El nivell dels regals als mestres pel final de curs: joies, rellotges i sopars amb estrelles Michelin

PalmaQue les famílies facin regals als docents a final de curs per demostrar-los la gratitud per la feina és un fet que s'ha normalitzat, tant a les escoles privades com també a les públiques. Així i tot, és una situació que es produeix majoritàriament a les escoles d'Infantil i Primària, i que és anecdòtica a Secundària. Anys enrere, aquest regal es limitava a un detall: un ram de flors, un llibre o una carta, per exemple. Actualment, es mantenen presents com aquests, però de cada vegada són més freqüents els obsequis cars. "Jo he vist regalar dinars a restaurants amb estrelles Michelin, joies de Tous, de Pandora, rellotges, experiències d'aventura, escapades per a dues persones a hotels o anades a balnearis ", explica Mònica Martín, mestre al CEIP Son Ferriol i mare de tres fills. "No em sembla bé, crec que els docents feim simplement la nostra feina, una tasca de molta responsabilitat i que la gran majoria realitzam amb molta implicació", afegeix.

Amb aquesta tesi coincideix Joana Morell, mestra al CEIP Montaura de Mancor de la Vall: "Feim la nostra feina com qualsevol altra persona i no ens cal cap present, encara que fa il·lusió. La feim des del cor i sempre pel benestar dels nins que tenim al davant". "La tasca és vocacional i comparable a la d'un altre servei públic, com policies o sanitaris, a qui no obsequiam. És ver que en el nostre cas s'estableixen vincles afectius i lligams que no es donen en altres àmbits, però hi ha moltes maneres no materials de demostrar agraïment", opina.

En els darrers anys, assegura Martín, el tema s'ha sobredimensionat i les famílies fan un esforç econòmic i de temps que a vegades comença dos mesos abans del final de curs, amb la preparació prèvia. El màxim que ella ha pagat són entre 10 i 15 euros per un regal pel qual aportaven doblers entre 20 i 25 famílies. Com a mare, haver de fer tants regals diferents l'estressa, perquè li suposa fer Bizum i coordinar-se amb els diferents grups de famílies. "Entre final de curs de l'escola i de les activitats extraescolars, acab perduda", assegura. Val a dir, però, que els docents no demanen que se'ls facin regals i, de fet, els consultats per l'ARA Balears valoren amb la mateixa estima (o fins i tot més) una carta o un dibuix que un regal material.

El millor present, una carta

Aquest és el cas de Maria Pau Obrador, mestra al CEIP Santa Maria del Mar. "M'encanta un rellotge amb un gravat que em varen regalar i unes Converse, però també m'encanta de la mateixa manera un dibuix, una carta, una foto emmarcada o un plat de fang", explica. De fet, un dels regals que més estima és una carta d'agraïment. Dels presents més curiosos que li han fet en destaca una tassa que, quan se li fica aigua calenta, de sobte emergeix la seva cara, així com un coixí pelut amb la seva fesomia impresa. "Són detalls als quals tinc estima, però evidentment no els trec a les visites", diu. Ara bé, per regal curiós, la petaca que li van regalar els alumnes a Cristina Nicolau, mestra al CEIP Ses Rotes Velles.

Obrador posa el focus en un fet a tenir en compte: una cosa són els regals que un alumne pugui fer individualment i l'altre els que es fan en grup. "Estic a favor dels regals que surten del cor, però quan es fan en grup, la majoria de les famílies diuen que sí. Però si n'hi ha tres que no el volen fer entra en joc la pressió social", explica. "Una de les tres claudica i les dues restants pensen "de veritat seran els noms dels nostres fills els únics que no apareguin a la targeta del regal?". I acaben participant-hi", lamenta.

Les famílies, per la seva banda, fan una crida al sentit comú. "Es pot tenir un detall, o no. Cadascú ha de ser lliure de decidir com vol expressar gratitud o disconformitat", diu Cristina Conti, presidenta de l'Associació de Famílies d'Alumnes de Mallorca (Fapa). A vegades, lamenta, es produeixen situacions de competitivitat: pares que pensen que si a un professor d'un altre grup li han fet un bon regal, al del seu fill li han de fer encara millor. Els docents, creu Conti, queden satisfets amb una carta o unes paraules boniques. "Pesen molt més que un regal que posa en compromís un mestre que, o és funcionari –a la pública–, o és un empleat -a la concertada".

Un regal que pot condicionar

Toni Perelló és professor d'Infantil al CEIP Ses Cases Noves i té una posició neutra respecte dels regals, malgrat que posa sobre la taula una de les situacions que podrien derivar-se'n: "A Primària, et pot condicionar a pensar "a aquest nin que m'ha fet un present, ara li he de posar mala nota?", exposa. En el seu cas, no espera res. Si arriba, bé, i si no, també. "Els mestres no ens hem de quedar amb els regals que ens fan els pares, sinó amb el dia a dia i amb l'evolució dels alumnes, que és el millor que et pot passar".

Segons l'experiència de Perelló, el que s'ha de fer valer és que els infants vagin a escola contents i progressin. "Els regals als docents pareix que han de ser una obligació, mentre que hi ha altres professionals que fan la feina molt bé i no reben cap obsequi", apunta. Els presents, assegura, s'han implantat sistemàticament com a manera d'agraïment, "però també es pot agrair verbalment". L'obsequi més curiós que li han fet, confessa, ha estat un joc de plats de cafè. Ara bé, un que guarda amb estima especial és una cartolina dibuixada amb fotos de les cares dels professors.

Els regals als docents són cosa d'Infantil i Primària, creu Belen Álvarez, professora a l'IES Ses Estacions. "Les mestres estan molt de temps amb els infants, a vegades tenen la tutoria durant tot el cicle i es crea un vincle. Tenc un amic a qui li regalen un hotel amb balneari i està encantat", exposa. A Secundària, continua, és estrany. En fa alguna família, de tant en tant, però no és gens habitual. Aquesta idea la confirmen altres docents de Secundària consultats.