"No n'hi ha prou amb treballar per superar la pobresa"
El 22% de les persones que van a Càritas són treballadors pobres, i dones i criatures són els dos col·lectius més vulnerables
BarcelonaLes dificultats per trobar un habitatge assequible i les condicions laborals precàries són els dos ingredients bàsics per explicar l'increment de la pobresa i la polarització social creixent "entre els que cada vegada volen més i els que cada vegada tenen molt menys". El diagnòstic l'ha fet aquest dimarts el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, en la presentació de l'informe de l'any passat en què s'adverteix que la bretxa de la desigualtat és cada cop més ampla, mentre es constata la ineficàcia de mesures com l'ingrés mínim vital i la renda garantida, que només arriba al 10% de les 245.665 persones ateses per l'entitat. "No n'hi ha prou amb treballar per superar la pobresa", ha subratllat Roig.
En aquest últim any, Càritas ha detectat que els problemes per poder pagar un habitatge digne s'ha estès per tot el país i ha deixat de ser una qüestió que afecta només la saturada àrea metropolitana. Així, fora d'aquesta regió, es comença a detectar que la falta d'una oferta d'habitatges econòmics i adequats als nivells de renda força cada cop més a ocupar un pis o rellogar una habitació. En aquesta última modalitat, un 21% de les persones que acompanya l'entitat diocesana comparteixen una habitació, xifra que suposa un augment de tres punts respecte a l'any anterior. Segons ha explicat a la mateixa roda de premsa, Marta Fortuny, responsable de l’àmbit d’acció social de Càritas Catalunya, la meitat dels usuaris no poden viure en un habitatge amb les mínimes condicions de dignitat.
Però la pobresa ja ha deixat de ser des de fa uns anys una qüestió de persones a l'atur. Hi ha una classe de treballadors pobres que a Catalunya representen el 16% de la població (gairebé 600.000 persones) i que, malgrat tenir nòmina, es veuen abocats a buscar ajuda social a entitats per poder arribar a final de mes o alimentar els fills. A Càritas, dos de cada deu usuaris (un 22%) tenen feina i gairebé la meitat estan a l'atur o busquen feina i un 33% més són pensionistes i queden fora del mercat laboral.
En aquest sentit, Roig ha insistit en el fet que amb les condicions de precarietat i inestabilitat laboral i l'acumulació de tres greus crisis econòmiques els últims quinze anys, si la societat no ha esclatat en una "revolta social" és pel gran pes que té l'economia submergida", que ocupa milers de treballadors, molts dels quals només poden optar a aquestes feines sense contracte perquè no tenen la documentació en regla. De fet, l'atenció a aquest grup ha crescut en set punts l'últim any fins a representar el 41% de les atencions totals, però cal assenyalar que és un col·lectiu que només pot acudir a ONGs perquè l'administració pública no els atén directament. Per això, Roig ha alertat que Catalunya viu en "una teulada de vidre molt fràgil i en qualsevol moment pot saltar una espurna".
Missatge per al nou Govern
Pel que fa al perfil de la pobresa, sis de cada deu usuaris de Càritas són dones adultes, la majoria de les quals procedeixen de l'Amèrica Llatina i Central i de l'Àfrica. "S'ha accentuat la tendència a la feminització de la pobresa dels darrers anys", ha indicat Fortuny, que també ha comentat que els menors d'edat i els joves menors de 29 anys atesos sumen el 34% del total d'acompanyaments durant el 2023. El 54% de les atencions eren famílies amb criatures, de les quals el 22% són mares soles amb fills a càrrec, una xifra que ha crescut en quatre punts.
Enmig de les negociacions per formar un nou Govern, l'entitat religiosa, que l'any passat va destinar 50 milions d'euros a l'atenció social, ha llançat un missatge als polítics perquè no amaguin la realitat de les persones vulnerables i de les "invisibles" a qui se'ls nega la possibilitat de quedar registrades als padrons municipals. "La realitat no és obviable, no podem viure només d’aproximacions a la realitat ni en l'electoralisme" que repeteix any a any les mateixes promeses sense que s'acabin de materialitzar mai.
