Retiren el cognom patern a un fill assassinat pel seu pare
És un precedent a l'Estat per als casos de violència vicària en què l'agressor està mort
BarcelonaEl 24 d’agost, Martín Ezequiel Álvarez Giaccio va matar el seu fill Leo, de 2 anys, a l’Hotel Concòrdia de Barcelona. El va asfixiar i va agafar un taxi per anar a la terminal 1 de l’aeroport del Prat, on va córrer per fora fins que va arribar a una zona embardissada al costat del Llobregat i es va suïcidar. El seu cos el van trobar el 15 de setembre. Després de l’assassinat, la mare d’en Leo va començar una altra lluita per evitar que el nen portés el cognom del pare. Tot i que des del 2013 la llei del Registre Civil estatal permet que les víctimes de violència masclista puguin canviar el cognom dels fills per evitar que tinguin el del pare maltractador, s’obria un buit legal si l’home estava mort.
Quan la dona va intentar fer la modificació nominal per enterrar el nen sense que hi constés el cognom de l'assassí van arribar els problemes. Aleshores les advocades Marta Ariste i Carla Vall, que representaven la mare en la via penal del cas –que amb el suïcidi de l’home va quedar tancada–, van demanar una revisió de la llei perquè també inclogués els casos de violència vicària, aquells en què el pare, per fer mal a la parella o l'exparella, posa fi a la vida dels fills. A més, la llei tampoc preveia que es pogués fer el tràmit de modificar el cognom un cop mort el pare. Ara la ministra de Justícia, Pilar Llop, ha acceptat la petició de la mare de canviar-lo.
Llop va dictar el 22 d’abril una ordre ministerial, que s’ha notificat aquesta setmana, per autoritzar “per raons excepcionals i amb la urgència que exigeix una reparació immediata” el canvi de cognoms d’en Leo. És una decisió pionera a l’Estat que va en la línia de la nova redacció de la llei del Registre Civil per complir la llei orgànica contra la violència de gènere. Les advocades han reiterat la importància de canviar el cognom “com a acte restauratiu imprescindible en termes emocionals, psicològics i socials, i necessari per a la reparació de la mare”. També han defensat que és un precedent perquè s’obre “una nova via de justícia restaurativa per a altres mares que hagin estat víctimes de violència de gènere per violència vicària” en què l’agressor està mort.
Tanmateix, les advocades han insistit en “exigir” una modificació legislativa perquè “deixi de ser un procediment excepcional i passi a ser regulat”. Han recordat la necessitat d’urgència per poder fer el canvi “amb caràcter immediat” després de la mort del menor. Ho han exemplificat amb el fet que, al funeral, la víctima ja porti els cognoms materns i no el de l'assassí.