Marc Castellnou: "No pots apagar incendis amb vents de 100 quilòmetres per hora"
Cap del Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers
BarcelonaEls incendis de Los Angeles, als Estats Units, avancen sense control i en tan sols tres dies ja han cremat 12.000 hectàrees. Els forts vents dificulten enormement les tasques d'extinció d'uns focs que de moment han deixat 10 morts i 180.000 evacuats. A l'ARA en parlem amb el cap de l'àrea del Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou.
Com s'expliquen uns incendis tan devastadors i sense control?
— S'expliquen per la càrrega de vegetació morta que hi ha, acumulada per la sequera i per una tardor seca després d'una primavera molt humida. Però el que fa més mal són les ventades extremes, que fan que els incendis siguin molt difícils d'apagar. No és una situació excepcional, es dona per un escenari meteorològic extremadament dur. Amb el canvi climàtic, està passant a tot el planeta.
Quines són les principals dificultats per a l'extinció en casos com aquest?
— Quan l'incendi és a contravent, et mata. El foc corre cap a baix al mar, però pels flancs corre pendent amunt cap a la cua i tu no el pots flanquejar. I quan entra a la ciutat i es propaga entre jardins i cases, provoca una situació molt difícil de gestionar; més encara quan hi ha diversos incendis simultanis. No tens capacitat d'establir un control per la quantitat de cases que cremen. A part, certs dipòsits d'aigua s'han buidat, i quan comencen a cremar infraestructures et pots quedar sense energia i, per tant, sense pressió a les canonades per bombar l'aigua.
¿Els equips d'extinció, doncs, estan a mercè del vent?
— Hi ha un llindar de velocitat del vent que, una vegada el superes, ja no pots fer res. No pots apagar incendis que cremen amb vents de 100 quilòmetres per hora. I mentre l'incendi no surti de contravent, només pots anar defensant les cases i esperar que surti. Per això hem vist que quan el vent ha baixat, l'incendi ha estat molt més controlat.
¿És possible dissenyar estratègies de prevenció davant d'aquest escenari?
— A tot arreu cal planificar bé, però sovint hem preferit invertir a apagar els incendis que en la planificació del territori i urbanística, que és clau per evitar-los. Això passa a Califòrnia, però també aquí. Perquè tu pots dir que tens un sistema de bombers molt bo, però no has pensat en un incendi de 10.000 hectàrees que cremi 2.000 cases. I el canvi climàtic està portant incendis fora de règim, que superen els dels anys 90, amb els quals vam dissenyar les polítiques de prevenció.
El clima de Califòrnia és semblant al del Mediterrani. ¿Podem pensar en un incendi com aquest a Catalunya?
— Un incendi d'aquest nivell de devastació a Catalunya, pel tipus de construccions que tenim, és molt complicat. Però un de molt similar amb una devastació per sota d'aquest, i així i tot important, és un dels escenaris que entren dins de la planificació. És molt poc probable, d'un 0,7%, però és possible i ens hem de preparar per eliminar-lo. La ventada del desembre d'enguany, amb l'escenari de sequera de l'any passat, hauria pogut generar un escenari similar.
¿I s'estan fent els deures?
— Catalunya s'ha despertat i s'està fent gestió del paisatge i planificació urbanística. S'està fent a Collserola, al Garraf, a les Gavarres... El problema és que el canvi climàtic va molt més ràpid que el que fem a nivell polític.