Estàs netejant malament casa teva i encara no ho saps

Nova YorkUn dels meus primers records és l'olor penetrant d'alcohol. Cada nit, la meva mare ruixava l'aigüera i els fogons de la cuina amb alcohol isopropílic per desinfectar-los. Tot perquè quan era petita vaig contreure una desagradable infecció de salmonel·la que em va durar mesos. Els microbis eren la seva nèmesi. “Em vaig convertir en una autèntica boja del tema”, em va reconèixer fa poc. “Vaig ser la gran enemiga dels gèrmens”, deia. No és estrany, doncs, que jo també hagi crescut amb fòbia als gèrmens. Al soterrani de casa hi guardo un impressionant arsenal de tovalloletes antimicrobianes, tinc almenys set ampolles de desinfectant de mans repartides per la casa i el cotxe, i guardo una bossa d'emergència a l'armari amb tovalloletes de clor i tota una parafernàlia de desinfecció profunda per si la temuda bestiola estomacal ataca casa nostra. Un apunt: haig d'afegir que hi ha una diferència entre netejar i endreçar. Soc fanàtica de la primera acció, però mandrosa amb la segona.

A causa de la pandèmia, avui no soc l'única amb paranoia per culpa dels microbis. En una enquesta feta l'any passat, en la qual van participar 2.000 adults estatunidencs, el 42% dels enquestats es van descriure com a misofòbics, però les nostres pors no sempre estan justificades, segons diuen químics i experts en neteja: resulta que moltes de les pràctiques més habituals de neteja no són efectives i algunes són directament innecessàries.

Concentra't en els microbis dolents

Ens pensem que els virus i bacteris són dolents, però de fet molts fan coses bones, com els que tenim a l'intestí, que ens ajuden a digerir els aliments i desenvolupar immunitat. “Els microbis són a tot arreu –assenyala Erica Hartmann, enginyera ambiental de la Universitat Northwestern–. I això no sempre és una cosa dolenta”. Les recerques suggereixen que els nens que creixen en granges, envoltats de microbis, tenen menys risc de desenvolupar asma i al·lèrgies que altres nens.

Abans d'entrar en matèria cal explicar la diferència científica entre netejar i desinfectar. Netejar significa eliminar coses de les superfícies, com pols, engrunes, microbis i pèl d'animals. Desinfectar vol dir matar coses, en general virus i bacteris. Netejar és un acte que fem amb regularitat, però només "hem de preocupar-nos de matar [desinfectar] els gèrmens perillosos que causen malalties, i sovint podem predir on són", diu Hartmann. Per exemple, potser no cal desinfectar els fogons i les superfícies de la cuina cada dia, tret que hagis manipulat carn crua, i tampoc cal desinfectar el bany obsessivament, tret que algú a la casa tingui una infecció que es propagui a través de la femta, com la salmonel·la o el norovirus. En cas d'accident, com quan un nen vessa xarop per tota la taula durant l'esmorzar, no és necessari recórrer a una tovalloleta desinfectant, perquè l'aigua i el sabó eliminen els residus enganxosos (el sabó també és excel·lent per eliminar els gèrmens de les mans, però has de fer molta escuma i rentar-te-les durant 20 segons).

Per què no ho hem de desinfectar tot de qualsevol manera? Doncs perquè l'ús excessiu de certs desinfectants, com els compostos d'amoni quaternari (QACs per les sigles angleses), comporta riscos a llarg termini. Aquests QACs es troben en molts productes de neteja domèstics populars, incloent-hi els aerosols i les tovalloletes fabricades per marques com Lysol i Clorox. Aquests productes de neteja "poden augmentar el risc de resistència als antibiòtics", segons Hartmann. A més, encara que els experts no coincideixen sobre el moment en què cal preocupar-se, els desinfectants com el clor, l'amoníac i els QAC alliberen gasos "que poden ser perjudicials", explica Pawel Misztal, químic que estudia els desinfectants a la Universitat de Texas. Així que el consell és: utilitza desinfectants quan necessitis desinfectar, però no quan només vulguis netejar.

Utilitzar els desinfectants amb intel·ligència

Quan creguis que tens motius per preocupar-te pels microbis dolents, mata'ls amb un desinfectant. Alguns productes químics funcionen millor que d'altres. L'aigua i el sabó poden matar els microbis quan produeixes escuma, però no seran tan infal·libles com les opcions més potents si es tracta d'eliminar els microbis de les superfícies. Són molt més eficaços els desinfectants com el clor, l'alcohol isopropílic (per fregar), l'etanol, el peròxid d'hidrogen i els netejadors a base de compostos d'amoni quaternari.

Si fas servir un desinfectant que desprèn gasos, com el clor o l'amoníac, ventila primer la zona obrint portes i finestres, o posa't una mascareta d'un sol ús i després llença-la. I potser així i tot estàs desinfectant de manera equivocada. Molta gent ruixa o escampa desinfectants sobre una superfície i després neteja immediatament el líquid amb paper de cuina o una esponja, però això elimina el producte químic abans que tingui l'oportunitat de desinfectar.

Si utilitzes un producte comprat en una botiga, el temps de desinfecció ha d'aparèixer a l'etiqueta. Per exemple, l'aerosol desinfectant de Lysol ha d'estar tres minuts a la superfície. Les recomanacions per a les solucions amb clor varien d'un a deu minuts. Les solucions a base d'alcohol "no cal netejar-les, perquè s'acaben evaporant", afirma Cassandra Quave, etnobotànica de la Universitat d'Emory.

En resum: els misofòbics podem continuar delectant-nos amb l'eliminació dels microbis, però potser no cal eliminar-los tots. Quan haig de netejar alguna cosa que s'ha abocat, ho faig amb aigua i sabó o un aerosol de neteja suau, no amb un desinfectant; però després de manipular carn crua, o quan un membre de la meva família està malalt, llavors utilitzo un producte més poderós i m'asseguro de deixar-lo reposar –amb les finestres obertes– perquè faci efecte.