“No em va afectar, tenc les idees molt clares”

PalmaJaume March recorda molt bé el 29 de setembre de 2013. Des del primer moment, la seva implicació com a director de l’IES Marratxí va ser màxima i des del centre es varen posar tots els mitjans personals i materials perquè la marxa fos un èxit.

Explica que el seu institut va acollir les primeres reunions de l’Assemblea de Docents i les següents, on es va votar el seguiment de la vaga. Jaume March recorda la bona sintonia entre l’equip docent i les famílies. “Tenia molt clar quins eren els nostres drets i que podíem fer ús de les instal·lacions del centre per organitzar actes i activitats per això vàrem tirar endavant i vàrem convertir-nos en un dels centres referents de la mobilització”, diu rememorant aquells dies de vaga.

Dos mesos després de la gran marxa verda, exactament el 21 de desembre de 2013, March va rebre una notificació per part de la Conselleria d’Educació. El director general de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans, Bartolomé Isern, havia signat l’obertura d’un expedient per una falta molt greu i per conculcar el dret de l’educació”. La denúncia provenia d’una alumna seva, Laura Venzal Ballester, filla de l’actual diputada de Ciutadans, Olga Ballester, que gaudia de la connivència del president del Círculo Balear, Jorge Campos. L’alumna assegurava que a causa de la vaga de setembre havien deixat de fer classe i no havien avançat en el temari. L’expedient implicava la seva suspensió com a director de l’IES Marratxí per un període de sis mesos. March va presentar un recurs contenciós per la vulneració dels seus drets fonamentals.

Des de la FETE-UGT varen donar tot el suport a Jaume March. La secretària general, Maria Alarcón, assegurava que l’Administració estava utilitzant el seu poder per sancionar els empleats públics amb l’objectiu de coaccionar i silenciar el personal docent”.

Sis mesos després, el 23 de juliol, March va poder recuperar el seu lloc de feina com a director de l’IES Marratxí. “No em va afectar tant, som una persona molt tranquil·la i amb les idees molt clares. Hi ha poques coses que m’afectin”, diu amb un to pausat que corrobora les paraules.

Com totes les persones implicades en aquells mesos de vaga i de lluita, recorda tota la gent que va donar-li suport. Destaca el fet que per primera vegada anaven tots junts, mestres, famílies i alumnes, i que tot allò va assentar les bases d’un moviment que després va concretar-se amb l’aparició de nous sindicats com UOB-Alternativa o l’Associació professional d’Eivissa i Formentera.