Una nevada telegrafiada

PalmaDivendres es compliren deu anys de la històrica nevada que enfarinà bona part de Mallorca. Amb seguretat, molts recordareu l’esdeveniment. Aquell dematí vaig baixar a Cala Major, a Ciutat, on la combinació exòtica de la platja coberta amb un mantell de neu i la presència de dos fassers dibuixava un paisatge hipnòtic. 

En aquell temps, al grup de recerca Climaris, encapçalat pel geògraf Miquel Grimalt, disposàvem d’un termòmetre ubicat al coll del Telègraf, a la part central de la serra de Tramuntana, a uns 1.200 m d’altitud. El termòmetre enregistrava la temperatura cada deu minuts. L´únic emperò era que –malgrat el topònim a mida– per raons pressupostàries l’instrument no enviava les dades de manera remota i calia pujar al Telègraf una vegada cada mes a buidar els registres en un petit ordinador portàtil.

Record la pujada al coll del Telègraf, aquell mes de febrer, raquetes de neu incloses, per buidar les dades de temperatura i la sorpresa, després d’una lectura ràpida de les dades, de la quantitat de registres seguits amb valors negatius que podeu observar a la gràfica inserida a la imatge.

Conversant amb Miquel Grimalt, explica que l’entrada d’aire extremadament fred d’origen continental es va perllongar des de la matinada de dia 2 de febrer fins dia 16, amb tres moments crítics. El primer coincidint amb la glopada gèlida inicial que va culminar el matí de dia 4, quan a les 8 h el termòmetre va marcar el mínim de l’episodi (-8,94ºC). El segon fou més moderat i es va centrar en la nit de dia 7. La retirada del fred va venir precedida d’una darrera etapa extrema, del 10 al 13 de febrer, en què de manera mantinguda es registraren valors al voltant dels 6 graus negatius.

Si es prenen els valors cada deu minuts es veu que des de les 22.30 h del dia 1 de febrer fins a les 11.30 h del matí del dia 16 en tot moment la temperatura fou negativa, i no s’assoliren momentàniament els 0 graus ni tan sols durant les hores centrals del dia.

3,5 metres de potència

La nevada no fou tan sols destacable per la persistència del fred, sinó també pels brutals gruixos de neu acumulats als cims. Al puig Major, un altre membre del nostre grup, Miquel Salamanca, va mesurar una capa de neu de fins a 3,5 metres de potència, en tant que al puig de Massanella hi va poder observar àrees on se superaven àmpliament els 2 metres d’acumulació. 

D’aquell episodi també en fou testimoni el satèl·lit Landsat-7, amb una imatge de dia 10 de febrer de 2012, que avui ens acompanya. El conjunt de trinxes negres en diagonal que travessen la imatge són a causa d’un problema mecànic que patí el satèl·lit el 2003, quatre anys després del seu enlairament el 1999. En qualsevol cas, aquest problema no ha impedit que les imatges del satèl·lit aportin informació valuosa. En l’actualitat, 23 anys després del seu enlairament, el satèl·lit continua operatiu i està previst que enguany sigui substituït pel satèl·lit Landsat-9, enlairat el setembre de l’any passat i en període de calibratge.

A la imatge es pot observar la superfície nevada, d’uns 92 km2, representada en color cian. Una extensió prou important, superior a la mida de l’illa de Formentera, si, a més, es té en compte que havien passat vuit dies de la nevada de dia 2 de febrer. El satèl·lit també va mesurar la temperatura de la superfície del sòl, o, més ben dit, de la neu. Si ens fixam en el petit requadre inserit a la part inferior de la imatge veurem representada la superfície del massís del puig Major i del massís del Massanella amb la temperatura de la superfície de la neu sota zero graus. El color magenta representa els valors més extrems, arribant a una temperatura mínima de 8.73 graus negatius. Una dada significativa si pensam que la imatge fou enregistrada a les 11.30 h del matí i que en aquell moment brillava el sol.

Per acabar, us he de confessar que l’’emperò’ d’haver de pujar cada mes al coll del Telègraf ben aviat es convertiria en un gaudi i el benefici d’obtenir a través del treball de camp dades instrumentals i alhora viscudes.