"No han fet mai una prova d'aquest tipus": així serà el nou examen d'història de les PAU

BarcelonaAquesta setmana els professors de batxillerat dels instituts catalans tenen les primeres reunions amb els coordinadors de les PAU per saber com seran els nous models d'examen de selectivitat de l'assignatura que imparteixen. Unes trobades que fins ara havien estat continuistes, però que l'entrada en vigor de la nova selectivitat ha convertit en essencials. Aquest dimecres va ser el torn dels professors d'història i el canvi gairebé radical del model d'examen ha fet saltar diverses alarmes. "L'examen està molt bé, però els nostres alumnes no han fet mai una prova d'aquest tipus", reconeix un docent d'història.

A grans trets, segons ha pogut saber l'ARA, la prova serà molt més competencial i menys memorística que fins ara, tindrà quatre blocs de dos punts i mig cadascun i inclourà un apartat de preguntes tipus test. També s'ha explicat als docents que en tots els blocs "existirà una presència equilibrada dels àmbits català i espanyol, i de temàtiques polítiques, socials i econòmiques". Tot plegat farà que només hi hagi un model d'examen i deixarà enrere la possibilitat que hi havia abans d'estudiar només la meitat del temari i poder treure un excel·lent.

El primer dels blocs de la prova serà el que més s'assimili als exàmens d'història que fins ara es feien a les PAU. Caldrà comentar dues fonts –cosa que ja es feia fins ara i que podia ser fer un comentari d'un text o d'una imatge característica d'un moment històric destacat–  i després fer una comparació entre totes dues. Per contra, l'últim bloc estarà format per preguntes tipus test sobre qüestions no interpretables com poden ser dates de fets històrics o els noms dels protagonistes, entre d'altres.

Ara bé, és en el segon i tercer bloc on hi ha les principals novetats del nou examen d'història a la selectivitat i on es farà notar més el caràcter competencial de la prova. En el segon apartat, els alumnes rebran un supòsit a partir del qual s'hauran de posar en la pell d’un testimoni o protagonista d’un fet històric i escriure un text utilitzant quatre conceptes que li vindran donats. Per exemple, un enunciat podria demanar d’assumir el rol de corresponsal d’un diari estranger per informar sobre un conflicte, fenomen o esdeveniment de la història contemporània d’Espanya fent servir els quatre termes històrics que se li proposen a l'examen.

Finalment, en el tercer bloc, que alguns docents apunten que podria ser el més complicat, caldrà que l'estudiant elabori un text abordant un tema general de la història d’Espanya fent referència a la seva evolució i als canvis i continuïtats que ha experimentat al llarg de les diferents etapes de la història contemporània. A diferència del model d’examen anterior, l’alumnat ja no haurà d’explicar a fons les característiques d’una etapa concreta, sinó avaluar de forma general els grans canvis i punts d’inflexió en diferents àmbits. Per exemple, el paper de la dona, la repressió governamental o l’organització territorial de l’Estat.

Poc temps per adaptar-s'hi

Aquest nou model d'examen ha generat sorpresa entre molts dels docents d'història que, tot i veure'l amb bons ulls, pateixen per si amb tan poc temps uns estudiants que no han fet mai proves d'aquest tipus seran capaços d'enfrontar-s'hi i aconseguir una bona nota. "La idea no està malament, el problema és que no han fet un examen així en tota la seva vida i els ho demanen fer a les PAU. Serà una massacre", critica un professor de secundària a la xarxa X. De fet, la mala maror ha inundat els xats dels professors d'història, que s'han mostrat preocupats per la falta de temps per adaptar-se a les novetats.

En canvi, altres docents han rebut positivament el nou model d'examen. "Només anirà malament si els professors ho aborden des d'una perspectiva catastrofista, perquè faran que els alumnes vagin sense confiança", raona un docent d'història de Castellar del Vallès a l'ARA. "Al capdavall, és un examen que prima molt més la interpretació de la història i la seva influència en la configuració de la societat espanyola actual que no pas el model anterior, que era molt més tècnic i memorístic", defensa.