Hugo Morán: "No és mala fe, sinó una absoluta incapacitat del govern valencià d'estar al capdavant de l'emergència"

BarcelonaHugo Morán (Astúries, 1963) és el secretari d'estat de Medi Ambient i número 2 de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. A les 20 hores del 29 d'octubre, el dia que la DANA ja causava estralls en uns quants municipis sense que hi hagués una reacció de la Generalitat Valenciana, Morán va trucar a la consellera a càrrec de l'emergència, Salomé Pradas, per avisar-la que la presa de Forata estava a punt de desbordar-se. Pocs minuts després es va enviar l'alerta massiva, que va arribar massa tard per a moltes persones.

Secretari, podria explicar-nos el contingut de la trucada amb Pradas i quina informació li va traslladar ella?

— En els sis anys que fa que soc al capdavant de la secretaria d'estat, per desgràcia he hagut de connectar moltes vegades amb consellers a conseqüència de fenòmens d'aquestes característiques i el protocol sempre és el mateix. Un cop tenim coneixement de l'abast dels fets, truquem per contactar amb el responsable de la gestió de l'emergència i posar a la seva disposició els recursos operatius del ministeri. I aquest no és un cas diferent. Quan conclou la reunió del Centre de Cooperació Operatiu Integrat (Cecopi), tant la delegada del Govern com el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) es posen en contacte amb mi per explicar-me les informacions i el diagnòstic que en fan. Sabuda la situació, truco a la consellera per dir-li: "Consellera, som aquí per a tot allò que necessiti la Generalitat. Teniu tot el nostre operatiu a la vostra disposició, tot allò que necessiteu i sigui al nostre abast queda a la vostra disposició”. Aquesta va ser la raó de la trucada.

Recorda com va reaccionar Pradas?

— En aquell moment estava en una situació de tensió i senzillament el que em va dir va ser: “Moltes gràcies, secretari, ara estem precisament valorant aquesta situació”. A partir d'aquell moment ja no vaig tenir més retorn de la consellera.

L'enviament de l'alerta arriba quan ja hi havia desbordaments en uns quants municipis. Vostè ha defensat i ha qualificat d'"impecable" la feina de l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) i de la CHJ. Creu que el problema està en la interpretació del Cecopi o del govern valencià? 

— Crec que hi ha un profund desconeixement de quines són les competències i el procés de presa de decisions quan la consellera, dijous, diu que desconeixia l'existència del sistema de trasllat d'alertes. La preocupació és quines podrien ser les raons per les quals qui té la responsabilitat última de l'activació del protocol d'emergències a tot el territori de la comunitat autònoma no les va activar. Aquesta és la incògnita. Unes altres institucions, col·lectius i els mateixos mitjans de comunicació traslladaven puntualment la informació; molts ciutadans van prendre decisions personals de prevenció, bé perquè seguien la informació de l'Aemet, bé perquè van fer cas de les crides dels mitjans de comunicació o d'algunes institucions. A mesura que van passant les hores i es van succeint les declaracions, els desmentiments i les correccions, fa la impressió que el que va passar realment no va ser un problema de mala fe, sinó un problema de desconeixement absolut de quina hauria de ser la manera d'actuar en una situació d'aquestes característiques; de menysteniment de quin era l'abast de les alertes que s'estaven traslladant i, probablement, sembla que el que es revela és una absoluta incapacitat per estar al capdavant de determinades responsabilitats.

Considera que la Generalitat va actuar de manera negligent?

— Sabem que no va aplicar els protocols que uns altres al mateix territori, amb la mateixa informació i les mateixes hores, sí que van activar. En una comparació objectiva, hi va haver qui va actuar correctament i hi va haver qui no ho va fer. És evident que, en aquest cas, la Generalitat no va estar a l'altura de les circumstàncies.

La primera alerta de l'Aemet va arribar a les 7.30 h, però la primera reunió del Cecopi no es va convocar fins a les 17 h. En gairebé deu hores, el govern espanyol va monitorar el que passava al País Valencià?

— Per a un funcionament correcte, el que es posa en marxa és un mecanisme de coordinació intern entre els diferents operatius (Guàrdia Civil, UME, serveis de les confederacions hidrogràfiques). Sabem que a primera hora del matí la delegada del govern va convocar els operatius de l'Estat perquè estiguessin en alerta i preparats per activar-se quan se'ls requerís. Més encara, la delegada va trucar reiteradament a la consellera al llarg del matí per dir-li que la informació era preocupant i que la delegació i els operatius estatals estaven preparats per poder intervenir. També la mateixa CHJ, tot el dia, fins i tot durant la reunió del Cecopi, trasllada a la consellera la necessitat que s'enviï l'avís massiu.

Què va fallar perquè l'avís no arribés amb prou temps?

— El motiu pel qual transcorre tot aquest temps sense que es prenguin decisions és la gran incògnita. De moment, l'única cosa que hi ha hagut han estat intents d'eludir la seva responsabilitat dient que si no hi havia prou informació, que si havia arribat tard... Això no se sosté. La informació era la mateixa per a tothom. Els serveis i els professionals d'emergències de la comunitat saben perfectament com es treballa en aquestes situacions perquè, malauradament, el País Valencià n'ha viscut amb anterioritat. Els serveis de l'Aemet i la CHJ van funcionar adequadament i la informació va fluir dins el termini i en la forma adequats. El que falla no és l'estructura de valoració de riscos, sinó la decisió política.

En una situació com aquesta, el govern espanyol es planteja intervenir-hi?

— Aquests anys he hagut de bregar amb situacions d'aquesta mena, tot i que mai ha passat res semblant, i sempre s'han activat els operatius en un temps més o menys raonable perquè el govern espanyol estigués preparat quan se li demanava suport. En aquest cas, quan apareixen indicis de situació de risc en una presa, la de Forata, els tècnics posen en marxa els serveis d'alerta i el govern espanyol intervé en l'àmbit de la seva responsabilitat i alhora trasllada a la Generalitat que posa a disposició els operatius. Si la Generalitat considera que està absolutament desbordada o es veu incapaç de donar-hi una resposta, ha de declarar el nivell 3. En un estat d'autonomies, qualsevol altra cosa hauria suposat de facto la destitució del president Mazón.

Van demanar l'activació de l'ES-Alert abans de les 20 h?

— Al llarg de la tarda, des de la CHJ i els membres de l'administració general de l'Estat presents a la reunió del Cecopi, es trasllada a la consellera la petició que es llanci l'alerta al conjunt dels ciutadans. Tinc constància que va ser així.

A quina hora?

— No gosaria donar l'hora, però l'enregistrament de la sessió del Cecopi estarà disponible i hi hauria d'haver una perfecta traçabilitat del que va passar en aquestes llargues hores, com ara què va dir cadascú i quina informació es va anar traslladant, com va fer l'Aemet i la CHJ. Seria molt sa que la Generalitat fes públic l'enregistrament.

D'acord amb els resultats tràgics, què creu que es podria haver fet millor, tant des de la Generalitat com des del govern espanyol?

— Encara hi ha persones buscant familiars i hauríem d'estar tots centrats a atendre aquesta dramàtica situació. Però per raons que no arribo a entendre, la Generalitat ha engegat un debat estèril, traslladant informacions falses, i estem derivant temps i esforços a un debat que hauria de produir-se una vegada es recuperi la normalitat. Llavors podrem analitzar què va funcionar bé i malament, si hi ha alguna responsabilitat i a qui se li ha d'exigir. En canvi, hem de desmentir les falsedats que es van abocant constantment. Ignoro per què [el govern valencià] ha entrat en aquesta dinàmica, però no beneficia gens la ciutadania i deteriora la imatge de les administracions. Més enllà d'això, cal reforçar tots els mecanismes de resposta per a uns escenaris que sabem que són aquí, que ja els vivim a conseqüència del canvi climàtic.

Hauria millorat alguna cosa en la gestió de la DANA a València que els plans transversals de canvi climàtic ja fossin vigents?

— Fa anys que intervenim en aquest àmbit. S'estan invertint uns 40 milions d'euros en la renovació de bona part dels sistemes de presa de dades de l'Aemet per adaptar-los a les noves circumstàncies. En el cas de les confederacions hidrogràfiques, uns 250 milions d'euros s'estan executant per millorar el sistema automàtic d'informació hidrològica. Cal millorar la nostra capacitat de resposta i hem de treure lliçons d'aquesta desgràcia. També sabem que algunes de les dades amb què històricament s'ha treballat per construir i gestionar infraestructures establien uns volums de gestió de cabals en avingudes que estan molt lluny dels que hem constatat amb aquesta DANA, d'uns 1.400 metres cúbics per segon. La realitat és que les dades es mouen entre els 3.000 i els 4.000 metres cúbics per segon, entre tres i quatre vegades més.

Caldrà revisar les zones que es consideraven segures o amb risc limitat d'inundació?

— Radicalment sí. Una de les obligacions que tenen el conjunt de les administracions és replantejar-se les seves pròpies capacitats de disseny i de planificació per garantir la seguretat pública i ciutadana, sabent que la realitat natural sobrepassa amb escreix la nostra capacitat de resposta. Tenim municipis situats en sòls inundables i si la humanitat és incapaç de contenir la pujada de la temperatura mitjana global per sobre d'1,5 graus, els escenaris als quals ens enfrontarem són impossibles de predir. Els fenòmens extrems ho són cada vegada més. Per això es va engegar un procés de revisió el 2021, amb l'aprovació de la llei de canvi climàtic i transició energètica, i els plans hidrològics ja incorporen l'impacte del canvi climàtic.

Hi ha alguna zona de l'Estat que els preocupi més?

— La regió mediterrània és probablement un dels punts calents del planeta. Les demarcacions que hi donen tenen incorporats uns nivells de risc més grans que les que donen a l'Atlàntic.

Creu que el corrent polític contrari a l'existència del canvi climàtic ha estat un problema per gestionar la tragèdia?

— Hi ha una altra DANA de difusió massiva de mentides i fake news a les xarxes socials que en alguns casos conflueix cap a determinats mitjans de comunicació. A la majoria, que no ho fan, els he de sol·licitar que en un futur continuïn mantenint aquesta vocació de vigilància perquè al ciutadà no se l'enganyi i ni se'l menteixi. O la política i l'economia funcionen de bracet amb la ciència o trobarem que la dimensió d'una catàstrofe serà impossible de gestionar. Qui nega l'evidència científica no ha d'estar mai al capdavant de la gestió dels interessos públics.

Hi ha alguna quantificació dels danys a les zones arrasades?

— Ara tota l'estructura de resposta de la recuperació de les infraestructures i els equipaments se centra a normalitzar l'abastament, el sanejament i la depuració de l'aigua. Sorprenentment, s'està fent en un temps rècord i considerem que en pocs dies tindrem recuperat, en alguns casos amb solucions provisionals, el subministrament per a tothom. En paral·lel, s'està identificant quin és l'abast dels danys soferts a les infraestructures per quantificar econòmicament quin serà el valor pressupostari per tenir aquestes instal·lacions, ja no de manera provisional, sinó definitiva, recuperades com més aviat millor.

El fang que es retira dels municipis s'aboca a les clavegueres. És preocupant?

— Sí. En un primer moment, operatius i voluntaris intentaven netejar els carrers de la manera més ràpida possible per tenir unes condicions de salubritat i que la gent pogués accedir als seus habitatges, perquè els serveis sanitaris puguin accedir a les zones afectades i es pogués fer la recollida d'escombraries. Disposar de la xarxa de clavegueram era el recurs més immediat. Però això suposa un risc evident de col·lapse de la xarxa de sanejament que pot generar problemes a posteriori en la gestió de les aigües fecals. Els diferents operadors estan intentant trobar solucions perquè no s'embussin els col·lectors, intentant recuperar el fang abocat per alliberar les canonades.