"No em desagrada cuinar, però m'agrada molt que em cuinin"

PalmaCada setmana és diferent, perquè depèn dels recitals que tengui i dels viatges que hagi de fer. No tenc una feina continuada, en un lloc concret, ni unes vacances per al mes d’agost. La vida que duc és així, tenc lliure uns dies i d’altres molt ocupats. Però aquesta setmana estarà dedicada al meu proper recital, Saba de Terrer, homenatge al pare Ginard. Serà el divendres 29 de juliol, dins el cicle de Nits a la Fresca de l’Ajuntament d’Andratx. Es farà a la terrassa Barba Rossa, al Castell de Son Mas. Aquests dies dedicaré dues o tres hores a preparar-lo. És un repertori diferent, amb cançons lligades al pare Ginard de tota mena, que forma part de la música popular tradicional de les Illes.A més, m’hi acompanyaran els músics Dani Espasa i Borja Penalva.

Abans d’assajar, he de descansar la veu molta estona. Cantar és un exercici com qualsevol altre, és com fer gimnàstica. Per això, he d’escalfar la veu, fent moltes escales, que això per ventura és el que menys m’agrada de la meva feina, però és importantíssim. Després, repàs tot el repertori amb els instruments que toc, tot i que són pocs. Aquest és un recital que m’estim molt, ja l’hem fet a Manresa, a Ciutadella, Barcelona i València.

Pel que fa a la rutina del dia a dia, m’aixec molt prest, encara que me’n vagi a dormir tard. M’agrada aprofitar el matí i devers les set ja estic desperta. El primer que he de fer és prendre un te o un cafè perquè, si no, no funcion. També prenc bastanta fruita i un ou. Faig com un petit dinar, però per berenar. Després faig coses de casa i prepar el que he de fer a l’horabaixa amb els recitals, i surt a fer qualque encàrrec.

Al migdia, no és que em desagradi cuinar, però m’agrada molt que em cuinin. Quan estic tota sola em faig coses molt senzilles: alguna cosa a la planxa, amanides, coses al vapor... Coses que estiguin llestes en 10 minuts i el que diu el metge, molta cosa crua, molta verdura, poca carn i més peix. A banda d’això, m’agrada molt anar a menjar arròs amb els amics davant la mar. Ho feim de tant en tant, perquè sempre no es pot. Amb vista a l’horabaixa, si puc, després de dinar surt a caminar una estona pel poble, als afores. M’inspira molt. Ara que fa tanta calor, és difícil, però així que s’aturi hi tornaré.

Abans d’anar a dormir, m’agrada llegir o escoltar música. Ara tenc un llibre fantàstic de Joan Fuster, que recoman a tothom. És la seva poesia completa del 1945 al 1987. En canvi, la televisió no m’agrada gens. La trob cada vegada més roïna. Però alguna sèrie sí que m’agrada mirar. He seguit el Comissari Montalbano, una sèrie italiana, i ara la tornen a fer a la segona cadena. Ja me la sé, però l’estic tornant a mirar. Trob que qui va escriure aquests guions i les novel·les, Andrea Camilleri, era una persona estupenda i que va transmetre una Sicília magnífica. Té molt a veure amb la Mediterrània actual, com ara la gent que mor a la mar o les màfies.