No hi ha ensaïmades per als algerians

PalmaAquí hi va haver un forn i pastisseria. Ho sabem perquè podem llegir-ne encara el que queda de la retolació. L’establiment es deia Juan Tomás, un nom que és raonable pensar que també era o és el del propietari. En Juan Tomás va dedicar uns doblerets a pagar una empresa de retolació comercial que no tan sols va estampar el nom del negoci damunt el portal, sinó que també va dibuixar, en colors, algunes de les especialitats de la casa. Al costat esquerre del portal –tal com el veim nosaltres, tal com el veien els clients quan hi entraven– hi ha elaboracions majoritàriament salades: diferents tipus de pa (barres de mides diverses, flautes i flautins, un pa petit, una d’aquestes rosques de pa que mai no he sabut com se’n diuen, un panet francès, una espècie de coca plana vista en perspectiva), i també un croissant que queda arraconat. Al costat dret hi ha el producte dolç: un pastís d’aniversari (li falta un bocí), un tortell farcit de nata (quines idees), un tall de braç de gitano, una llengua de pasta de fulls amb més nata, un tall de pastís que no és el mateix d’abans, de diferents gusts (però que no hi falti la nata).

El d’en Juan Tomás no és l’únic negoci d’aquestes característiques que hi ha hagut en aquest indret, que, per altra banda, podem localitzar sense por d’equivocar-nos perquè també té l’adreça postal escrita a la façana en lletres ben grans, encerclades per un traç obloide: “calle Marineta nº 8 El Arenal”, diu. És a dir, un carrer bastant bo de trobar a la part llucmajorera de l’Arenal, aquesta localitat costanera popular arreu del món per la seva oferta turística. Bé, idò al número 8 del carrer Marineta ja hi va haver, abans que el d’en Juan Tomás, un altre forn. Ho sabem perquè en veiem part del rètol, amb les lletres pintades directament damunt la paret i ja mig esborrades: “Panadería Vicente Mora”, hi podem llegir. En Juan Tomás i la seva empresa de retolació van col·locar uns plafons a la façana que cobrien la façana anterior, i ara, en retirar-los, apareix a la vista el fantasma del forn d’en Vicente Mora. D’això se’n diu un palimpsest: escriure un text damunt un altre text anterior, fent-lo desaparèixer. Quasi segur que els propietaris nomien, o nomen, Joan Tomàs o Vicenç Mora, però –com tants de mallorquins– estan convençuts que han d’escriure els seus noms en castellà quan es tracta d’utilitzar-los amb finalitats serioses, com ara obrir un negoci.

Palimpsest de forns

Tenim, per tant, un palimpsest no de textos, sinó de forns. Diuen que, quan un negoci fracassa, no és bona idea obrir-ne després un altre d’idèntic al mateix local. Però qui sap. Qui el desmunta és un picapedrer algerià, que veim d’esquena com el personatge del quadre Caminant damunt un mar de boira, de Caspar David Friedrich, emblema del romanticisme. Només que el nostre algerià no camina damunt les altures, com el distingit protagonista del quadre, sinó damunt les runes d’un forn que s’havia obert damunt un altre, i també (i això no deixa de tenir el seu punt romàntic) damunt les restes d’un somni. El somni mallorquí –menut, ronyós– de fer doblers fàcils amb un negociet en un indret turístic, per després retirar-se a pescar amb la barqueta, o a fer vegues a la finqueta. Tot en diminutiu, tot en minúscula. Qui sap si en Joan Tomàs i en Vicenç Mora (o en Juan Tomás i en Vicente Mora) no ho van aconseguir i ara són cadascú a ca seva, amb la comoditat del raconet que tenen al banc, veient el futbol a la tele amb l’aire condicionat a tota pastilla.

L’obrer algerià passa bastanta més calor. Fa poc, els partits de la dreta espanyola van rompre relacions, o van fingir que trencaven relacions, per un suposat desacord a l’hora de deixar arribar més persones com ell. És possible que aquest obrer que desmunta un negociet d’uns mallorquinets arribàs aquí com un migrant il·legal, potser com un menor no acompanyat. Fa poc més d’un mes, a l’Arenal, on la dreta extrema del PP i l’extrema dreta de Vox i d’Alvise Pérez obtenen excel·lents resultats electorals, un grup de veïnats va formar una patrulla urbana i va apallissar brutalment, a primera línia davant de tothom, dos joves com aquest obrer. “No els volem aquí”, van dir. D’altres, el que no volem, és aquesta xusma autòctona que escampa l’odi contra els que no tenen res.