"No entrava dins els meus plans parir al carrer però, per sort, va ser màgic"
El dissabte 29 de juliol, tres dones van donar a llum de forma inesperada a Barcelona
Barcelona"Va ser de pel·lícula, mamífer, ràpid, brutal, màgic...". A l'Iris li sobren adjectius i alhora li falten paraules. Fa només 15 dies, la seva filla Gaia va decidir aterrar al món sorprenent a tothom i de manera “salvatge”. La segona filla de l'Iris i el Ruggero, una parella veïns de Barcelona, va néixer a peu de carrer, al portal de casa seva, davant els nervis i l’emoció dels seus pares i de la millor amiga de l'Iris, que era amb ells quan es va desencadenar el rapidíssim part. I, també, sota la mirada incrèdula dels veïns. Sense metges, sense llevadores, sense sales de part ni anestèsies. Amb l’únic acompanyament dels seus pares, una amiga i el suport de dues agents de la Guàrdia Urbana que, casualment, passaven pel carrer.
No ho tenien previst així, però la petita els va agafar per sorpresa. El seu primer part havia durat més de 28 hores i ara, en canvi, després de poca estona amb contraccions irregulars a casa, el naixement es va accelerar. "No pensava que tot anés tan ràpid, sincerament, tot i que la meva mare m’havia advertit que el seu segon part també va ser molt ràpid", explica l'Iris. "Sé que hi ha una part mental del part que pots controlar, i em vaig concentrar en això, però n’hi ha moltes altres, més físiques, que no. En qualsevol cas jo volia donar a llum a l’hospital sense renunciar a cap dels elements que la ciència ens proporciona en cas que fessin falta. Parir al carrer o al portal no entrava dins els meus plans, no", admet.
Després de deixar la filla gran amb la seva tia, el Ru va organitzar la sortida cap a l'hospital. "No arribàvem ni tan sols a complir els tempos canònics que t’ensenyen al curs de prepart que cal esperar per anar a l’hospital, però la intensitat de tot plegat ens va fer decidir a marxar", recorda. Va parar un taxi i va carregar les maletes. "En aquell moment vaig sentir un crit bestial de l'Iris". Havia trencat aigües.
"Vam tornar enrere, cap al portal, i l'Iris em va dir que no podia estar dempeus, ni tampoc asseguda. Volia una ambulància i necessitava estirar-se", recorda la Mariona, l’amiga, que va estar tota l’estona aguantant-li el cap, fent-li de coixí, mentre el Ruggero, trucava a emergències. Les dues policies es van mirar i es van situar al costat de l'Iris. "Vam intentar transmetre calma. Jo personalment vaig empatitzar molt amb ella", explica una de les agents, Mònica López. "Jo no soc mare i mai no havia vist un part, així que em vaig limitar a fer cas a la mare i a seguir les seves indicacions", explica l’altra agent, Marta Pujol. "Tenia dolor, però se la veia clarament controlant la situació. Em vaig haver d’aguantar molt la llagrimeta", recorda emocionada.
La petita no va donar temps a ningú. Va arribar al món després de tres contraccions i abans que arribés l’ambulància, damunt de la catifa del portal. "Primer el cap; després mig cos; finalment les cames", recorden els pares. Va néixer ella i, de nou, tota la seva família, que passava a ser de quatre membres.
Suport i ovació veïnal
Malgrat la situació, l'Iris relata que estava tranquil·la i se sentia molt acompanyada. "Em sentia, de sobte, empoderadíssima. Després d’un embaràs complicat, la veritat és que aquest part va ser sanador", explica. "Jo encara estic processant tot el que va passar en els 10 minuts finals", reconeix el Ru, el pare. "En realitat, no tenia clar si tot estava anant rodat o si, per contra, la cosa s’estava complicant per moments. Vaig veure arribar fins a sis cotxes de policia i dues ambulàncies... i patia, sobretot, per si l'Iris perdia la concentració en allò que estava fent tan i tan bé". Per sort, tot va sortir bé. Així ho confirma l’infermer del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) que va atendre mare i filla. "Quan vam arribar la nena ja era fora. Totes dues tenien bon color, i bones constants, i ja havien iniciat el pell amb pell, que és el que cal fer; i fins i tot la lactància", apunta l’infermer, Álex Carretero.
"El final va ser autènticament de pel·lícula", recorda el Ru amb un somriure. "Quan ens van carregar a la llitera, cap a l’ambulància, vaig veure tot de veïns al carrer i als balcons que em felicitaven i animaven", descriu l'Iris. "Cridaven «Enhorabona, mare!» «Molt bé!» «És una nena!» Va ser espectacular", rememora l’agent Pujol. Un cop dins de l’ambulància, el personal del SEM va seguir controlant mare i filla fins a l’hospital. "La mare no va voler tallar el cordó i se li va respectar, així que va arribar al centre amb la placenta encara dins el cos i unida a la petita", relata Carretero.
Tres parts inesperats en un mateix dia
Tot i que cada vegada més dones tornen a optar per l’opció de parir a casa, aquesta no era l’elecció de la família de la Gaia. Donar a llum de manera improvisada tampoc és una situació que passi sovint a Catalunya, però aquell dissabte fins a tres dones van necessitar assistència sanitària urgent perquè no van arribar a temps a l’hospital. Una casualitat que encara ara té impressionats els professionals que les van atendre. L’ambulància que va ajudar la Gaia i la seva mare també havia assistit, al matí, una altra dona en la mateixa situació. "I encara hi va haver un tercer part a Barcelona aquell dia, que va ser atès per uns companys nostres", confirma Carretero.
"Aquell va ser un dia de moltíssima feina, de veure moltes desgràcies... i al final vaig tornar a casa eufòric", recorda l’infermer. "Assistir una dona, en un moment tan vital com aquest, és un regal increïble", diu l’agent López. "Dies després encara hi continuo pensant", afegeix Pujol.
Va ser, certament, una arribada al món digna de ser explicada. I celebrada. Així que: benvinguda, petita Gaia.