Nervis, abraçades i crits de "Sàhara, llibertat": 41 menors sahrauís ja són amb les seves famílies illenques

PalmaEncara no es coneixen de res, ni saben quina cara fan: només els n'han dit el nom i que tenen vuit anys. Però quan els presenten per primera vegada, s'abracen com si fes molt de temps que esperaven veure aquella personeta. És el cas d'Agnes –francesa, però resident a Mallorca–, que s'acaba de trobar amb Hiba, la nina del Sàhara Occidental que passarà l'estiu a casa seva. Aquesta és una de les més de 40 famílies que han participat enguany en el programa de Vacances en Pau –després d'estar dos anys aturat per culpa de la pandèmia–, de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí, i que han rebut aquest dijous els infants que acolliran fins a principis de setembre.

"He cercat a internet el seu nom, Hiba, i sembla que vol dir 'regal', així que és com un regal per a mi", declara Agnes, que moments abans de trobar-se amb la menor reconeixia estar "molt nerviosa", però "molt emocionada i il·lusionada" també, perquè és la primera vegada que acull. Ella és conscient que "per a ella serà difícil deixar la seva família per venir aquí" i que "serà complicat els primers dies". Per això, ja ho tenen tot preparat: "Hem arreglat l'habitació del costat de la meva, hem comprat juguetes i roba i l'hem apuntada a una escola d'estiu", manté Agnes.

En aquest sentit, la presidenta de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Balears, Catalina Rosselló, recorda que els menors provenen de campaments de refugiats sahrauís de la província algeriana de Tindouf, sota el domini del Marroc, que és el país invasor. "Viuen perseguits i empresonats. Per això, aquest és el programa estrella pel poble sahrauí, perquè aquests nins puguin sortir. Es crea un vincle entre la família acollidora i la biològica, que no es romp mai", ha celebrat Rosselló.

Quan se li ha demanat pel darrer moviment de Sánchez envers el Marroc, la presidenta de l'associació ha subratllat que va ser "una decisió unilateral i que, davant això, el Front Polisario va rompre les relacions". Per altra banda, ha defensat, "la presidenta Armengol ha donat suport al poble sahrauí" i ha afegit que "Sánchez ha de rectificar". "El poble sahrauí té dret a l'autodeterminació. Espanya continua sent potència administradora i té una responsabilitat sobre el poble sahrauí", ha subratllat.

Reivindicacions

Les reivindicacions de l'associació han impregnat l'entrada dels menors a la sala de l'aeroport on les famílies i els mitjans de comunicació els esperaven. Amb banderes i al crit de "Sàhara, llibertat", els infants han començat a omplir l'espai i a ocupar una a una les cadires de la sala. Allà, Amics del Poble Sahrauí els havia preparat sucs i refrescos per recuperar-se del viatge, que ha estat llarg.

Des dels campaments de Tindouf, els infants destinats a les Balears han arribat primer a Barcelona amb un vol xàrter compartit amb els nins i nines que passaran l'estiu a Catalunya. Des d'allà, un equip de voluntaris de l'associació desplaçats els ha traslladat en tres vols amb destinació a Mallorca (on n'han arribat 32), Eivissa (6) i Menorca (3). 

Relleu generacional

Maria Pilar, de Portocristo, coneix bé el procés. Va acollir un infant sahrauí durant anys fins que va fer els 18. Ara, és el seu germà petit –Sale– qui agafa el relleu generacional i s'estrena per primer any a casa seva. "El seu germà ja li ha ensenyat alguna cosa en català, i sap dir bona nit", explica l'acollidora. Per Maria Pilar, l'arribada tant d'un com de l'altre és com si vingués "un nebot o algú de la família", en part perquè "el vincle" amb la família és molt fort.

"Hem anat cada any a veure'ls al Sàhara", explica. "La primera vegada vàrem anar-hi les meves filles i jo. Havíem xerrat per telèfon, però no ens havíem vist. Va ser molt impactant visualment, les olors... Però la família ens va acollir tot d'una", relata ara. "Fan tot el que poden i et donen tot el que tenen. El seu acolliment és molt important", assegura. Des d'aleshores, diu, sempre que s'acomiaden diuen "ens veim a casa vostra" i així és com si mai es diguessin "adeu".