“No tot és immediat, no pots pitjar un botó de TikTok i ja saber fer torn”

PalmaEl ceramista Rafel Sunyer (Manacor, 1969) posa tres bols damunt la taula. Dos són de fabricació industrial i el tercer és fet seu. Amb paciència, mostra les diferències: la peça artesanal presenta algunes irregularitats en el relleu, i també a la base, mentre que les línies dels altres dos productes són perfectes i idèntiques. Abans, aquests petits defectes servien per destriar l’artesania de la producció en cadena. Però ara ja no. El mercat ho capta tot. “Com que està de moda el que és orgànic, avui en dia hi ha moltes peces industrials que ho imiten”, explica. El consumidor, doncs, queda bastant desprotegit. L’única manera de saber el que compres és “que qui t’ho ven sigui honest”. Amb els avanços de la tecnologia, tot es pot replicar, i l’autenticitat resideix gairebé exclusivament en els valors.

Principis. “Tot el que ens envolta estira perquè aquests valors es desbanquin”, defensa Sunyer: “Has de ser molt fidel per poder-los mantenir, creure molt en el que estàs fent, per no aferrar-te a la primera temptació”. Ell compagina l’ofici de ceramista amb la docència perquè, si no, el negoci no seria viable: “És difícil fer les coses bé”. Al taller on fa feina es respira l’art: peces de tons neutres decoren el jardí, i una col·lecció extensa de pinzells emprats penja en senalles a les parets, il·luminades amb diverses lampadetes de ceràmica d’un blanc trencat. Al costat de la finestra fa funcionar el torn, assegut en un tamboret. Parla de la nova empresa que ha fundat amb la seva parella, amb qui comparteix l’ofici, i que es diu 1253 Ceràmica. En un racó hi ha una vintena d’ampolles de vi fetes de ceràmica, que seran una edició limitada encarregada per Vins Nadal. “Serà un vi elaborat de manera artesanal”, conta. El disseny és modern, però evoca l’època dels romans i els fenicis, que bevien en àmfores.

Moda. El fang, tan tradicional a Marratxí, darrerament s’ha posat de moda. De vegades, admet, alguns dels seus alumnes es frustren: “A Instagram o Pinterest no es mostra el procés real”. La ceràmica, argumenta, “és un material molt dúctil, tot d’una tens una forma, però això no és el producte final”. Primer s’ha d’assecar, enfornar i decorar, i en aquest procés la peça pot canviar molt i allunyar-se de la idea inicial de com havia de ser. El procediment, a més, és lent, i cal tenir molta paciència: “No tot és immediat, no pots pitjar un botó de Tiktok o de Youtube i ja saber fer torn”. En el seu cas, confessa, encara aprèn, continua fent cursos, malgrat que ja fa tres dècades que va descobrir l’ofici. Abans era ballarí de dansa contemporània. La dansa, considera, comparteix amb la ceràmica el fet de ser “una sensació molt vivencial”: “És l’aquí i l’ara, i és irrepetible d’una funció a l’altra”. Tal com no existeixen dues peces fetes a mà iguals.

Arrels. Malgrat les dificultats per obrir-se camí en el món de l’art, mai no es va plantejar sortir de Mallorca. “L’estim, és extraordinària, ho tenim tot, encara que no la cuidam com toca”, lamenta. “Fa vint-i-cinc anys apostava que Mallorca necessitava temps per madurar”, recorda: “Ara, ja no sé cap a on hem anat, enyor la Mallorca de fa 25 anys”. “Ens hem perdut en el camí i no sabem on són les nostres arrels”, reflexiona, amb les mans tacades de fang.