“Si no em prostituesc, qued sense res al carrer”

PalmaLa prostitució ha desaparegut dels carrers. En realitat, fa anys que la major part s’amaga a llocs tancats, com ara pisos i clubs, on és difícil saber com estan les dones. Però el coronavirus encara ha introduït més foscor en aquest món. El virus ha espantat alguns dels que paguen per sexe, però la demanda continua i dones que no volen exercir es veuen obligades a fer-ho. “Els locals estan tancats, però tenim constància que hi ha pisos que continuen oberts”, explica Cati Bagur de Creu Roja.

Laura (nom fictici) corrobora que el negoci es manté: la segona setmana del confinament va anar a casa de dos clients. “No vull fer feina, tenc por del contagi, però si no em prostituesc, em treuen a la força i qued sense res, al carrer”. Recentment, s’ha negat a exercir i ara es troba en una situació límit. “Estic entre l’espasa i la paret; no tenc doblers, no tenc aliments, no tenc on anar”. Metges del Món és una de les entitats que atenen aquestes dones i cerca una solució per a Laura. L’entitat ja ha aconseguit reallotjar quatre dones que estaven en la mateixa situació. “A més d’aquests casos extrems, en general totes estan enfonsades perquè fan el confinament i no tenen doblers ni per fer la compra. I mentrestant, els clients els telefonen i van a la porta de ca seva. Tot això els crea molta ansietat”, diu la coordinadora de Metges del Món a les Illes Balears, Belén Matesanz.

Davant de les necessitats vitals de les dones en situació de prostitució que ara no tenen garantit poder viure sota un sostre i ni tan sols alimentar-se, el Casal Petit, Metges del Món i la Creu Roja han fet que la coordinació sigui “encara més intensa i pràcticament diària”, assenyala Cati Bagur. La majoria dels tècnics han deixat d’anar a clubs i de sortir al carrer i només ho fan en cas d’extrema necessitat. El que es fa és un seguiment exhaustiu per telèfon o videotrucada. El Casal Petit, que durant l’any atén unes 250 dones, ha pogut contactar-ne amb un centenar, segons explica la seva coordinadora, Magdalena Alomar. “La majoria no exerceixen. Moltes estan en una habitació i no saben com treure els 200 euros que necessiten per pagar-ne el lloguer. Ho viuen pitjor, encara, les que han estat víctimes de tràfic. El confinament els recorda quan estaven tancades”.

Suport psicològic

Alomar comenta que necessiten molt de suport psicològic. “També estan angoixades per com afecta el coronavirus al seu país, sobretot els seus familiars, als quals ja no els poden enviar doblers”. La coordinadora de Casal Petit també lamenta que hi havia dones que estaven intentant sortir de la prostitució i que esperaven trobar feina a l’hostaleria. Del llistat de 500 telèfons d’usuàries de Metges del Món, han obtingut resposta d’entre 250 i 300. Però a l’altra banda de la línia s’han trobat sorpreses desagradables. “En un 40% dels telèfons de les nigerianes qui responia era un home”, explica el tècnic d’intervenció de Metges del Món Miquel Àngel Benítez. “Augmenten les nostres sospites que són víctimes de tràfic per explotació sexual. A més, si no podem parlar amb elles, no sabem què els està passant”.

Benítez està pendent del mòbil a totes hores, també els caps de setmana, i parlant amb ell es nota que està preocupat. Va ser ell qui es va assabentar del cas de les quatre dones a les quals havien fet fora d’on vivien i qui les va acompanyar al pis on són ara, a la Part Forana, que era per a víctimes de violència de gènere.

Les entitats destaquen que la feina que fan funciona. “Si en trobam cap que no té menjar, la derivam i en tres hores està resolt”, afirma Matesanz. La Creu Roja s’encarrega dels kits alimentaris, que ja han arribat a 53 dones. També es mostren satisfetes perquè la renda social garantida del Govern, a la fi, arribarà a aquest col·lectiu, possiblement, el més vulnerable econòmicament i socialment de tots.