Toti Baches: "Els nens també han de saber què és un tampó i els hem d'educar en la menstruació"

BarcelonaL'experiència personal amb la seva filla va portar Toti Baches –muntadora lleidatana instal·lada a Hamburg– a replantejar-se la seva pròpia relació amb la menstruació. El resultat és el documental Red cunt,reconsidering periods (Cony vermell, reconsiderant els períodes), que barreja animacions –fetes per estudiants de Barcelona i Dresden– i entrevistes per trencar tabús al voltant de la regla. El film, que es pot veure des de divendres als Cinemes Girona de Barcelona, és el primer d'una trilogia i el seguirà Hot cunt, reconsidering pleasure, sobre la masturbació femenina, i Silver cunt, reconsidering climaterium, que parlarà sobre la menopausa. Baches ha tirat endavant el documental sense finançament públic perquè a totes les portes on va trucar li van dir que la menstruació no interessava. Tant és que la tingui gairebé la meitat de la població.

Per què un documental sobre la menstruació? D'on sorgeix la idea?

— La idea va venir perquè quan va tocar explicar-li a la meva filla què era la regla no vaig ser capaç de dir-li res positiu. Només em sortia dir: "És un pal i et vindrà cada mes durant 40 anys" i ho vaig trobar molt trist. I vaig buscar projectes que fossin més positius i vaig descobrir un ventall de persones i iniciatives que lluiten contra el tabú de la regla. En la primera escena de la pel·lícula la protagonista, la Isabel, va a la pediatra amb la seva mare i la pediatra li diu que aviat li vindrà la regla, que prepari compreses i tampons i li recomana amagar-les al fons de la motxilla. A la Isabel això la sorprèn molt: "Per què he d'amagar les compreses?" I aquesta escena és real, ens va passar a la meva filla i a mi. I a mi em va caure la cara de vergonya perquè no em va sorprendre el que va dir la pediatra. Tenia interioritzats tants tabús que vaig trobar normal que li digués que les amagués. I allò va ser l'espurna final que em va fer decidir a fer alguna cosa. Si no em qüestiono el que penso de la regla, li traspasso a ella i no canviarà res.

La meva generació també tenia molt interioritzat això d'amagar les compreses i tampons. Per què continua sent un tabú la regla?

— Sembla mentida que encara sigui tabú, però al patriarcat no li interessa que nosaltres siguem conscients del poder que té la menstruació. A la indústria tampoc li interessa que hi hagi productes sostenibles per a la menstruació que duren deu anys, com la copa menstrual. És complicat acabar amb el tabú perquè hi ha molts interessos i molts grups als quals interessa que el tabú es mantingui.

Una mostra d'aquest tabú és que no vas trobar finançament per fer aquest documental.

— Em van dir que el tema no era prou interessant per al cinema i que era un tema que no pertanyia a l'espai públic. Això m'ho va dir un home. M'hauria agradat mostrar com es viu la menstruació en altres cultures, per exemple, però no vaig poder per falta de pressupost.

Nosaltres mateixes hem interioritzat vergonya cap a la menstruació. ¿Creus que això pot canviar en les noves generacions?

— Està canviant molt, per sort. I són les nenes les que eduquen els seus pares. I, sobretot, ha de canviar l'entorn. Les nostres nenes, les nostres persones menstruants joves ho porten molt bé, però els nois no. Ells també han de saber què és un tampó o una compresa i respectar-ho. Hem d'educar els nostres nens en la menstruació.

¿Falta educació menstrual a les escoles?

— Sí. A l’escola de la meva filla, a Hamburg -que és el que conec-, quan va tocar parlar de la regla a classe d’educació sexual van fer sortir els nois i van parlar de la regla quan hi havia les nenes soles. Això ho considero part del tabú i el primer pas seria explicar-ho a tots perquè interessa als nens i les nenes. O que les mares, per exemple, no amaguin els productes menstruals al lavabo. L'educació sexual també és un tema que tracto al documental. Els professors de biologia han de saber quina forma té un clítoris i anar a classe amb un mirall per ensenyar a les noies a mirar-se.

¿T'ha sorprès la crispació que ha generat en alguns sectors la baixa menstrual que s'acaba d'aprovar a Espanya?

— El que no em sorprèn són els homes que donen la seva opinió i no són conscients que no ens interessa. A Alemanya no existeix aquesta mesura però sí que s'ha reduït l'IVA dels productes menstruals. Però quan han explicat allà aquesta llei l'han anomenat "les vacances menstruals". No han entès res. Aquesta llei pot servir per reconèixer totes les persones que durant anys han anat a treballar amb dolor i és molt necessària però no és una victòria, és un primer pas. Ara hem d'aconseguir que el diagnòstic d'endometriosi no s'endarrereixi tant, per exemple. Que no ens receptin la píndola anticonceptiva per qualsevol malestar. Que hi hagi més recerca. La regla no hauria de fer mal. La llei és necessària però hem d'anar a l'arrel del problema i no a pal·liar símptomes.

La publicitat també ha venut una idea equivocada de la menstruació.

— Tornem a la concepció neoliberal dels cossos menstruants. La publicitat transmet que la regla és bruta i fa pudor i si uses els productes menstruals, estaràs neta i podràs rendir a la feina. Les dones estem receptives a altres productes menstruals com la copa, les calces menstruals... Per a mi descobrir la copa va suposar un canvi radical en la meva concepció de la menstruació. Quan em treia un tampó era com treure'm una deixalla de dins del meu cos i amb la copa vaig revaloritzar la regla. Aquesta reconciliació amb la regla és un procés molt íntim que cada dona té en el seu moment i amb les seves experiències. Per això vaig fer aquesta pel·lícula, perquè vull que a la meva filla això li passi molt abans, i no als 40 anys, com a mi. Cal reconciliar-se amb la regla.

Què es pot fer perquè la regla deixi de ser tabú?

— Hem d'establir diàlegs entre nosaltres i amb els nostres germans, pares, tiets i avis. I veure més empatia. Que quan els hi parlem de la regla la resposta no sigui: "Això és cosa de dones, ja t'ho faràs amb la mare". Molts homes m'han donat les gràcies pel documental i m'han dit que hi ha moltes coses que no sabien.

Què t'ha sorprès o què has après fent aquest documental?

— De tot. Vaig aprendre moltíssimes coses. Em va sorprendre molt el testimoni de l'Ian, un noi menstruant, el vaig trobar molt valent. Amb el seu testimoni volia trencar amb el binarisme de gènere, és molt important que persones joves com ell trobin referents. També em va sorprendre molt el taller de vulva watching [mirar-se la vulva] que mostrem al documental, mai m'hauria imaginat que una de les participants no s'hagués mirat mai.