Moussa Bourekba: "No hi ha res que confirmi que l'atac d'Algecires és terrorisme jihadista"

BarcelonaMoussa Bourekba, investigador principal del Cidob, s'ha especialitzat en processos de radicalització en el jovent àrab, extremisme violent i islamofòbia a Europa.

No és el primer cop que veiem atacs amb ganivet en esglésies a Europa. Què busquen aquest tipus d'atacs?

— El primer que cal aclarir és si hi ha una motivació ideològica o si l'autor és una persona amb problemes psiquiàtrics. No es pot afirmar que sigui un atac jihadista, encara que és cert que hi ha hagut precedents semblants els últims anys en altres països europeus. Encara hem de saber si era un llop solitari, és a dir, un terrorista sense vincles orgànics que actua sol, si era membre d’una cèl·lula o si simplement és algú amb problemes psiquiàtrics que va decidir actuar de forma violenta per imitació, però sense cap intencionalitat ideològica. Ara alguns mitjans estan parlant de jihadisme perquè l'autor portava una gel·laba negra, perquè va cridar el nom d’Al·là en el moment de matar la pobra víctima o perquè en els fòrums jihadistes s’ha celebrat l’atac. Res d’això ens serveix per determinar si aquest atac tenia una dimensió ideològica o terrorista. Hem d’esperar a la investigació policial, i els mitjans de comunicació han d'anar amb cura de no identificar-ho amb atacs terroristes només perquè recorda atacs anteriors. Una cosa és el terror i l'altra el terrorisme.

Quina diferència hi ha?

— El terrorisme no és un concepte que generi consens i té molta càrrega política, però podem dir que el terrorisme és l'ús de la violència per provocar terror amb finalitats polítiques, ideològiques o de canvi social. Algú que se'n va a la Rambla i es posa a apunyalar gent indiscriminadament pot generar terror, però no és un terrorista. Recordeu l'atac de l'abril de l'any passat en una església de Niça: un noi tunisià va assassinar tres persones amb un ganivet i després es va saber que era algú amb problemes psiquiàtrics, que no tenia cap motivació ideològica ni cap mena de vincle real o virtual amb actors terroristes.

Quin és el perill de l'impacte d'una situació com aquesta?

— El risc és polititzar l'acció violenta de determinats individus, i això passa més quan són autors presumptament musulmans i no amb els terroristes d'ultradreta, que sovint són titllats de desequilibrats. El perill és la instrumentalització política que es pugui fer d’un fet com aquest, i això no passa només a Espanya. Ara s'està insistint que l’autor era marroquí, que estava en situació irregular, que ocupava un pis. Hem vist Santiago Abascal dient en un tuit que "uns els obren la porta i els altres els financen", un missatge que vincula immigració i terrorisme. Això ho fa l'extrema dreta aquí i en molts altres països europeus, però també s'ha fet des d'altres àmbits polítics, com va ser el cas de la resposta del president François Hollande als atemptats de Charlie Hebdo o de la sala Bataclan: es van utilitzar des del poder per desplegar una sèrie de lleis i mesures que han restringit les llibertats fonamentals i han portat a vulneracions de drets humans. La ultradreta és un dels primers actors interessats en manipular i instrumentalitzar un atac com aquest, però seria erroni pensar que són els únics.