Les neurones serien les culpables dels antulls durant l'embaràs

BarcelonaEl desig impulsiu de menjar dolços, pasta, olives i altres aliments altament calòrics durant l'embaràs es coneix popularment com a antulls. Durant segles aquests episodis d'apetència incontrolable han estat envoltats de mites, com ara que no satisfer-los era perjudicial per als nadons o que els generaria pigmentacions a la pell, però hi ha poques evidències entorn d'aquest comportament. Un dels pocs estudis que intenten explicar l'origen d'aquests antulls és el que ha publicat un equip de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) a la revista Nature Metabolism, que suggereix que l’embaràs indueix canvis en les connexions de les neurones encarregades de la recompensa, és a dir, del sistema que permet al cervell associar determinades situacions a una sensació de plaer, que impulsen la dona a menjar productes dolços i calòrics.

Els investigadors han estudiat aquest comportament en femelles de ratolí, que, com les dones embarassades, són més sensibles als dolços i desenvolupen conductes d'ingesta compulsiva durant la gestació. L'equip, liderat pel professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona Marc Claret, ha observat que el cervell de les femelles de ratolí pateix una reorganització de les connexions funcionals dels circuits de recompensa, així com dels centres gustatius i sensoriomotors. "L'alteració d’aquestes estructures ens va dur a explorar la via mesolímbica, una de les rutes de transmissió de senyals de les neurones de la dopamina, que és un neurotransmissor clau en els comportaments de motivació o desig", comenta Claret. 

A més dels alts nivells de dopamina, l'equip també va veure que l'activitat dels receptors de la dopamina també augmentaven en la regió cerebral implicada en el circuit de la recompensa (anomenat el nucli accumbens). “Aquesta troballa suggereix que l'embaràs indueix una reorganització completa dels circuits neuronals mesolímbics a través de les neurones DR2", assenyala la investigadora Roberta Haddad-Tóvolli, del Grup de Control Neuronal del Metabolisme de l'Idibaps. "Aquestes cèl·lules neuronals i la seva alteració també serien les responsables de l'aparició dels antulls, ja que l’ansietat pel menjar, típica de l’embaràs, va desaparèixer després de bloquejar-ne l’activitat", conclou.

Canvis en les guies nutricionals

Durant la gestació, el cos de la dona experimenta una sèrie de canvis fisiològics i de comportament per crear un entorn favorable per al desenvolupament de l’embrió. No obstant això, els investigadors alerten que el consum freqüent d’aliments gustosos i calòrics, derivat dels antulls, contribueix a l’augment de pes i a l’obesitat gestacionals, cosa que pot comportar conseqüències negatives per a la salut del nadó. En concret, afecten el metabolisme, així com el desenvolupament dels circuits neuronals que regulen la ingesta d’aliments, cosa que augmenta el pes corporal, l'ansietat i els trastorns alimentaris,

"Aquests resultats són sorprenents, ja que la majoria d’estudis se centren en analitzar com els hàbits permanents de la mare, com ara l’obesitat, la desnutrició o l’estrès crònic, afecten la salut del nadó. El nostre treball indica que per augmentar la vulnerabilitat psicològica i metabòlica de la descendència n’hi ha prou amb conductes curtes però recurrents, com els antulls", diu Claret. Sobre si els canvis en el cervell que donen lloc als desitjos poden afavorir o perjudicar l'embaràs, Haddad-Tóvolli diu que només hi ha especulacions. Evolutivament, aquestes alteracions podrien passar per garantir energia per al suport del desenvolupament del nadó en moments d'escassetat, però “en el nostre mode de vida actual, amb exposició constant a aliments altament energètics, els desitjos recurrents acaben perjudicant la salut metabòlica i psicològica de la mare, així com de l'embrió”, matisa.

Hi ha també factors ambientals (com una dieta rica en greix i sucres) i alteracions metabòliques que poden també alterar patrons alimentaris i augmentar els episodis de desitjos. Tot i això, comenta la científica, "no se sap si aquests factors acaben per alterar el cervell de la mateixa manera que l'embaràs, això encara s'ha de dilucidar". Les conclusions de l’estudi podrien contribuir a millorar les guies clíniques nutricionals per a embarassades per assegurar una adequada nutrició prenatal i prevenir l’aparició de malalties.