"Si no ets europea, no passes per aquesta porta. Fora d'aquí!"

PalmaMarta no vol que el seu vertader nom surti publicat perquè està tramitant els papers per residir legalment a Espanya i té por de les represàlies. Aquesta dona, de nacionalitat veneçolana però nascuda a Colòmbia, va ser discriminada precisament pel personal de l’Oficina d’Estrangeria de Palma, i el seu cas està a hores d’ara en mans del Servei d’Assistència i Orientació a Víctimes de la Discriminació Racial o Ètnica (SAOVDRE) que gestiona la Creu Roja. “Si no ets europea, no passes per aquesta porta. Fora d’aquí!”; “Si t’han tractat malament, no és el meu problema”; “Ves al teu país a donar pel cul, perquè no permetrem que ens vinguin a donar pel cul a nosaltres”; “De passada és colombiana! Que horrible!”. Segons explica, aquest és el tracte al qual s’ha hagut d’enfrontar durant el procés per renovar la documentació, un objectiu que encara no ha aconseguit malgrat que el seu marit té la nacionalitat espanyola i que fa 15 anys que resideix a Mallorca. “Em varen tractar com una delinqüent i vaig quedar en estat de xoc”, lamenta. Així i tot, va decidir fer la passa de recórrer a la Creu Roja, després que un treballador delCentre d’Informació i Orientació per a la Immigració (OFIM) de Mallorca l’hi animàs.

Segons les dades del Ministeri de l’interior, els delictes d’odi coneguts es varen incrementar un 81% a les Balears entre el 2017 i el 2019, i varen passar de 21 a 38. La paraula ‘coneguts’ és molt important en aquest àmbit perquè, segons reconeix el mateix govern espanyol, només denuncia un 10% de les víctimes. Una altra xifra significativa és el nombre de delictes d’odi per cada 100.000 habitants, que a les Illes era d’1,9 el 2017 i va pujar a 3,6 el 2019.

“La majoria de persones no denuncia per evitar una doble victimització, i als jutjats només hi arriben els casos més greus”, explica l’expert en Dret Constitucional Sebastià Rubí, qui recorda que bona part dels delictes d’odi “estan relacionats amb l’ús de la paraula, com passa per exemple a les xarxes socials”. La tasca més complicada és, precisamentl establir “una línia vermella entre la llibertat d’expressió i el delicte”, i l’únic camí segur és “estudiar cada cas”, amb “tots els fets que l’envolten”. “Els tribunals hi són per diferenciar les zones grises, però en cas de dubte hem de protegir el dret fonamental, que és la llibertat d’expressió”, explica.

Del 2017 al 2019, els fets relacionats amb el racisme i la xenofòbia varen augmentar un 142%: el 2017 hi va haver set delictes relacionats amb conductes racistes, i el 2019, 17 –Interior en comptabilitza 13 el 2018. D’altra banda, el Ministeri d’Inclusió Social,SeguretatSocial i Migracions va reportar sis casos d’islamofòbia a les Balears el 2017, segons s’assenyala a l’Informe sobre la tolerància i la discriminació cap als musulmans a Espanya. En aquest rànquing, les Illes varen ocupar el sisè lloc per darrere de Catalunya, Andalusia, el País Valencià, Madrid i Múrcia.

Un any peculiar

No es pot deixar de banda que Interior també ha aportat les xifres del 2020, però cal tenir en compte que la de l’any passat no és una referència comparable amb altres a causa del confinament, el qual va provocar una minva dels delictes. Així i tot, les Balears varen ser el setè territori de l’Estat amb més delictes d’odi, amb 29 fets coneguts i 2,5 delictes d’odi per cada 100.000 habitants. Quant al total de l’Estal, es va passar de 1.706 delictes el 2019 a 1.401 i la taxa va baixar de 3,6 delictes per cada 100.000 habitants a 3. En el cas de Catalunya, aquesta minva va ser molt accentuada: es va passar d’una taxa de 6,7 a col·locar-se a la mitjana espanyola, amb 3. Pel que fa als casos com el de Marta, que va tenir lloc en un organisme públic, les infraccions per part de les administracions només surten quantificades a partir del 2019, quan n’hi va haver vuit –el 2020 en foren cinc­­.

“Aquesta classe de delictes va en augment a les Balears, desgraciadament”, diu el fiscal José Díaz, qui també remarca que l’any passat va suposar una mena de parèntesi. A més, assenyala que moltes vegades hi ha un component d’odi que s’emmarca en altres delictes com les injúries o les calúmnies. Segons el fiscal, “hi ha molts més fets delictius dels que es poden constatar” relacionats amb l’odi, encara que també passa que molts dels que arriben a la justícia “tenen una resposta que no és penal”.

Díaz també subratlla la importància de distingir “entre el discurs d’odi i els delictes d’odi”. En el primer cas, entra en joc la llibertat d’expressió i el que s’ha de valorar és si determinats missatges produeixen animadversió contra determinats col·lectius. Com Rubí, el fiscal assenyala que s’ha d’avaluar “de manera individual”.

Quant a les xifres de les Balears, el fiscal considera que són proporcionals a la de la resta de delictes. Díaz també destaca que hi ha un augment de les denúncies “gràcies a la feina de les institucions”, encara que reconeix que la majoria de vegades “manca animar les víctimes perquè denunciïn”.

El tècnic de SAOVDRE Ernesto Baletto també ha notat “un increment pel que fa a les denúncies”. Aquest servei que gestiona la Creu Roja a les Balears –a escala estatal està coordinat per la Fundació Secretariat Gitano– se centra en la mediació entre la víctima i l’àmbit on es puguin donar situacions de discriminació, com el laboral, l’habitatge i les administracions. Enguany s’han duit a terme 13 mediacions, encara que Baletto subratlla que moltes víctimes no continuen endavant per por de rebre represàlies i de la revictimització. “Quan hi ha violència, la mediació queda petita. Però moltes persones no estan disposades a passar per un procés que les du a declarar a la policia, a l’oficina de víctimes, als tribunals i a tornar a declarar amb les preguntes del fiscal i els jutges... L’infradenúncia és importantíssima i només se’n veu la punta. Hi ha una estructura dels delictes d’odi semienterrada”, afegeix.

Una definició

Què és exactament un delicte d’odi? “Qualsevol infracció penal en què la víctima es triï per la seva connexió o pertinença a un grup”, diu la definició d’Interior, que especifica que els grups es basen “en una característica comuna dels seus membres”, com l’origen nacional o ètnic, la religió i l’orientació sexual, entre d’altres.

El Servei d’Atenció Integral LGTBI del Consell de Mallorca assessora víctimes de delictes de discriminació per l’orientació sexual. Des de l’octubre del 2020 i fins al setembre, ha atès 83 demandes: 68 a Palma, 8 a Inca i 7 a Manacor. Si es comparen aquestes xifres amb les del Ministeri de l’Interior, és senzill comprovar com moltes persones no opten per denunciar. Del total, només 38 persones han recorregut al servei d’atenció jurídica. “Es tracta de víctimes que han passat per la treballadora social i s’acorda que necessiten un advocat que les assessori o per veure el recorregut d’una possible denúncia”, explica la presidenta de Ben Amics –entitat que gestiona el servei–, Tatiana Casado. “Les persones que han rebut una violència que no és tan cridanera com una pallissa, moltes vegades dubten”, afegeix.

D’altra banda, també hi ha hagut 17 casos de víctimes que han estat redireccionades per professionals dels serveis socials. I 22 persones han necessitat atenció psicològica: 18 a Palma, 1 a Inca i 3 a Manacor. Segons apunta Casado, moltes persones que haurien de sol·licitar el servei a Inca o Manacor ho fan a Palma per motius laborals, però també perquè se cerca un anonimat que en altres municipis no és possible.

Segons Casado, també s’ha de tenir en compte que hi ha agressions que encara es veuen amb una normalitat que juga en contra de les víctimes. “Hi ha persones que viuen episodis d’LGTBI-fòbia, però que, en canvi, no els perceben com a tals. No se’ls passa pel cap que ho puguin denunciar i això crea un element d’indefensió”, comenta. Els àmbits on es manifesta la discriminació per l’orientació sexual són múltiples i abasten les famílies, l’escola i la feina, entre d’altres. “Hem tingut dificultats amb dones transsexuals en un context laboral, famílies homòfobes, assetjament cibernètic... fins i tot situacions d’exclusió social de difícil solució, com una al·lota de 18 anys la família de la qual la va fer fora de casa per la seva orientació sexual”.

Segons va anunciar la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, el Govern prepara a hores d’ara un protocol perquè les policies locals sàpiguen com actuar en cas de delictes d’odi. Ara bé, no se’n sap res. I, malgrat que l’ARA Balears n’ha sol·licitat informació, l’Executiu s’ha negat a avançar cap dada al respecte.