Joan Ramon Laporte: “No es pot dir que s’hagi fet una bona gestió de la vacunació”

BarcelonaJoan Ramon Laporte, farmacòleg, és un dels artífexs de la farmacovigilància a Espanya i un dels experts internacionals en farmacoepidemiologia. A banda de posar en marxa els diferents organismes que treballen en aquesta àrea, com el precedent de l’actual Agència Espanyola de Medicaments, ha estat assessor de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres institucions internacionals. Dilluns va ser al Congrés de Diputats com a ponent convidat a la comissió d’investigació sobre les vacunes i la seva intervenció, com és habitual en ell, va ser particularment contundent pel que fa a la gestió dels programes de vacunació massiva.

Laporte defensa que la vacuna és un dels instruments que han ajudat a evitar morts, patiment humà i ingressos hospitalaris, tot i que recorda que encara falten estudis que ho certifiquin científicament, i que cal definir millor què s’entén per grups vulnerables o de risc. Malgrat els pocs estudis sòlids existents, considera justificada la decisió que es va fer de “tirar-se a la piscina” i vacunar per evitar més mortalitat, però lamenta la falta de seguiment posterior i que s’insisteixi en discriminar entre vacunats i no vacunats quan en cap cas s’evita la transmissió, com ha quedat palès amb la variant òmicron.

Va fer crítiques molt contundents al Congrés. Va dir que "estem davant d'un experiment que afecta potencialment la totalitat de la ciutadania".

— Vaig intentar explicar que el debat s’ha centrat més en els procediments que no pas en els resultats, excepte pel que fa a la cobertura vacunal [el percentatge de vacunats], que és més aviat una variant instrumental que ens va bé com a indicador però no per ella mateixa. Que es parli tant del percentatge de vacunació no ens informa de les franges d’edat, per exemple. Potser és més important guanyar uns punts en les franges de més edat que no pas vacunar nens per augmentar el percentatge general. No són tant les vacunes com l’estratègia de vacunació.

Sempre ha dit que la vacunació massiva és un experiment global. S’ha anat massa de pressa?

— No discuteixo que s’hagi anat de pressa, sinó que no s’hagi fet el seguiment adequat i que no s’hagin resolt dubtes raonables que necessiten resposta. Que era un experiment se sabia des del moment que es tractava de vacunes basades en noves plataformes no provades abans.

Quins són aquests dubtes?

— El primer de tots, la durada. Avui veiem que al cap de sis mesos perden eficàcia. També estem veient que davant les noves variants es redueix la protecció. Les vacunes es van dissenyar contra la variant alfa i amb la delta ja no anaven tan bé. Ara estem comprovant que amb l’òmicron sembla que menys o gens. Eviten el contagi? Ja s’ha vist que no. Com a molt, protegeixen la persona vacunada, cosa que ja se sabia d’entrada però que no va evitar posar en funcionament el passaport covid, que és una barbaritat. S’ha discriminat els no vacunats, però també els vacunats. La malaltia es transmet igualment. 

Semblen dubtes més que raonables.

— I el cas és que no s’ha fet gran cosa per resoldre’ls. Sabent, amb estudis de laboratori, que la vacuna no protegia contra l’òmicron, per què es recomanen les terceres dosis?

 Era innecessària?

— Sí per a la població general. Una altra cosa són algunes franges d’edat i grups de risc o vulnerables, en què podria ser recomanable. Ara bé, on són els estudis que ho validen?

Potser és que hi ha interessos creuats?

— S’hi pot especular tant com es vulgui, però amb la pandèmia no s’ha creat res de nou, sinó que s’ha exagerat el que ja existia sobre el funcionament del sistema sanitari i la regulació dels medicaments. 

Es pot parlar de frau?

— Més aviat s’hauria de parlar d’irregularitats. Per exemple, en els resultats d’assaigs clínics en què se sap que hi ha hagut casos de manipulació o s’han amagat efectes adversos greus. 

Diria que s’ha fet una bona gestió?

— En molts aspectes, no. Els mateixos governs que han estat capaços de confinar-nos han deixat en mans de les companyies farmacèutiques les patents en un moment d’emergència global. Em genera una gran sensació de pessimisme.