La nit dels turistes sense hotel

PalmaEn Hans ha baixat completament gat de l’avió que l’ha dut de l’aeroport d’Hamburg fins al de Palma. Ja anava begut quan hi ha pujat, més o menys a les deu del matí, i, de fet ell, i uns col·legues han passat la nit de festa per Sankt Pauli, de bar en bar i de discoteca en discoteca de la Reperbahn, fent temps i cerveses fins que arribàs l’hora de partir. Alguns dels companys de farra també són de viatge, els altres no recorda qui eren. El grup que han vingut a Mallorca són vuit o nou, tampoc no n’està segur, i en realitat, de tots ells, conèixer, allò que se’n diu conèixer, només en coneix dos, en Paul i en Klaus, perquè fan feina plegats al mateix magatzem de bricolatge. Va ser allà, apilant capses al magatzem, que van decidir fer l’escapada a Mallorca. Tots tres tenen més de quaranta anys i tots tres s’han separat fa poc de les dones. Els altres que s’hi han apuntat, doncs això, s’hi han apuntat i en sap poca cosa.

Tot i que en Hans no ho sabria dir amb precisió, el vol ha durat poc més d’una hora i mitja, que ell i els seus amics han passat bevent les llaunes de cervesa que en Paul duia dins la motxilla. Han cantat cançons a crits, han competit a veure qui feia el rot més fort i han rigut estentòriament durant tot el viatge. Quan una hostessa s’hi ha acostat a cridar-los l’atenció, li han respost amb un recital d’insults masclistes i sexistes. Quan el qui s’hi ha acostat ha estat un home, li han tirat pel cap una llauna de cervesa buida. Els auxiliars de vol han notificat l’incident, però la companyia ha decidit que, si no anava a pitjor, no els sortia a compte actuar contra aquests clients. De manera que, quan han arribat a Palma, en Hans i companyia han sortit de l’avió sense el més mínim problema, i sense cap consciència d’haver-ne creat cap. En creuar la porta de l’aeronau cap al finger, un dels companys d’en Hans encara ha cridat un insult que ningú ha sentit bé, i després ha estat graciós perquè ha ensopegat quan sortia i ha estat a punt de caure.

Mentre pasturen per dins l’aeroport (fins que no troben la sortida s’aturen a repostar tres vegades més a bars diferents, i berenen en un Burger King; no havien menjat res des de la nit anterior: falafels i trossos de pizza en un xibiu de la Reperbahn) passen per una galeria que els fa gràcia perquè està decorada amb cares de discjòqueis i cantants alemanys de segona fila que són mig populars perquè surten en algun programa de tele. Són unes imatges enormes, que ocupen les parets de dalt a baix, i que fan una mica la sensació de passar per dins el tren de la bruixa. Si fins i tot l’aeroport és així, brama un dels companys del grup, aleshores aquesta illa ha de ser collonuda.

Seguint una mica Google Maps, però sobretot la riuada de gent, arriben fàcilment a l’Arenal, que per a ells no es diu així, sinó Plaia de Palma o Palma de Maiorca. Fa un sol que xapa les pedres, que és del que es tracta, i tenen tot el cap de setmana per davant. És divendres a primera hora de l’horabaixa, i no tenen el bitllet de tornada fins diumenge capvespre. Veuen la primera línia amb una llarga platja, d’aigua blava (bé, des de fora sembla bastant blava) i arena fina (ídem) a la seva disposició, aferrada a un passeig marítim farcit de bars, barres americanes, negocis de tatuatges i perruqueries sexi, i s’adonen que la propaganda no exagerava i han arribat, sens dubte, al Paradís. De fet, segurament el Paradís no deu ser tan divertit ni tan ple de possibilitats excitants com aquest lloc.

Dormir al ras

Just en arribar, la gran majoria es fiquen de cap dins un ‘puticlub’. En Hans i en Klaus, però, duen una mica de cansament del viatge i pensen que serà millor prendre un bany a la platja. D’aquesta manera es dispersarà el grupet, que no es tornarà a reunir fins passada la mitjanit, quan coincideixin per atzar en una barra del Bierkönig del carrer del Jamón, demanant cervesa per metres (una mesura d’un metre, plena de pintes de cervesa posades en fila). En aquesta hora ja hauran passat tots pel prostíbul, i, dins la lògica de com han de ser les coses d’acord amb la trompa que duen, pensen visitar-ne un altre –hi ha oferta per escollir– abans no acabi la nit. En Hans i en Paul s’ho han passat bé: després del bany, que ha estat reparador, han begut sangria dins un poal de fregar, amb llargues canyetes compartides amb altres turistes que han conegut allà mateix, una terrassa amb vistes directes a la platja amb uns altaveus que tronaven música de reggaeton.

Deixen per a més tard, potser per a primera hora de la matinada, la visita al Megapark, la discoteca que té aquella publicitat tan divertida amb les cares dels discjòqueis i els cantants pintades a les parets... de l’aeroport! Duen tot el dia fent-ne broma i encara els sembla increïble que es permeti decorar un aeroport d’aquella manera. Els pica una mica la roba, a causa de la suor i de l’arena de la platja, però al bordell s’han pogut dutxar i, si convé, compraran una camiseta, unes bermudes i unes xancletes noves en algunes de les moltes botigues que tenen a l’abast. Dormiran damunt l’arena de la platja mateixa, o damunt un banc del passeig marítim: van veure que els preus dels hotels i dels pisos de lloguer eren massa cars, però varen pensar que, encara que una mica incòmoda, l’opció de dormir al ras, en un lloc amb tan bona temperatura i tan bon ambient, no era cap disbarat. Quan se’n vagin, els mitjans de comunicació i els organismes i institucions públics comptaran la seva despesa en alcohol i prostitució entre els guanys que el turisme deixa a Mallorca, i tornaran a cantar les excel·lències d’un sector que és referent mundial en el seu àmbit. I molt important, tots els turistes que dormin al carrer és segur que no faran balconing, i, per tant, no donaran mala imatge.