Cada nin és únic

PalmaCada nin és autènticament únic. Les diferències entre els nins es manifesten ben aviat després de néixer: alguns nadons són nerviosos i irritables, mentre que altres són més calmats i tranquils, de la mateixa manera que són més sociables o a altres els costa aferrar-se. Els psicòlegs feim servir el terme ‘temperament’ per definir aquestes característiques biològiques, que tenen un important component genètic determinat per influències del període previ al naixement. Per exemple, molts estudis han indicat que l’estrès de les mares embarassades i la dieta poden produir efectes en el desenvolupament del cervell, cosa que té conseqüències per a les característiques conductuals del nin i per al desenvolupament. També hi ha factors genètics i les seves variacions que influeixen en l’estructura cerebral i en el temperament dels nins, com poden ser els neurotransmissors de dopamina o serotonina.

Per tant, l’arquitectura bàsica de l’ésser humà es desenvolupa abans que neixi el nin, però després del naixement les experiències que tingui aquest nin tindran un paper essencial en el desenvolupament dels camins cerebrals. Fins als dos o tres anys després del naixement, es generen molts sistemes que són importantíssims al nostre cervell i que en permetran el desenvolupament màxim, especialment els que utilitzam per gestionar la nostra vida emocional, com seria, per exemple, la resposta a l’estrès.

Immediatament després de néixer, es produeix un increment espectacular del nombre de connexions o sinapsi a tot el cervell humà. En complir el primer any de vida, el cervell d’un nin té gairebé el doble de connexions que el d’un adult. Aquesta sobreabundància de connexions i camins decreix gradualment al llarg de la infància, a mesura que molts són ‘podats’ i desapareixen. Molts factors contribueixen a aquesta disminució, com ara la influència de les experiències. L’activitat d’un camí cerebral, determinada per l’experiència, decideix si una connexió particular s’ha d’afeblir o s’estabilitzarà com a part d’una xarxa permanent. Aquest és un factor clau per a la ‘plasticitat’ del cervell en desenvolupament i que ens permetrà, en etapes primerenques, compensar al màxim possible retards maduratius o trastorns neurobiològics que se solen diagnosticar en etapes posteriors.

Tots aquests aspectes tan importants per al desenvolupament cerebral depenen de les experiències que viu el nadó amb les persones que en tenen cura. És la suma de les experiències i el temperament el que conformarà el caràcter de l’infant. La finalitat és que el nadó no s’estressi gaire. Però si aquest procés d’estrès persisteix durant massa temps o es cronifica durant setmanes o mesos pot tenir efectes perjudicials per al cervell. Nosaltres com a adults podem gestionar l’estrès de múltiples maneres, i desfer-nos del nostre propi cortisol: feim esport, telefonam a un amic, prenem un bany relaxant… però el nadó no pot gestionar per si mateix un estrès excessiu, depèn de l’adult per a això. Si un nadó està lluny del seu cuidador durant massa temps, viu un estrès poc tolerable, perquè hi va la seva capacitat de supervivència. Un nadó necessita algú que el cuidi per sobreviure. Així que cal sostenir en braços el nadó, dur-lo de passeig, tocar-lo, fer-li massatges, mantenir el contacte visual, somriure-li, jugar i divertir-se amb ell, és a dir, tot allò que afavoreixi el contacte i que generi plaer, ja que les investigacions ens indiquen que les substàncies bioquímiques relacionades amb el plaer ajuden a desenvolupar les funcions superiors del cervell i afavoreixen la gestió de l’estrès, protectores de la psicopatologia.

Bones competències

A banda de les experiències hi ha influències ambientals essencials per a un bon desenvolupament cerebral. L’exposició a un entorn lingüísticament ric és de vital importància si volem que el nin desenvolupi unes bones competències lingüístiques. De fet, aprendre més d’un idioma pot ser un gran benefici. Així mateix, per a un bon desenvolupament cerebral el nin necessita una bona dieta i descans i son en quantitat suficient. És l’adult qui té l’obligació i li ha de proporcionar aquesta seguretat de les necessitats bàsiques (cervell primitiu), a més de la cura afectiva necessària (cervell emocional), ja que, sense això, no podrà desenvolupar les competències intel·lectuals necessàries (cervell cognitiu). L’abandó, els abusos i altres formes de maltractament tenen serioses conseqüències negatives per al desenvolupament cerebral del nin i posteriorment deixen empremtes psicològiques difícils de superar.

La primera infantesa és, en realitat, la base de la salut mental. Per això és imprescindible que estiguem molt atents al que succeeix durant aquest període.