“No hi ha cap dada que analitzi l’impacte de les accions promocionals”

PalmaEnmig del ball de xifres sobre quant gasta l’Administració pública en promocionar el turisme, els experts s’estimen més parlar de què es promociona i, més encara, de què es vol promocionar. “El problema més important, al meu entendre, és que hi ha certa inèrcia i no se sap exactament què es vol promocionar. Començam la casa per la teulada, enviant missatges sense que hi hagi un bon treball d’anàlisi previ”, afirma el degà de la facultat de Turisme, Tolo Deyà.

En la seva opinió, per molt que es parli de segmentar el missatge, el sector públic no té cap tipus de control sobre el model turístic. Per tant, “som allà on la iniciativa privada ens du, perquè estam completament mancats de lideratge a les institucions”, assegura. Per aquest motiu, “la promoció no fa més que acompanyar allò que l’empresariat va fent, sense que les Balears s’hagin assegut a decidir realment quin turisme volen potenciar i, després, planificar unes accions promocionals”, comenta. “Es fa a l’inrevés, el sector privat obre camí i la promoció s’hi adapta”, afegeix aquest professor de la UIB.

“Mires els estands de les fires i cada any emfatitzen una cosa o una altra, sense que això s’hagi pogut ni tan sols parlar en els òrgans consultius”, lamenta Deyà. En aquest sentit, és especialment crític amb el Consell Assessor de Turisme. “Som un organisme estèril per complir amb una aparença de participació”, assenyala. “Ens reunim una vegada l’any, se’ns informa del que s’ha fet i farà i, expressem el que expressem, l’any següent tot torna a funcionar de la mateixa manera, quan precisament és un espai on hi ha prou representació com per debatre a fons no ja què promocionam, sino què volem ser com a destinació turística”, continua Deyà.

El degà de la facultat de Turisme troba a faltar el dinamisme i la implicació multisectorial d’altres indrets. “A Màlaga, per exemple, existeixen òrgans participatius de veritat, on es representa l’empresariat, els operadors de transport i els centres de coneixement. Les dades s’analitzen mensualment, però també les problemàtiques del sector, com pot ser la manca de professionals qualificats. D’aquesta manera es pot reaccionar”, explica. “La formació especialitzada que s’imparteix ara a Màlaga i les solucions de conjunt que han sabut trobar com a destinació em fan enveja sana”, conclou.

Qui va ser conseller de Turisme del primer Pacte de Progrés, Celestí Alomar, no amaga la necessitat de revisar les polítiques de promoció. “L’enfocament orientat a captar clients no és una tasca que s’hagi de fer mitjançant la promoció pública, ja que això és una feina que correspon a les empreses privades, i cal diferenciar les dues coses”, assegura. A més, l’ex màxim responsable de Turisme considera que les polítiques públiques han d’anar orientades a “la generació d’imatge, promoció cultural, ambiental, i també a implicar altres sectors estratègics per aconseguir de bon de veres un model més diversificat”.

Precisament, l’Administració pública reivindica la diversificació del producte per justificar que encara s’inverteixin tants recursos públics en promoció. Segons Tolo Deyà, és indubtable que cal apostar per diferents segments del turisme, però també troba a faltar informació i anàlisi dels resultats. “No hi ha la més mínima dada d’impacte ni d’anàlisi. No sabem si allò que s’inverteix en turisme cultural realment provoca que hi hagi més persones que venen cercant aquests productes i els consumeixen. El mateix podem dir amb la gastronomia, o l’esport”, apunta. “Estam d’acord que són elements essencials per allargar la temporada i per augmentar la rendibilitat, però l’Administració no té ni la més remota idea del retorn de les seves inversions publicitàries”, assegura.

El degà de la facultat lamenta tambéla manca de col·laboració entre la Universitat, el Govern i la resta d’institucions en matèria, no només de promoció, sinó també de formació. “Falta diàleg a l’hora d’analitzar què feim com a destinacions, i també què necessitam per enfortir-nos”, sentencia.