No tot es pot atribuir al canvi climàtic

PalmaL’estiu de 2017 a les Illes Balears s’ha caracteritzat per batre rècords meteorològics pel que fa a les temperatures diürnes, nocturnes i de la mar. A més, el fenomen de les rissagues s’ha experimentat al conjunt de les Illes. Si bé la conscienciació sobre el canvi climàtic va augmentant de mica en mica, també és fàcil atribuir-li qualsevol anomalia.

Biel Jordà és doctor en Ciències del Mar i físic, va estar com a investigador a la UIB i treballa a l’Institut Espanyol d’Oceanografia. Jordà és membre del Laboratori Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic (LICC) de la universitat balear. Recentment, ha estat acceptat de manera provisional com a membre observador de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).

Per al doctor Jordà, “s’ha de ser molt rigorós a l’hora d’atribuir al canvi climàtic tots els problemes, encara que no són pocs”. Per exemple, en la seva opinió, el cas de l’augment de les precipitacions a Menorca i el fenomen de les rissagues generalitzades no es pot relacionar directament amb l’escalfament global, tot i que sí que es pot vincular a les onades de calor. Però això, afegeix que la darrera revisió que han fet des del LICC no sembla indicar que es produeixin més pluges torrencials com a conseqüència d’aquest canvi. Tot i això, el físic creu que “a mesura que es vagin fonent els casquets glacials, el nivell de la mar pujarà i, a la mínima, qualsevol rissaga podrà perjudicar greument molts punts del litoral”. Pel que fa a les temperatures extremes produïdes per l’onada de calor , Jordà explica que “anam cap a una situació pitjor, la Mediterrània pot augmentar la seva temperatura un o dos graus”. Si Pollença va arribar als 31 graus durant una setmana, “en qüestió d’unes dècades podria estendre’s durant tot un estiu i el mateix passarà amb les nits tropicals i equatorials”, afirma el doctor.

Pedagogia del missatge

Les variacions són molt progressives i només es poden percebre amb una perspectiva de deu o vint anys. Per aquesta raó, “en una societat a la qual costa acceptar i interpretar els canvis perjudicials que pot patir el planeta d’aquí a pocs anys s’ha d’explicar el canvi climàtic fins a les seves últimes conseqüències, però sent rigorosos”. De fet, Jordà destaca aquest fet perquè si es fa un diagnòstic erroni i no s’arriba a complir, la societat pot perdre la confiança en els missatges científics.

Ja s’ha pogut confirmar que les onades de calor, quan se superen els 28 graus de l’aigua de manera continuada, afecten greument la posidònia. Amb previsions d’un escenari futur amb temperatures més altes, aquesta planta aquàtica patirà, però també tota la biodiversitat que la necessita per viure. Pel que fa als humans, la mar perdrà claredat i, d’aquesta manera, el seu atractiu turístic i estètic. “A Catalunya ja hi ha zones on hi ha poca presència de la posidònia i l’aigua està molt tèrbola”, conclou Jordà.