"No hi va haver cap consigna": arranca el judici contra Iberdrola, acusada d'inflar el preu de la llum
Anticorrupció demana una multa de 85 milions d'euros per a Iberdrola Generació i penes de presó de dos anys per a quatre directius
San Fernando de Henares"No hi va haver cap consigna ni estratègia [per inflar els preus]". Així ha contestat Ángel Chiarri Toscano, conseller executiu d'Iberdrola Generació, una filial d'Iberdrola, a la pregunta de si va rebre cap indicació per provocar un increment del preu de la llum l'any 2013. Chiarri ho ha dit en el que ha estat el primer dia de judici contra aquesta filial de la companyia elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán i que està acusada d'haver manipulat presumptament els preus de la llum l'any 2013. Juntament amb l'empresa, també estan acusats quatre dels seus directius: el mateix Chiarri, Gregorio Relaño Cobián, José Luis Rapún Jiménez i Javier Paradinas Zorrilla. Se'ls acusa d'un "delicte relatiu al mercat i als consumidors".
La vista d'aquest dimarts és la continuació d'un periple judicial que té els seus orígens a l'hivern del 2013, quan en plena onada de fred hi va haver una pujada desorbitada dels preus de la llum. El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas, Ismael Moreno, considera que els acusats van idear un sistema per "provocar un increment del preu de l'energia i perjudicar els consumidors". La Fiscalia Anticorrupció, una de les parts que fa d'acusació, sol·licita una multa de gairebé 85 milions d'euros per a Iberdrola Generació i penes de presó de dos anys per a aquests quatre directius.
Preu fixat per una "màquina"
A banda de Chiarri, que en aquell moment era director de gestió de l'energia elèctrica de la companyia, aquest dimarts també ha declarat Gregorio Relaño Cobián, exresponsable d'optimització. Les dues declaracions han arrencat a quarts d'onze del matí, després de les qüestions prèvies, i s'han allargat fins a dos quarts de dues del migdia, moment en què el jutge de l'Audiència Nacional ha decidit deixar per a dimecres una nova sessió.
Tots dos han negat que fos algun responsable de la companyia qui "fixés el preu" de l'energia que es generava i oferia al mercat, sinó que era una "màquina", ha dit Chiarri, cosa que ha sorprès tant el jutge com el fiscal. "[El preu] el fixava pràcticament una màquina", ha reiterat el directiu. "Una eina informàtica", ha afegit, si bé després ha matisat que hi havia una "estimació necessària de producció; aquí hi ha intervenció humana", ha declarat.
D'aquesta manera Chiarri intentava explicar qui i com es genera el preu de la llum. En aquell moment, el sistema de fixació de preus de l'electricitat es basava en les denominades subhastes Cesur, en les quals les elèctriques oferien una producció per a tres mesos que es casava amb el mercat per fixar el preu. Quan les renovables no eren suficients per cobrir la demanda, entraven energies més cares, com les centrals de cicle combinat o gas. L'última oferta de venda casada determinava el preu marginal, que s'aplica a la resta de generadors.
Cal recordar que en la interlocutòria del cas, el jutge detalla que per aconseguir "un preu més alt al mercat elèctric", Iberdrola Generació va manipular a l'alça el preu al qual oferia l'energia de les centrals hidràuliques del Duero, el Sil i el Tajo propietat de l'elèctrica entre novembre i desembre del 2013.
Sobre la planificació de l'energia que s'oferiria al mercat, Chiarri i Relaño han detallat que això es decidia els dijous, en una reunió on s'elaborava un "pla setmanal" que s'enviava a tot l'organigrama.
La sequera
Durant la seva declaració, Chiarri ha fet referència a la "falta de pluges" d'aquella època, sobretot del mes de novembre, motiu pel qual a ulls del directiu el preu de l'energia hidràulica produïda en aquells embassaments es va disparar. "Per a nosaltres, les reserves [d'aigua] són com l'estalvi d'un banc. I els estalvis estan bé per a quan hi ha una emergència", ha dit recorrent a una metàfora.
"[El 2013] teníem uns bons estalvis, però va començar novembre i vam gastar-ne la meitat, gairebé", ha declarat el directiu, que ha afirmat que durant el novembre del 2013 els tècnics van parlar de "començament de sequera". Els responsables han argumentat que amb uns embassaments per sota dels nivells normals, les previsions d'Iberdrola apuntaven a uns mesos de gener i febrer "secs". "De forma sorprenent es va posar a ploure", reconeix.
Això no és fútil: la Fiscalia apunta que la reducció de generació elèctrica de les centrals d'Iberdrola afectades va provocar que les operacions de compra es cobrissin amb l'energia procedent de les centrals de gas, més cares.
Què va passar el 2013?
Entre el 30 de novembre i el 23 de desembre, el preu final de la llum es va arribar a disparar tant que govern espanyol es va veure obligat a suspendre la subhasta elèctrica Cesur i, posteriorment, a reformular tot el sistema de fixació de preus tal com el coneixem avui. A la subhasta del 19 de desembre del 2013 el preu de la llum va arribar a pujar un 25%, cosa que hauria suposat un increment de la tarifa als consumidors de quasi l’11%. Aquell fet es va conèixer com a tarifazo.
El primer a fer saltar les alarmes va ser la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que després d'una investigació va concloure que Iberdrola va ser l’única responsable d’aquesta pujada del preu de l’electricitat. Competència li va imposar una sanció de 25 milions d'euros. El 2017 va ser la Fiscalia Anticorrupció qui va presentar la denúncia que ara està jutjant l'Audiència Nacional.