"No deixarem mai de preguntar on és Andreu Nin"

En una de les parets de la Fàbrica Damm de Barcelona, a tocar d'on havia nascut i on vivia la Josefina Espinosa, una pintada de grans dimensions interrogava: "On és Andreu Nin?" Era als anys 40 i la Josefina, llavors una nena, topava cada dia amb aquella inscripció sense saber que Andreu Nin, de qui llavors no sabia res, seria anys més tard el seu sogre, tot i que no el coneixeria mai. Tampoc no es podia ni imaginar llavors que, més de vuitanta anys després, aquella pregunta continuaria a l'aire, sense resposta. “Que no s'hagi recuperat el cos d'Andreu Nin és una espina que tenim clavada. No han tingut ni la delicadesa de buscar-ne les restes i lliurar-les a la família, no hi ha interès, però nosaltres no deixarem de preguntar on és Andreu Nin", assegura la Josefina, que amb 92 anys exhibeix una vitalitat i una lucidesa extraordinàries i una salut envejable.

Instal·lada a Girona des de fa més de quaranta anys, la Josefina Espinosa és la protagonista del documental Aterra, dirigit per la cineasta blanenca Maria Sola, que ja s'ha projectat a Blanes i Bescanó i el dia 27 de febrer es podrà veure a la Casa de Cultura de Girona. A través de les vivències de la Josefina (la infància en plena Guerra Civil, el casament amb el fill d'Andreu Nin, Carles Simó, i la seva mort en accident d'avioneta, la pèrdua del fill, la poesia per ajudar a cicatritzar ferides...), el documental tracta també, amb una clara voluntat de mantenir viva la memòria històrica, la figura de l'intel·lectual, polític i fundador del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) Andreu Nin, que va viure gairebé una dècada a Rússia, on va col·laborar amb dirigents bolxevics com Lenin i Trotski, de qui va ser el secretari personal, i que quan va tornar a Barcelona va ser detingut el 16 de juny del 1937. Torturat i assassinat, Nin va desaparèixer quan era traslladat a la presó d’Alcalá de Henares, a Madrid. Què se'n va fer, de les seves restes? "Encara hi fosses que no deixen obrir i cunetes que no es volen rastrejar", lamenta la Josefina.

Les dues famílies de Nin

La relació de la Josefina amb la família Nin neix a l'aeròdrom de Sabadell, on de jove ella acompanyava el seu pare quan assistia a classes de vol d'avioneta. El seu professor era en Carles Simó, que no va tardar a enamorar-se de la Josefina. "No va ser fins abans de casar-nos que em va dir que era fill d'Andreu Nin i em va explicar per què no duia el seu cognom", recorda. Segons explica la Josefina, abans de marxar l'any 1921 a Rússia, on va formar una família i va tenir dues filles, Andreu Nin havia tingut una filla i un fill a Catalunya (la Maria Antònia i en Carles) fruit de la seva relació amb Maria Pérez. En aquella època els fills no podien rebre el cognom del pare biològic si els progenitors no estaven casats i com que l'Andreu Nin i la Maria Pérez no havien contret matrimoni, els seus fills van adoptar el cognom de l'home amb qui ella posteriorment es va casar, l'Ismael Simó. 

D'Andreu Nin, el seu pare biològic, en Carles Simó en parlava poc. "No se n'amagava, però tampoc en feia ostentació", diu la Josefina. Remoure el passat no era el més aconsellable per a algú que, com el Carles, s'havia allistat al bàndol roig, havia estat pilot de l'aviació republicana i després de la Guerra Civil havia patit presó i tortures.

Andreu Nin, intimitats del revolucionari traït

"Dotze anys i un dia". La Josefina precisa així el temps "de felicitat" que va viure amb en Carles fins que un fatal accident d'avioneta li va segar la vida l'any 1969. Vídua i amb una nena i un nen de 6 i 7 anys, encarava una nova vida plena de dificultats que s'agreujaria anys més tard amb la mort del seu fill, en plena adolescència, arran d'un accident de muntanya. 

La poesia per treure la tristesa de dins

La vida va fer un tomb per a la Josefina quan, ara fa quaranta anys, es va establir a Girona amb la filla que havia tingut amb en Carles i una altra filla fruit d'una relació posterior. En aquesta ciutat va decidir dedicar-se a cultivar les lletres, l'art, el teatre i, sobretot, la poesia, que tant la va ajudar a "treure la tristesa que portava dins". Encoratjada pels professors de l'Aula d'Escriptura del Centre Cultural La Mercè, on la Josefina és una alumna incondicional al mòdul de poesia des de fa anys, va publicar el seu primer llibre de poemes, Sobrevol, amb 89 anys. "Sobrevol és una obra que neix de la consciència que la vida, avara i generosa a parts iguals, és una argila elemental que pot ser (que ha de ser) modelada a través de la paraula", escriu al pròleg del llibre el narrador Lluís Muntada, professor durant anys de l'Aula d'Escriptura. 

A l'associació Amics de la Unesco Girona, la Josefina hi ha trobat la part generosa de la vida. "És la meva segona família", assegura. Hi participa amb activitats diverses i es podria dir que n'és una de les poetes de capçalera. El teatre ha estat una altra de les aficions que li han aportat felicitat. Quan es va apuntar a classes de dramatúrgia al Galliner de Girona, hi va fer grans amistats i va decidir fins i tot crear una companyia pròpia. Participant en la mostra de teatre amateur Fitag de Girona va conèixer la Maria Sola, que quan va descobrir la història de la Josefina, admirada per la seva vitalitat, inusual en una dona de més de 80 anys, va decidir convertir-la en protagonista d'un documental. Aterra inclou també el testimoni de Pelai Pagès, historiador especialitzat en la figura d'Andreu Nin. A ell i a la Fundació Andreu Nin ha acudit la filla de la Josefina, la Cristina, per saber d'on ve, per investigar qui era l'avi que mai va conèixer.