“No es pot pagar amb targeta, disculpin les molèsties”

Barcelona“La visita costa entre 30 i 45 euros i recordi que no acceptem pagaments amb targeta però al mateix carrer de la consulta hi ha un caixer automàtic”. Són les instruccions de la secretària d’un dentista, una professió coneguda per oferir serveis que no són barats, en ple Eixample barceloní. Encara hi ha un degoteig de serveis i comerços que com aquest dentista es resisteixen a oferir el pagament electrònic als seus clients. A banda de dentistes, hi ha, entre altres establiments, cases rurals, tintoreries, modistes, fisioterapeutes, psicòlegs i administradors de finques, per posar-ne alguns exemples.

De fet, un 30% dels comerços no disposen de datàfon, tot i que el 2016, i per primer cop, l’import de les compres pagades amb targeta creix amb força. Segons l’últim baròmetre de mitjans de pagament de Mastercard sobre el 2017, per sectors les botigues de roba són les que registren més acceptació d’aquest tipus de pagament (93,5%), seguides dels restaurants i els llocs de menjar ràpid, on vuit de cada deu locals tenen datàfon.

Des de l’Agència Catalana de Consum deixen clar que per llei ni els establiments ni els comerços estan obligats a oferir el pagament amb targeta. Només els taxistes de Barcelona, Madrid o altres ciutats hi estan obligats perquè així ho recullen les ordenances municipals.

Ara bé, l’Agència també deixa clar que si l’establiment informa que sí que accepta aquest tipus de pagament l’ha d’aplicar obligatòriament en tots els casos i en qualsevol moment. “Ens han arribat queixes que en època de rebaixes hi ha botigues que només accepten efectiu, mentre que la resta de l’any sí que s’hi pot pagar amb targeta”, explica un portaveu.

El que sí que està permès és que l’establiment fixi una despesa mínima per poder pagar de manera electrònica -una pràctica habitual en cafeteries o forns de pa-, sempre que s’anunciï prèviament als seus clients a través de cartells visibles i que la quantitat mínima exigida “no sigui abusiva” en relació al producte que ven. En cas d’incompliment, el client té l’opció de presentar una queixa en qualsevol de les organitzacions de consumidors.

El motiu pels quals alguns comerços encara es resisteixen a instaurar aquesta forma de pagament són les comissions que els cobra el banc. Des del 2014 estan regulades les taxes d’intercanvi, que són les que paga el banc que tramita l’operació a l’entitat bancària emissora. Aquesta normativa diu que en el cas de les targetes de dèbit la taxa és d’un màxim del 0,20% del total del pagament i d’un 0,30% en les de crèdit. Si aquest pagament, però, és inferior a 20 euros, la comissió baixa al 0,10% i 0,20%, respectivament.

Segons l’estudi de Mastercard, fet a més de 12.000 persones, vuit de cada deu espanyols ja tenen targetes de plàstic. Quan fan un pagament electrònic, el 74% prefereixen utilitzar-ne una de dèbit, seguida pel que es coneix com a targeta privada -emeses per grans distribuïdors de sectors com l’alimentació, com El Corte Inglés, o la PASS Carrefour- i en tercera posició la de crèdit.