No cal ser Indiana Jones: arqueòlegs que excaven el món

BarcelonaNo porten fuet ni busquen tresors inexistents com l’Arca o el Sant Grial, però són tant o més valents que Indiana Jones i s’escarrassen per entendre com vivien els nostres ancestres. Sovint, a través de l’arqueologia, rebaten el que diu la història oficial o expliquen simplement la vida dels qui no surten als documents. 

Eudald Carbonell: "A la nostra espècie li falta consciència crítica"

Arqueòleg, codirector del jaciment d'Atapuerca

Eudald Carbonell té 70 anys, però continua excavant. Per respondre a l’ARA, s’atura un moment, perquè està immers en la recerca de restes humanes al jaciment de Gran Dolina. Carbonell porta més de quaranta anys a Atapuerca, un lloc que no té final: si se sap mirar bé, s’hi troben pistes de fins a cinc homínids diferents. Assegura que tenia clar que volia ser arqueòleg abans de fer els 5 anys, perquè aleshores ja col·leccionava fòssils a Santa Maria de Besora i als 12 anys participava en excavacions "pirates". "Era molt jove i em vaig equivocar, ara faria una altra cosa", diu amb certa ironia. El seu recorregut és llarg i la feina ha canviat molt aquestes més de quatre dècades: "Abans l’objectiu principal era trobar fòssils, ara és intentar explicar i pensar bé com pot ser la societat futura", reflexiona.

Arqueòleg, doctor en geologia a la Universitat Pierre i Marie Curie i en història a la Universitat de Barcelona, i llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un autor prolífic que ha investigat molt sobre el passat, però que també s’imagina el futur. Atapuerca li ha fet canviar moltes idees com a investigador, però també ha contribuït a donar a conèixer molt millor l’evolució humana. Per exemple, que hi hagués rituals mortuoris fa mig milió d’anys era impensable i també que hi hagués un llenguatge complex o que les primeres comunitats que van començar a socialitzar-se a Europa eren tan antigues.

Carbonell defensa que a l’etapa educativa s’hauria d’incloure l’arqueologia i la nostra relació amb el paisatge com una assignatura obligatòria: "Hauríem de tenir més coneixements sobre la nostra espècie i la relació amb l’entorn, a la nostra espècie li falta consciència crítica", assegura. Ara, explica, es tracta de mirar cap endavant: "Primer, hem de decidir quina espècie volem ser en el futur i a partir d’aquí interpretar el passat". Carbonell, que ara treballa en un projecte sobre l’evolució humana, veu un futur amb molta diversitat: "Hi haurà diverses espècies humanes que es podran editar al laboratori". Ara per ara som, segons Carbonell, "una espècie imbècil, però amb capacitat per aprendre". El problema, segons l’investigador, és que conèixer o saber no és el mateix que entendre. I, a la humanitat, li falta això últim.

Antoni Puig Palerm: "L'Arxiduc despertà la meva vocació per conèixer el passat"

Arqueòleg

L’arqueòleg Antoni Puig (Manacor, 1974) assegura que, d’al·lot, va veure les pel·lícules d’Indiana Jones amb la “boca badada”. “A mi, aquell cine m’encantava, però jo aleshores no era conscient que aquell personatge de ficció era un arqueòleg. El veia com un home d’aventures”, reflexiona Puig, qui assegura que va descobrir la seva passió arran de la lectura de Torres y atalayas de Mallorca, de l’arxiduc Lluís Salvador. “Aquell llibret, que té bona voluntat, però sense rigor històric, em va obrir els ulls a conèixer el passat a través de l’arqueologia. Va ser l’Arxiduc qui em motivà, no Indiana Jones”. D’ençà del mes de març, aquest llicenciat en Història i doctorat en Arqueologia per la Universitat de Barcelona fa feina com a tècnic a l’excavació de la basílica paleocristiana de Son Peretó, que du a terme el Museu de Manacor, dirigit per la també arqueòloga Magdalena Salas. “Entre la caiguda de Roma i la invasió àrab és allò que a les Balears es coneixen com els segles foscos, perquè se’n té molt poca informació. Per això, l’excavació de Son Peretó és tan important. Fins ara la basílica es considerava bizantina, però amb les troballes recents tot sembla indicar que hi hauria restes anteriors, del segle V, de l’època dels vàndals. I això és una novetat”, explica l’arqueòleg.

Destrosses dels espoliadors

“A Son Peretó està molt excavat el baptisteri, però no tant la basílica. Als anys vuitanta hi feren una excavació d’urgència arran de les destrosses dels espoliadors, i llavors ho taparen tot d’arena. Ara, una vegada ho hem tornat a destapar, hem vist com en feren de grosses i com els mosaics estan incomplets i arrasats”, comenta Puig, qui també ha col·laborat en projectes a Egipte, Pompeia i Roma. El jaciment de Manacor, juntament amb els de Santa Maria del Camí, Santueri (a Felanitx) i Fornells són els punts amb presència bizantina de les Illes Balears. “Tots aquests jaciments de les Balears són molt importants, perquè demostren que a les Illes hi havia una població que es resistia a deixar de ser romana, i obeïen a l’Imperi Bizantí”, comenta l’historiador.

Maixaixa Taulé: "La història oficial l’escriu el poder i l’arqueologia qüestiona aquesta visió"

Directora del Museu Egipci de Barcelona

Fa trenta anys que Maixaixa Taulé, directora del Museu Egipci de Barcelona, excava al subsòl egipci. El seu últim projecte és a Sharuna (Minya, Egipte mitjà), a uns 180 quilòmetres del Caire. El seu equip hi ha localitzat seixanta blocs de pedra amb frisos i jeroglífics que poden resoldre alguns dels enigmes que envolten la figura de Ptolemeu I. Company d’infància d’Alexandre el Gran i més tard un dels seus generals, Ptolemeu I es va convertir en faraó d’Egipte l’any 304 aC. Va fundar una de les dinasties més cèlebres de la història d’Egipte, esquitxada de conspiracions i assassinats entre germans, que es va acabar abruptament amb la mort de Cleopatra VII l’any 30 aC. Taulé recorda especialment els tres mesos que va passar al jaciment el 2020 durant la pandèmia: "No en podíem marxar perquè, si no recuperàvem els blocs, les aigües freàtiques els haurien fet malbé, i va passar de tot: pluges torrencials, una plaga de serps a la casa, la pèrdua de familiars propers...» Aquest març torna al jaciment, que es troba sota camps de cultiu. Taulé va estudiar història a la UAB, però des del primer any va anar a excavar amb l’arqueòleg Jordi Estévez. De seguida es va decantar per l’arqueologia: "Em fascinava perquè era una manera crítica de veure el món, la història oficial l’escriu el poder i l’arqueologia permet qüestionar aquesta visió". L’atreia també la part física de la feina: "És molt manual, hi ha una part molt sensitiva, de tocar, i una altra d’intel·lectual, perquè no pots afrontar una excavació sense tenir una proposta teòrica", explica. Taulé ha participat en moltes excavacions a Catalunya, sobretot jaciments prehistòrics, i també a Europa i a la Terra del Foc: "És una feina on hi ha moltes dones i pot canviar bastant si l’equip el dirigeix un home o una dona: normalment, si hi ha una dona al capdavant, tot és més participatiu i hi ha més consens, però tot està canviant", assegura. 

Queden encara molts reptes. "A Egipte, per exemple, s’han excavat sobretot necròpolis, perquè és més fàcil trobar evidències de la seva existència o els assentaments on vivien els artesans que feien tombes, i s’han deixat de banda els llocs on vivia la gent". Manca, doncs, informació de com era la vida quotidiana dels més humils. Taulé reconeix que la seva feina requereix molta paciència: "És tot el contrari de la immediatesa a la qual estem acostumats. On excavem ara, a Egipte, és com si s’hagués aturat el temps", reflexiona.