"Que no demanis un cafè amb llet i t'arribi un cafè amb gel": pla de xoc per millorar l'ensenyament de català a adults
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, afirma que la situació de la llengua és "diversa, complexa i delicada"
BarcelonaEl conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presidit la primera comissió de política lingüística de la història de la Generalitat fent una radiografia dels reptes que té una llengua que es troba en una situació "diversa, complexa i delicada", amb unes pressions que "si no es corregeixen, el futur de la llengua estarà en entredit". "Cal apartar la llengua de lluites partidistes; no es pot lligar a cap ideologia concreta. La defensa del català no ataca cap altra llengua", ha defensat.
El primer anunci que ha fet per incrementar l'ús social de la llengua és un pla de xoc per millorar l'ensenyament de català per a adults, que "necessita canvis en profunditat": "Hem de reconèixer que no som capaços de cobrir la demanda existent i no ho fem amb les condicions necessàries", ha dit, i s'ha compromès a "rellançar el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb més pressupost i més personal, perquè sigui el sistema nerviós de l'aprenentatge de la llengua", ha apuntat, demanant també el suport del món municipal, les entitats d'acollida i el sector laboral. Ho ha fet després de la polèmica de la setmana passada en què es denunciaven barreres per apuntar-se als cursos de la Generalitat.
Vila ha recordat que, segons l'INE, hi ha un 13% de població que no entén el català (1 milió de persones) i un 25% que ho fa amb dificultat (1,8 milions de persones). Per això ha assenyalat que serà clau la intervenció en àmbits en què la llengua més coixeja, com la salut, la universitat, l'empresa i el comerç, amb una nova oferta formativa i de capacitació dels professionals. Vila ha assenyalat que "proliferen els establiments que incompleixen la normativa de retolació i d'atenció en català", per la qual cosa es proposaran plans de gestió lingüística a les empreses i fins i tot es farà un pla pilot porta per porta als eixos comercials per oferir formació in situ: "Volem ajudar els comerços que no tenen la més mínima noció de la llengua. Que no passi allò que demanes un cafè amb llet i t'arriba un cafè amb gel", ha detallat el conseller.
Un pacte nacional de consens
El primer objectiu de la conselleria serà reprendre i aprovar el Pacte Nacional per la Llengua "amb el màxim consens possible". Vila ha refusat la dicotomia que plantegen partits com el PP de "seducció versus imposició": "Les llengües no funcionen així", ha dit. De tota manera, sembla que en cap cas es reforçarà la via sancionadora sinó la "regulació, interlocució i facilitació". Vila celebra la possibilitat de promoure el català des del rang de conselleria per aconseguir més transversalitat en totes les polítiques del govern. Quant a xifres de pressupostos, el conseller no ha avançat quin percentatge podria representar Política Lingüística, però ha apuntat que podrien compartir part d'estructura amb Cultura. Les propostes de Vila segueixen fil per randa els punts de l'acord de govern ERC-PSC pel que fa a llengua, com ara la creació d'un centre de recerca aplicada en política lingüística.
Les principals línies d'actuació passen, en primer lloc, per incrementar el coneixement de la llengua, via formació d'adults i via sistema educatiu. "S'ha d'acabar la judicialització de l'escola, i ens congratulem de l'informe del Consell d'Europa [que retreia la imposició del 25% de català a l'escola]", ha dit. Vila vol reforçar els projectes lingüístics, les aules d'acollida, els màsters de formació i les extraescolars. En segon lloc, per tal de facilitar el consum en català, la conselleria se centrarà "en normalitzar el català en el món audiovisual", a les plataformes, als videojocs, al cinema, a la IA i a les xarxes socials a través de l'ajuda als joves creadors.
En tercer lloc, Vila es compromet que el català sigui la llengua de les institucions "per incrementar el seu valor de mercat i el seu valor simbòlic", i aspira a l'oficialitat del català a Europa. I, en quart lloc, i probablement el més complicat, Vila defensa que calen acords amplis, és crucial canviar els hàbits dels parlants i és necessari crear actituds favorables al català.