"Sé que no podré fer festa per Cap d'Any perquè m'emborratxaria"

BarcelonaFalten cinc dies per Nadal i en el grup matinal de Sants d'Alcohòlics Anònims la majoria de les intervencions dels participants giren al voltant de les festes o, més ben dit, dels riscos que tenen aquests dies de trobades, menjar i beure. "Que passin de pressa!" Si hi ha un moment de l'any de perill de recaiguda –"el primer glop", en diuen– són aquestes celebracions, sinònim de brindis per la bona sort, per l'amor, per l'any nou, perquè sí. "Són moments complicats perquè hi ha sopars d'empresa, de famílies que potser no respecten la decisió de no prendre alcohol i una cultura popular que si brindes sense alcohol porta mala sort", confirma la psiquiatra Francina Fonseca, directora del Procés d'Addiccions del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar de Barcelona. Per al Projecte Home, la temporada nadalenca és "crítica" pels abusos d'alcohol, la droga amb més demanda de desintoxicació en totes les edats, i tant en homes com en dones, cosa que dona una idea de la seva popularitat i normalització.

Per a molts dels que comparteixen taula al grup d'Alcohòlics Anònims (AA) en una sala de la parròquia, han passat molts anys des de l'última gota d'alcohol, però pel que diuen mantenen el "neguit" de caure en la "temptació" amb gust d'alcohol. Admeten que només tenen "la malaltia aturada" i que no estan curats. L'alcohol està per tot arreu en un país de bars a cada cantonada i agendes personals farcides de reunions. "La nevera de casa la tens plena d'alcohol i sí, tu agafaràs una Fanta un cop, dos, però al final cauràs i aniràs a buscar la cervesa", admet una dona –és obligatori mantenir l'anonimat de totes les intervencions–, que recorda com abans de ser conscient del seu alcoholisme i entrar en aquesta "comunitat" tenia una idea del Nadal de la qual ara fuig. "Ara ja soc lliure de muntar un Nadal com jo vulgui, per tenir la tranquil·litat de no aixecar la copa", continua. 

El risc rau en la pressió externa d'amics i familiars que diuen "per una copeta no passa res", "un dia és un dia", i també per la disponibilitat i bona acollida que té l'alcohol en societat, apunta la Rosa (nom fictici), de 73 anys i cinc anys sòbria, que li permeten compartir una taula amb bevedors moderats o fins i tot tenir a casa ampolles de vi per a les visites. 

L'"ego del jo controlo"

En la recaiguda hi pesa també el risc intern, el que fa que "la malaltia traïdora" arrossegui la voluntat cap al "desig" de tornar a tastar l'alcohol ni que sigui per un glopet i els vells temps. Hi ajuda que potser després de mesos abstemis l'alcohòlic en rehabilitació confia en "l'ego del jo controlo". Que sí, que una copa i prou i demà tornem als sucs. "Però no, comences amb una copa i l'endemà en beus dues i en poc temps tornes a beure'n 20", diuen. "Creus que tens fortalesa per no beure, però és una trampa pensar això".

En el grup una noia jove confessa que el dia anterior ha recaigut. Ha estat –explica– "només una cervesa" abans de tornar a casa: "Vaig seure en una terrassa i vaig estar una hora asseguda bevent-me-la i llegint", afirma i, posteriorment, cap al final de la sessió de dues hores admetrà que va ser un error. "Sortint d'aquesta reunió me'n vaig directa a casa a posar la tetera", diu, i sembla penedida.

Entre els participants no hi ha retrets ni judicis. Allà hi van per expressar com se senten, què els amoïna. "Hola, em dic Joan i soc alcohòlic". "Hola, Joan". És la salutació formal, l'inici de cadascuna de les intervencions. Una altra noia encara més jove pren la paraula. Està nerviosa i s'agafa ben fort les mans per relatar que té clar que aquest Cap d'Any no podrà anar enlloc. "La música em dispara", afirma, referint-se a l'element que associa a la beguda. Per a d'altres és el sexe, la cocaïna o el casino. "Així que em quedaré a casa, fent algun ritual, em posaré una pel·lícula i una mascareta", continua la noia.

En aquest punt, els que fa temps que no tasten una gota asseguren que cal "ser honestos i conèixer-se" i saber quins són els estímuls que desencadenen el desig de beure. "Jo he deixat de banda les persones amb qui em col·locava, ja no vaig als llocs on bevia i he canviat d'hàbits", enumera una altra de les participants, que afirma que evita també entrar sola en un bar perquè de tot el que hi ha veu "només les ampolles". Fins i tot hi ha qui recomana no anar a comprar tabac en un bar, per si "el diable" guanya. "El meu cap pensa en un cafè i màgicament la meva boca pronuncia «cervesa»", es diu davant de la rialla del grup. Per evitar les grans temptacions, AA organitza festes i àpats "segurs" especialment per a aquests dies. Per als que no volen estar envoltats d'alcohol o no tenen clar fins a quin punt aguantaran. Per què hem de donar explicacions? No cal, responen. De vegades, quan es veu que la sobretaula s'allarga amb les ampolles d'alcohol a l'abast, "és millor marxar a temps". Una dona recorda com, sense que els seus familiars se n'adonessin, va rentar plats, tancada a la cuina.

Són eines que dona la teràpia, com la que relata una dona de cedir amablement les ampolles d'alcohol del lot de Nadal de l'empresa. Sense estímuls, no hi ha recaigudes. Segons la doctora Fonseca, el gener és un mes "de moltes primeres visites i de recaigudes" perquè, com passa al setembre, és un moment de "bons propòsits". Si l'angoixa continua sempre queda el padrí o la padrina, la persona de referència per poder donar algun consell en un moment de crisi. En la teràpia a l'Hospital de Mar –explica l'especialista– es fan "jocs de rol" per simular preguntes i pressions. "No cal entrar en detalls a tothom perquè hi ha un estigma amb l'alcoholisme que no té la diabetis", afirma, així que veu una bona opció rebutjar una copa amb la idea de les contraindicacions amb un medicament. En el cas de les dones, l'addició es desenvolupa més de pressa i pitjor, a causa del metabolisme, però aquest estigma fa que els costi més demanar ajuda, així com reconèixer una recaiguda. "Jo bevia a casa, on sabia qui ningú em jutjava i em sentia segura", afirma una dona a AA.

Fonseca té pautes per a familiars i amistats en la línia del que demanen els malalts: "Hem de ser tots plegats més respectuosos i validar els que no brinden amb alcohol". Per als que estan en tractament, la llei sagrada és pensar "només en avui mateix", en el dia a dia. "No hem de fer cap experiment i els dies no s'han de comptar com el primer dia després de la recaiguda, sinó un dia sense beure, dos dies sense beure... fins que ja fa un mes i has de comptar amb mesos".