Si no té forat, no és bunyol

PalmaQue els bunyols tinguin forat no és un caprici de temps atàvics, sinó que el forat en qüestió fa una funció en la cocció del pastís. Un bunyol és una pasta fregida, que es cou submergint-lo en oli bullent. Si no tingués forat, seria un pilot de pasta i, en conseqüència, el nucli no es couria a la mateixa velocitat que les voreres, perquè la calentor de l’oli no li arribaria amb tanta intensitat.

Un forat definit. Qualcú va tenir la brillant idea de foradar els bunyols, perquè totes les parts de la pasta quedassin ben cuites. Tanmateix, només els bunyolers i bunyoleres més experimentats aconsegueixen fer bunyols quasi perfectes amb un forat ben definit. És el cas de Francisco Javier Bonnín Balaguer, qui aquests setmanes en despatxa a les totes a la seva xurreria Rosaleda del carrer del Sindicat de Palma. I és de veure com al moment de tirar-los dins l’oli calent fica el dit gros dins la pasta crua per aconseguir el forat, circumferència que es manté perfecta i no es copa quan el bunyol cau dins la fregidora.

D’una cosa o persona que no és allò que pretén o diu ser, se’n diu que “si no té forat, no és bunyol”. És a dir, que ja en pot exaltar, d’atributs, que si no té la característica principal i definidora, no serà allò que vol ser, que en el cas del bunyol és el forat. Tanmateix, sempre hi ha excepcions a la regla i, de poc ençà, tenen molta d’anomenada els bunyols de vent. Aquesta altra casta de bunyol, en lloc de tenir forat, té un xap. No són de pasta fregida, sinó cuita al forn. És una pasta diferent, que s’estufa i, un cop és cuita, el bunyol es xapa per la meitat i es farceix de nata, crema, xocolata o altra casta de dolçor. Han de menester guardar-se dins la gelera, i es venen a pastisseries, no a les bunyoleries improvisades i temporals, a peu de carrer.

Per ignorància, d’un temps ençà hi ha qui confon uns bunyols amb els altres, i diu bunyols de vent als bunyols que tenen forat. Fins i tot, alguns diaris quan s’acosten les Verges en publiquen informacions que fomenten aquesta confusió. Com que ja se sap que una mentida repetida mil pics arriba a ser una veritat, per ventura arribarà un dia que la població de les Balears tindrà per vertader que els bunyols de vent són els que tenen forat, amb l’argument desbaratat que és perquè l’oratge hi passa per enmig.

Allà on apareixen cinc bunyols disposats en forma de creu és a l’escut municipal de Bunyola. Aquesta representació gràfica, com en molts d’escuts de viles mallorquines, és una convenció inventada i adoptada en època relativament moderna, segons una visió popular de l’etimologia. Allò més acceptat, però, és que el topònim de Bunyola té el seu origen en un diminutiu de ‘bony’ o ‘bonya’, i que faria referència al cim d’una muntanya, el puig del Castellet, al coster del qual hi ha les cases més antigues del poble.

Els estudiosos asseguren que el mateix origen tindrien els topònims de la possessió de Son Bunyola (a Banyalbufar), ara reconvertida en hotel de luxe, i la possessió de Bunyolí, dins el terme de Palma. Però aquesta teoria també seria bona per al poble de Brunyola, a Girona, i de Bunyol, al País Valencià. Allà són brunyolencs o bunyolencs, mentre que aquí són bunyolins. I els que fan bunyols no són ni una cosa ni l’altra, sinó bunyolers o bunyoleres.