Els nins de Son Gotleu: “Que aturin de barallar-se i reciclin més”

PalmaAlí té 11 anys i camina per un carrer de Son Gotleu amb les seves germanes petites i una amiga. Parla molt de pressa i obre els ulls quan vol emfatitzar alguna cosa. Va venir a Mallorca amb la família des del Pakistan i ara viu a aquesta barriada palmesana on va a escola, hi té la mesquita, s’encarrega de les germanes i hi juga. “De gran vull ser doctor”, afirma sense pensar-ho dues vegades, mentre que la seva germana Ishal, que té vuit anys, diu que vol ser mestra. Ishal explica que, malgrat que a casa hi viuen sis persones, tenen una taula per estudiar i assegura que a ella a escola li va “superbé”. “M’agrada el meu barri, però amb aquesta baralla [els altercats de finals de maig] m’he preocupat molt, perquè el meu pare torna a casa al vespre i em fa por que li passi alguna cosa”, diu Alí, mentre que Ishal fa gestos amb el cap per refermar el que diu el seu germà. Quant a què caldria per millorar el barri, Alí ho té clar: “Que aturin de barallar-se i que reciclin més”.

Les escoles són el principal referent dels infants de Son Gotleu: a més d’estudiar, es relacionen amb altres nins molt diferents d’ells, aprenen a resoldre conflictes de manera no violenta i disposen d’un equip de docents que els encoratgen quan es desanimen. “Els nins es preocupen moltíssim, i cada vegada que la situació és delicada al barri ho comparteixen amb els altres. Veuen una diferència gran entre el que aprenen i són capaços de fer i el que veuen quan les coses es tensen”, explica la directora del CEIP iESO Gabriel Vallseca,Asun Gallardo.

“Els més petits estableixen relacions de manera espontània i natural, i això ho aprofiten els centres de la barriada. Ells no tenen en compte les variables que tant remarcam les persones adultes i no veuen cap diferència per l’origen”, apunta la doctora en Pedagogia de la UIB Mercè Morey, qui considera molt important que les escoles no permetin que “el conflicte s’introdueixi en l’àmbit educatiu i relacional”. “La comunitat no pot estar d’esquena al conflicte, però tampoc no el pot interioritzar”, afegeix.

La manca de recursos i serveis és el principal problema de la barriada, on bona part dels infants han de conviure amb molts familiars a habitatges petits; s’han de responsabilitzar de tasques com la cura dels germans més petits perquè els pares han de treballar; i de vegades han de tirar endavant sense que la família els pugui acompanyar de manera adequada en el seu procés educatiu. “Quan són més petits tenen més somnis, i a mesura que passen els anys es desinflen. El nostre paper és acompanyar-los, animar-los i tenir en compte les seves circumstàncies”, afegeix Gallardo. “Hi ha al·lots que arriben a Batxillerat amb situacions difícils. T’has de llevar el capell”, assenyala una docent de l’IES Josep Sureda i Blanes, que prefereix no donar el nom.

“Dormir i que s’acabi tot”

David i Pere prenen un refresc a la porta d’una botiga, on també han aparcat els patinets. Són alumnes del CEIP Camilo José Cela, a Nou Llevant, i tots dos voldrien ser perruquers. “Vull ser una cosa en la qual em paguin bé, i per aquesta zona hi ha molts nins que es tallen sovint els cabells”, diu David, pentinat a la darrera moda. Ell té la seva recepta per fer amics: “Tu em xerres, jo et xerr i ens duim bé. Tenc amics per a això”, apunta, mentre que Pere remarca que els adults “haurien d’aprendre” dels infants. Tots dos fan servir les paraules “insegur”, “intranquil” i “nerviós” quan parlen dels conflictes que esclaten de tant en tant a la barriada. “Vols anar a dormir i que tot hagi passat quan t’aixequis”, diu David. “A casa sempre estava nerviós per si pujaven i tiraven la porta abaix”, diu Pere sobre les darreres baralles, a més de fer una declaració de principis: “Nosaltres som nins pacífics i com menys problemes, millor”.

La falta de continuïtat dels projectes que s’inicien a la barriada passa factura a les famílies, perquè els resultats no arriben en un curt termini. “Quan els projectes comencen a tenir resultats acaben i s’ha de tornar a començar. Alguns problemes sense resoldre queden permanentment”, comenta el doctor en Ciències de l’Educació de la UIBCarlos Vecina, i assenyala la passivitat de l’Administració.

“Patis oberts, la biblioteca de la barriada operativa cada dia, espais per estudiar, una bona escola d’estiu també per a Secundària, fomentar l’esport els horabaixes i activitats de temps lliure”, aquesta és una petita llista que fa el director de l’IES Josep Sureda iBlanes, Jose AntonioErustes, qui celebra l’anunci del Govern de tornar a obrir els patis i remarca el paper de “referents” dels centres educatius.

A més de les escoles, entitats com Aldeas Infantiles ofereixen recursos als infants, com el centre de dia i el programa de famílies, en coordinació amb les escoles, el centre de salut i els serveis socials. “Les persones tenen dret a un barri amb recursos i els nins tenen ganes de fer moltes coses. Hi ha la fira del llibre de Son Gotleu, tenim dos grups de batucada, capoeira, futbol...”, diu Luis MiguelGrela, treballador d’aquesta entitat. Com a la resta de Palma, el problema de l’habitatge és “asfixiant” a la barriada. “Molta gent pensa que, si en algun moment millora econòmicament, se n’aniran. Fa pena, perquè aquí hi ha cultura veïnal i el barri té moltes coses boniques”, lamenta.

“No em semblen normals segons quines coses perquè afecten la comunitat”, diu Musa, de 14 anys i alumne de l’IES Josep Sureda i Blanes. “No tenc por quan hi ha conflicte, perquè passa sovint i t’hi vas acostumant”, afegeix i, abans de partir, diu que li agradaria ser “pediatre o advocat”.