No era un míssil ni un satèl·lit d'Elon Musk: ara Defensa diu que un meteorit va sobrevolar els Països Catalans

BarcelonaEl cos espacial que va sobrevolar Catalunya divendres a la nit no era ni un míssil balístic francès ni un satèl·lit del multimilionari Elon Musk. Dos dies després del fenomen, que ha desfermat diverses hipòtesis tant d'entitats científiques nacionals com d'internacionals i ha generat "alarma" al llarg del cap de setmana, el ministeri de Defensa ha assegurat que l'estela lumínica visible des dels Països Catalans corresponia a un meteoroide; és a dir, un meteorit que va fregar l'atmosfera i que no va tornar a entrar a l'òrbita. "És l'única informació que donem com a possible", ha afirmat el cap del Centre d'Operacions de Vigilància Espacial (COVE), el tinent coronel Manuel Olmos. Segons un comunicat governamental, el "bòlid espacial" no tenia "en cap cas" naturalesa o comportament armamentístics, com inicialment apuntava l'Institut de Ciències de l'Espai, i tampoc no hi ha indicis per sospitar que fos un satèl·lit privat, com deien les forces aèries alemanyes.

El punt de llum –batejat com a SPMN290324ART– és un tros de roca que en entrar a l'atmosfera es torna incandescent. Es va detectar per primer cop a França i va recórrer Girona i Barcelona, per continuar en direcció a les Balears i acabar el seu recorregut al sud del País Valencià. Després es va desintegrar totalment a l'atmosfera terrestre sense que cap dels seus trossos caigués al mar. Dissabte a les vuit del matí la Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), que pertany a l'Institut de Ciències de l'Espai del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va afirmar que era un míssil balístic provinent de França. Al vespre, però, va descartar la hipòtesi. "Va ser la reentrada d'un objecte artificial en òrbita terrestre i, per tant, es descarta que es tracti d'un míssil balístic com es va estudiar en un primer moment", van concloure en un comunicat.

"Les reentrades són cada cop més freqüents. Mesures precises de la velocitat de l'objecte durant l'ablació a l'atmosfera ens permetran dilucidar la seva naturalesa concreta i, particularment, si es pogués tractar d'un bòlid fregador més inusual", explica l'astrofísic de l'ICE Josep Maria Trigo. El general Isaac Manuel Crespo, cap del Comandament Aeri de Defensa, també ha subratllat que qui va informar que podria tractar-se d'un míssil balístic va ser una persona que treballa al CSIC i que ho va fer a títol particular i no en nom de l'organisme en si. L'ARA ha intentat contactar amb l'investigador, de moment, sense èxit.

"No va ser una resta d'escombraries espacials -de coets o satèl·lits- i molt menys un míssil balístic com es va apuntar en un primer moment", ha confirmat a EFE José María Madiedo, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) i director de la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-oest d'Europa. Aquesta xarxa és una de les xarxes del CSIC, a qui se li va demanar també que fes una anàlisi dels fets.

L'endemà mateix [diumenge], el Centre de Coneixement de la Situació Espacial de les forces aèries alemanyes van assegurar en un missatge a X que el cos era un satèl·lit de Starlink, la marca comercial d'una xarxa de satèl·lits de comunicació per donar internet operada per la companyia aeroespacial nord-americana SpaceX, propietat d'Elon Musk. Defensa també refuta aquesta hipòtesi. "Un satèl·lit Starlink no arriba als 300 quilos", ha dit Olmos.

No és un perill per a la Terra

Després d'haver analitzat els vídeos i haver consultat els organismes de comandament aeri europeus i de l'OTAN –al Centre de Vigilància d'Alertes de Míssils Balístics del Comandament Aeri de l'OTAN tampoc no li constava "cap llançament en aquell espai de temps"–, Olmos ha dit que es tractaria d'un dels 5.000 fenòmens naturals que el COVE observa amb el seu radar. El responsable del COVE, que s'encarrega de la vigilància de l'espai ultraterrestre, ha informat personalment de la troballa la ministra de Defensa, Margarita Robles, durant una visita a les instal·lacions del centre a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid). A més, el coronel ha indicat que el meteorit no forma part del llistat d'objectes que poden representar un perill per a la Terra: "La massa és tan mínima que l'atmosfera és capaç de desintegrar-la i, per això, no es considera una alerta.

En aquest sentit, el comunicat de Defensa també deixa clar que els comandaments militars tenen un protocol d'alertes espacials que s'hauria activat en cas de risc de caiguda o reentrada d'un objecte espacial a partir dels 5.000 quilos. En aquest sentit, el COVE ha enviat un missatge de calma. "Comptem amb eines i professionals que permeten determinar el tipus d'element amb precisió i rigorositat", han assegurat. De mitjana, el COVE observa més de 5.000 objectes diaris que creuen el camp de visió del radar, que va dels 200 als 2.000 quilòmetres de l'òrbita baixa i mitjana. El cap del Comandament de l'Espai, el general Isaac Crespo, ha assegurat que al voltant de la Terra orbiten uns 26.000 objectes espacials, incloent-hi escombraries espacials, però que "això no vol dir que tots suposin un perill".

L'objecte va ser gravat i fotografiat per nombrosos aficionats a l'astronomia. Com es pot veure en els vídeos que la mateixa SPMN ha penjat a les xarxes, el bòlid l'han captat diferents càmeres, com a mínim a Esparreguera, a Benicàssim (mont Bartolo) i a Castelló. Un dels testimonis va ser Cèsar Gusch, un aficionat que col·labora amb la Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits i que resideix a Sant Mateu (Baix Maestrat). Va arribar a gravar amb diverses càmeres prop de cinquanta segons del pas de l'objecte.