Un 10% dels menors de Palma ja eren en situació de risc abans del covid-19

PalmaUn 9,7% dels menors de 18 anys que viuen a Palma ja estaven en situació de risc abans que esclatàs la pandèmia, segons l’informe Llegar a tiempo. Niños, niñas y adolescentes en situación de riesgo en España que ha publicat l’ONG Aldeas Infantiles SOS aquesta setmana. 7.130 infants i joves (un 53% nins i un 47% nines) dels 72.797 que viuen a Palma “no poden desenvolupar-se plenament ni exercir la seva condició de subjectes de ple dret”. Així és com resumeix l’organització l’àmplia definició de situació de “risc” que preveu la Llei 26/2015, l’última actualització de la Llei de protecció jurídica del menor, que és de l’any 1996.

La possibilitat que es faci mal al desenvolupament d’un infant i la manca d’un “entorn de seguretat afectiu” que “ha de ser garantit per les famílies, la comunitat i les institucions” són, segons l’informe, alguns dels elements que duen a aquesta situació de “risc”. Aquest estat va “més enllà de les situacions d’exclusió social i de manca d’atenció de les famílies”, segons l’ONG i d’acord amb la definició de la llei. També es pot produir a causa de “la incapacitat de les famílies d’exercir el rol protector”, per les “dificultats socials sobrevingudes” o per “condicions estructurals”.

Per això l’entitat reclama que els recursos que es dissenyen per atendre els més joves siguin universals “a tots els nivells econòmics”. Però, és clar, aquestes eines depenen dels doblers que s’hi destinin. Segons l’informe, l’Ajuntament de Palma dedica un 8,21% del seu pressupost als serveis socials. El Consistori no ha concretat quina part és exclusiva per a la infància.

Els municipis de les Balears que s’han incorporat a l’estudi són Palma, Calvià i Llucmajor. Mentre que els dos primers varen facilitar a la consultoria les dades necessàries, el consistori llucmajorer s’hi va negar. Tot i això, a través de la pàgina web municipal, van poder esbrinar que Llucmajor destina un 5,9% del seu pressupost als serveis socials. Calvià, per la seva banda, hi dedica un 5,17%. Tots dos percentatges són gairebé tres punts per sota del de Palma, tot i que els tres municipis tenen percentatges semblants de població menor de 18 anys (17,82% a Llucmajor, 19,41 a Calvià i 17,77% a Palma).

Una altra diferència significativa entre la capital balear i els altres dos municipis és que ni el consistori de Calvià ni el de Llucmajor han estat capaços de comunicar quants infants i adolescents d’entre els seus ciutadans estan en situació de risc.

L’informe, encarregat a Espirales Consultoria de Infancia, pren com a mostra la població de menys de 18 anys de 150 municipis d’Espanya, escollits prèviament per Aldeas Infantiles. Com que l’equip investigador ha treballat en el document durant el 2018 i el 2019, les dades utilitzades corresponen als anys 2016 i 2017. És previsible, doncs, que les dades hagin empitjorat arran de la pandèmia del coronavirus i les mesures que s’han pres per frenar-la.

La manca d’unificació de criteris va ser un dels principals problemes plantejats tant pel coordinador tècnic de la investigació, Francisco Javier Romeo, com per la coordinadora de la formació i investigació, Pepa Horno, en la presentació de l’estudi aquest dijous en una videoconferència. “Hi ha una manca d’estandardització, no hem aconseguit establir patrons”, va explicar Horno en la seva intervenció. Una de les causes és que “la variabilitat [de les xifres] depèn dels enfocaments tècnics” i això fa que “municipis d’una mateixa comunitat autònoma tinguin sistemes diferents” per detectar i atendre menors en perill.

L’Ajuntament de Palma fa dos anys va incorporar l’eina Balora, impulsada pel Consell de Mallorca i que fan servir alguns consistoris. Així i tot, l’equip municipal “parla el mateix llenguatge”, segons la coordinadora general de l’àrea de Benestar Social, Catalina Trobat. Tots els tècnics del Consistori estan formats per fer servir el mateix sistema, de manera que poden “valorar els indicadors que necessita un jove per protegir-lo”, afegeix. És aquest sistema el que “permet saber que a Palma hi ha un 9,7% de menors en situació de risc”. Una vulnerabilitat es pot detectar quan “un nin no va a escola o quan un veí avisa que ha sentit un crit a casa”, assenyala Trobat com a exemple. A partir d’aquí, “es comença a gratar i s’arriba a la detecció real”.

Traspàs de dades

Una altra de les principals conclusions, plantejada per Romeo, és l’“escassa accessibilitat” a les dades, un problema que també està present a les Balears. En el cas de l’Arxipèlag, la manca d’informació sobre el nombre de declaracions de menors en situació risc té relació amb el traspàs de competències dels ajuntaments als consells insulars amb el canvi legislatiu del 2019. Des d’aleshores, són els executius de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera els encarregats de fer declaracions de risc. Per això no s’ha pogut accedir a les dades. Arran de la seva investigació, el llicenciat en Psicologia va advertir que “en molts casos els municipis no tenien bases de dades actualitzades” i que de vegades sistemes com el Registre Unificat de Maltractament Infantil (RUMI), que també es fa servir a les Illes, “serveixen per bolcar dades però no per extreure-les”. Per aquest motiu, fins i tot, “alguns consistoris han de contractar altres serveis per fer la cerca de dades”.

L’equip autor de l’informe suggereix algunes millores, com ara “la creació de mecanismes de treball en xarxa a cada municipi”, l’“harmonització legislativa i l’estandardització tècnica” i “la garantia de l’accessibilitat i la transparència”. En la presentació també varen participar-hi de manera telemàtica el president d’Aldeas Infantiles SOS, Pedro Puig, el director general de Drets de la Infància i Adolescència del Ministeri de Drets Socials, Gabriel González, i el director de l’àrea de Drets Socials i Ciutadania de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Joaquín Corcobado.