No al càtering: famílies que gestionen els menjadors escolars

PalmaDes de fa vuit anys el menjador del CEIP Pere Rosselló Oliver (Alaró) el gestiona l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre. Com explica el seu cap de cuina, Ernesto Serrano, “el projecte va sorgir perquè els pares no estaven contents amb l’empresa privada de càtering que hi havia abans” i es varen posar en contacte amb l’associació Menjadors Ecològics –que s’encarrega d’assessorar i acompanyar durant el trànsit de canvi de model dels menjadors. A partir d’aquí, varen modificar els menús i la manera de cuinar. Serrano explica que “al centre hi ha una filosofia d’utilitzar els productes locals i de temporada per afavorir els pagesos de l’illa” i que es prioritza sempre “la sobirania alimentària”, és a dir, poder accedir a productes locals, ecològics i de qualitat.

Serrano passa les vuit hores de la seva jornada al centre: “Tenim una cuina oberta per als pares i sempre poden venir a compartir impressions i dubtes”, explica el cap dels cuiners. Tot el que recapta l’AFA es torna a invertir en el menjador, sobretot “en els treballadors i en què la qualitat del producte sigui la millor possible”, explica Serrano.

El menjador, part del projecte educatiu

Fa més de quaranta anys que el menjador del CEIP Rafal Vell el gestiona l’AFA del centre. La cap d’estudis de l’escola, Francina Calvó, assegura que aquest model organitzatiu fa que “el menjador formi part del projecte educatiu del centre amb molta facilitat”. A més, la gestió dels conflictes i els problemes que puguin tenir els alumnes es poden comunicar millor entre els docents, les famílies i els responsables del menjador, com també els menús i les necessitats de cada infant. Calvó explica que “aquest model els permet garantir la qualitat del menjar, com també que els productes siguin locals i el servei sigui més proper, sense intermediaris”.

En molts de casos, pot suposar una sobrecàrrega per a les famílies, però al CEIP Rafal Vell “el fet de tenir dues persones contractades que gestionen la part alimentària, humana i organitzativa del servei ajuda a reduir la pressió”, explica la cap d’estudis, tot i que “la implicació de les famílies és molt important i l’AFA del centre és molt potent”, aclareix. “El que millora més el servei és la facilitat en la comunicació, amb les empreses seria més complicat, però aquí tot és més fluïd, perquè feim feina en la mateixa direcció”, expressa Calvó.

De la mateixa manera, l’Associació de Mares i Pares (AMIPA) del CEIP Es Pont gestiona el menjador del centre des de la inauguració el 1996. Segons el seu projecte educatiu, és important “aprendre” al menjador: “Les hores del migdia són un espai d’educació en el qual es poden assolir coneixements i desenvolupar valors”, expliquen. Consideren el menjador “una continuïtat de l’escola i, per tant, de la família”, per això intervenen fonamentalment als dos àmbits: nutricional i educatiu. Al centre hi ha una comissió de menjador integrada per quatre representants de les famílies, que es reuneixen trimestralment amb el personal docent i del menjador per traslladar opinions, problemes o propostes.

Segons l’AMIPA, aquest model es diferencia del convencional per l’aplicació d’un pla de funcionament “en perfecta concordança amb el projecte educatiu de l’escola”, com també l’atenció als imprevistos. A més, permeten elaborar menús especials per aquells alumnes que ho necessitin, i utilitzen “producte local i de quilòmetre zero”, que compren “a un mercat municipal molt a prop de l’escola” o recullen de l’hort del centre, del qual tenen cura els infants. D’aquesta manera, “cada aula sembra un producte diferent de temporada i, al final del cicle de cultiu, l’encarregat de la cuina els utilitza”, explica l’AMIPA

Projecte ‘Alimentant el futur’

La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Mallorca (FAPA) està treballant en una nova xarxa de menjadors escolars amb diferents entitats per millorar la qualitat en l’alimentació dels menjadors de l’illa. El seu president, Miquel Àngel Guerrero, explica que “n’hi ha que funcionen molt bé i altres que no” i ho relaciona amb la gran diversitat de models, ja que “alguns els gestionen menjadors autònoms, i d’altres, empreses que duen més de 10 menjadors diferents”. Per això, han creat el projecte ‘Alimentant el Futur’, una xarxa d’entitats sense ànim de lucre que volen aconseguir que els menjadors escolars de les Balears incorporin “la justícia social, la salut, la sostenibilitat i l’educació” amb la finalitat “d’esdevenir espais transformadors de l’entorn”.