No hi ha turistes
Alguns suplements d’economia ja vaticinaven que se superarien tots els rècords turístics a l’estat espanyol durant aquest estiu
Palma—Res de res, tu...
—No, enguany no hi ha ningú... Res...
És una conversa que s’ha sentit aquesta segona meitat del mes de juliol entre restauradors, amos i madones de botigues i negocis diversos, i respectables emprenedors del sector de l’oci, nocturn i diürn: no hi ha turistes. No hi són, no han arribat, s’han perdut, s’han extraviat, han desaparegut, s’han esfumat, se’ls esperava però no hi són.
—Enguany és fluix... No hi ha turistes...
No dubtam que deu ser com diuen els professionals que, per feina, tracten més amb els turistes. Però és curiós el contrast entre la seva lamentació i les xifres i previsions que constantment arriben sobre el turisme a l’estat espanyol aquest 2023. El mateix dia d’escriure aquest article, sortia publicat un estudi de la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació de la Universitat Europea que deia que el turisme a Espanya podria fer un “rècord històric” enguany i arribar als 263,9 milions de viatgers (viatgers vol dir turistes, però ara els diuen així perquè queda millor). Si tenim en compte que la població espanyola actual és de 47,42 milions de persones, aquesta previsió significa multiplicar-la, durant els mesos d’estiu, per 5,56 vegades la que és.
I tanmateix aquesta simple multiplicació no seria correcta, perquè, com sabem prou, el turisme no es reparteix equitativament per municipis, províncies i comunitats autònomes. És cert que, de tant com n’arriba a venir, es preveu que hi hagi turistes (perdó, viatgers) fins i tot a la famosa Espanya buidada, aquesta que els polítics de Madrid fan veure que els preocupa tant: turistes que aniran a veure els moixos que tresquen pels carrerons buits dels poblets abandonats, hem de suposar. Però fins i tot així, la presència de turistes es reparteix de manera desigual, un poc com el dèficit fiscal (amb el qual tindria una relació directament proporcional) o les inversions (relació inversament proporcional). Del mateix estudi es desprèn que el turisme, a l’estat espanyol, superarà de llarg les xifres prepandèmiques (el mític 2019, idolatrat per hotelers i simpatitzants), i experimentarà un creixement de 6,6 punts percentuals en relació a l’any anterior, cosa que és una animalada. El mateix estudi adverteix, sense especificar gaire, que aquest “rècord històric” pot causar, en diverses localitats de la costa mediterrània, així com a les Canàries i les Balears, “elevats nivells de turistificació, propers a la saturació”. No ho diem nosaltres, que som turismòfobs espantosos, sinó la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació de la Universitat Europea, que és molt seriosa.
Rècords turístics
Però vaja, hi ha molts més indicadors al respecte, perquè, si una cosa està quantificada i mesurada, aquesta és el turisme. En una recerca gens exhaustiva, comprovam que alguns suplements d’economia ja vaticinaven que se superarien tots els rècords turístics a l’estat espanyol durant aquest estiu. Pel que fa a Balears, les coses semblava que seguien un rumb espectacular: rècord històric (sí, fan servir les mateixes paraules a cada titular i a cada article) el mes d’abril, amb quasi un milió i mig de turistes, un 20% més d’arribades a l’aeroport i un 16% més d’ingressos provinents del turisme. Rècord històric (una altra vegada) d’ocupació en el sector: a començaments de juny ja s’havia superat el nombre d’afiliats a la seguretat social del juliol de l’any passat, gràcies a una demanda “disparada”. Màximes previsions per al turisme a Balears a Fitur, tant per part del Govern de les Balears, com del govern central, com dels professionals del sector. Màxims històrics, rècords històrics, marques i registres polvoritzats.
I tanmateix, no hi ha turistes. Almenys aquesta és la queixa que un sent, com dèiem al començament, per poc que pari l’orella als establiments que es dediquen al tema. Al mateix temps, però, el trànsit aeri a l’aeroport de Son Sant Joan no pot ser més intens, igual que el trànsit rodat a les autopistes i carreteres mallorquines, a pesar de la decidida voluntat del president del Consell de Mallorca d’eliminar el carril VAO (cosa que es veu que serà més complicada del que pareixia). Hi ha una gentada pertot arreu, la massificació és més apressant i més evident encara que en els anys anteriors, es reprodueix la imatge d’idiotes fent coes d’hores, en plena onada de calor, per fer-se una foto al Caló des Moro, els embossos són la constant i els problemes de desordres públics i delinqüència causats per turistes —incloent-hi violacions en grup, i passant per fets menys greus però tanmateix indesitjables que van des de renous o conductes agressives fins al balconing o les festes en llocs prohibits— es multipliquen.
—Això és fluix... No venen turistes...
Deuen haver estat abduïts pels extraterrestres, o potser han caigut dins una fossa marina que els geògrafs encara no tenen localitzada. O tal vegada són tímids i en arribar aquí s’han fet por dels indígenes, que pel que es veu n’hi ha de desagraïts que xerren català. En tot cas, s’ha de dir que ens han deixat de moment una imatge icònica, que s’ha fet viral a través d’un vídeo publicat pel Diario de Mallorca: un turista dorm la gatera damunt el muret d’un passeig marítim, passa un altre turista, se’l mira, s’abaixa els calçons i li defeca damunt el cap. Una vegada concagat, el dormidor continua dormint, mentre el caganer segueix el seu camí, tots dos més contents que un ca amb un os. No explicarem la metàfora, perquè ja es veu.
