Neus Prats: “Si no es redueix el turisme, no hi ha solució”

CiutadellaLes Balears han tornat a batre el seu rècord en l’arribada de visitants. A l’octubre ja superaven els 18 milions de turistes que s’havien registrat en tot el 2023. Però aquest creixement, superior al 5%, és el detonant de bona part dels problemes que pateix l’Arxipèlag, començant pel més greu: l’habitatge. Així ho creu Neus Prats, vicepresidenta del Grup d’Estudis de la Natura (GEN)-GOB, molt crítica amb la classe política i pessimista respecte de trobar-hi una solució a curt termini. “La situació és insostenible i l’esperança, nul·la. Si no es redueix el turisme, no hi ha solució”, sentencia.

Prats coneix sobretot el cas d’Eivissa, que –diu– “pateix un problema de saturació molt major que les altres Illes”. Ja el 1981, recorda, es va detectar que acollia més visitants dels que recomanava la capacitat de l’illa, però des de llavors la situació “no ha fet més que empitjorar. L’excés de turisme ho condiciona tot i provoca que hi falti aigua, habitatge, biodiversitat i qualitat de vida”.

El problema de l’aigua és especialment greu, en la seva opinió, ja que “Eivissa dessala més aigua que Mallorca, fet que comporta un consum energètic brutal. Tenim tres dessaladores i s’està parlant de fer-ne una quarta. Possiblement, ara mateix, siguem un dels territoris més insostenibles del planeta, pel que fa al canvi climàtic”.

“Menys Fitur i més futur”

L’activista eivissenca conclou que “el creixement econòmic està afectant el nostre benestar”, en sintonia amb el que alliçona el GOB a Menorca. Els ecologistes menorquins recepten “menys Fitur i més futur” perquè es deixi de gastar tant en promoció turística i es prengui consciència de l’impacte ambiental, social i econòmic que suposa l’allau turística. A principi de segle, quan es rebia només una tercera part dels turistes que ara, les Balears ocupaven el lloc 46 en renda per càpita entre les regions de tot Europa, però l’any passat ja figurava en la posició 148. I, el que és pitjor, les depuradores no donen a l’abast i les platges estan saturades. Algunes, com Cala Mitjana, ja multipliquen per vuit la seva capacitat.

En la mateixa línia, Neus Prats apunta cinc reptes als quals cal donar resposta amb urgència a les Illes si és que volem posar fre a la dèria turística que afecta el nostre benestar.

Reduir l’arribada de turistes

Les iniciatives posades en marxa pels diferents consells insulars per tal de limitar l’entrada de vehicles pot ser un primer pas, del tot necessari. Neus Prats diu que a Eivissa hi ha 25 turistes per habitant: “Una exageració. Tot va encaminat al negoci turístic, se li donen massa facilitats. No es pot continuar així”. La situació també és límit a Formentera que, malgrat restringir ja l’entrada de persones en temporada alta, “està tan col·lapsada pel turisme que és l’única illa balear que perd població estable”. I avisa: “Anam pel camí de ser el Detroit de la Mediterrània. Passarà, no sabem quan, però passarà. És impossible que aquesta situació es mantingui i puguem sobreviure”.

Eliminar el lloguer turístic

Neus Prats demana que s’elimini el lloguer a turistes arreu, ja que veu “una aberració que s’hagin destinat els habitatges a allotjament turístic”. És una “especulació” que, considera, va impulsar MÉS per Mallorca a un anterior Pacte de Progrés. Per això desconfia obertament de les mesures que es prenguin, “governi qui governi”. “Donar eines a tothom per especular amb l’habitatge, cometre l’estupidesa de socialitzar els guanys, ha estat contrari al deure que la Constitució compromet als servidors públics. Si han d’evitar l’especulació, com pot ser que la promoguin?”, es demana. A Eivissa, apunta, del lloguer turístic d’un pis es poden treure 30.000 euros anuals, i més encara en apartaments d’estiu. I, és clar, “la majoria paga les conseqüències del fet de defensar interessos particulars en lloc de l’interès públic”.

Tampoc no veu “ni capacitat ni interès” a l’Administració per tal de perseguir l’oferta il·legal. “El nombre d’expedients que s’obren és ridícul en comparació amb tota l’oferta il·legal, i l’import de les sancions que es cobra també és ínfim”, es queixa.

D’altra banda, construir més habitatge social tampoc no és la solució, segons Prats, que critica que s’estiguin invertint doblers públics a edificar pisos i que “se sostreguin així de la sanitat o l’educació. És la mostra més clara que els partits estan al servei dels lobbies turístics”.

Fugir del turisme d’oci nocturn

Prats proposa que també es combati el turisme d’excessos, tan habitual a Eivissa per la gran oferta de discoteques i oci nocturn. La portaveu del GEN aposta per fomentar l’arribada d’un vertader turisme de qualitat, com va passar el 2021 arran de la pandèmia. “Molts professionals de la restauració diuen que aquell va ser el millor any per ells. Com que els locals nocturns estaven tancats pel covid, ens visitava un turisme més respectuós que ajudava a augmentar la qualitat de vida de tots. Ja és trist que hagi de venir una pandèmia mundial per poder millorar la situació de l’illa”, remarca.

Sortir del monocultiu

Encara que creu que ja feim tard, alerta dels perills de la “total dependència” que té l’economia de les Balears respecte del sector turístic. “Ara que venen temps complicats per a l’economia mundial, podem quedar del tot indefensos davant qualsevol fluctuació i el nostre castell es pot acabar ensorrant”, avisa. “El turisme no hauria de ser l’únic modus vivendi per a la gent de les Illes”. Un panorama que urgeix a diversificar l’economia per poder sobreviure.

Mobilitzar la societat

La vicepresidenta del GEN-GOB creu que “la immensa majoria de la població és molt conscient del problema, però no es mobilitza, com sí que ho feia als anys 80 i 90, perquè ha caigut en la desesperança i ha perdut del tot la fe en la classe política. Abans, quan hi havia un problema ambiental o territorial –comenta­–, la societat es mobilitzava perquè sentia que hi havia opcions polítiques al seu costat. Però ara, quan es produeix un gir polític, la diferència és tan subtil que es continua beneficiant els de sempre i el model gairebé no canvia. Hi ha un gran desencant i una desafecció absoluta”. Però, al mateix temps, “l’esperança és que la gent almenys ho veu. Sap que hem de créixer en qualitat de vida, i no en economia, i que una clau és poder aprofitar els centenars, milers, de pisos que ara estan buits”.