Les II Jornades 'No i punt!' reflexionen sobre el paper de les dones a les festes tradicionals

PalmaMés de 80 persones varen assistir aquest dilluns a les jornades formatives de la campanya 'No i punt!', una iniciativa promoguda per la direcció insular d'Igualtat en què es va debatre sobre les festes tradicionals, la manera com s'hi transmet el sexisme i quines iniciatives són possibles per aconseguir canvis. A l'acte hi varen intervenir Montse Pineda, Nina Parrón, Laura Garrido i Margalida Capellà.

"Les festes tradicionals defineixen la identitat d'un poble però alhora reforcen les estructures socials de dominació i subordinació de les dones en un context patriarcal." Amb aquesta afirmació va iniciar la seva conferència Montse Pineda, experta en violències sexuals i drets sexuals i professora del Postgrau en Violències Masclistes de la UAB. "Les dones ja no acceptam que ens toquin el cul a les festes, de manera que tampoc val que la participació de les dones en aquestes festes sigui subsidiària. Ho estam aconseguint perquè el moviment feminista i les administracions han dit no i punt!", va defensar Pineda.

Segons l'experta en violències sexuals, la participació de les dones en les festes tradicionals és passiva perquè fan el paper de cuidadores dels protagonistes homes, ja sigui cosint el vestuari o servint el menjar, i es produeix un enaltiment de la masculinitat dominant que subordina la dona.

La directora insular d'Igualtat, Nina Parrón, que va inaugurar l'acte amb la directora general d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma, Llúcia Segura, va voler destacar la importància de la feina en equip que fan l'Ajuntament i el Consell de Mallorca en aquesta campanya de lluita contra les agressions sexistes i sexuals cap a les dones en les festes, que enguany tindrà més presència a molts municipis de l'illa.

'No i punt!' té un èxit enorme, i per aquest motiu creim que s'han d'oferir espais de formació i reflexió sobre la violència masclista, el sexisme i la necessitat de crear una societat igualitària entre les persones, les administracions i les entitats implicades en l'organització de les festes tradicionals a Mallorca", va explicar Nina.

Lorena Garrido, experta en ciències jurídiques, investigadora del grup Antígona i docent del Màster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i dels postgraus Gènere i Igualtat i Violències Masclistes de la UAB ha mostrat la importància d'incidir en el marc legal durant la seva ponència 'Dret i gènere davant la tradició i els canvis socials'. Garrido ha volgut reflexionar sobre la manera com certs estereotips i rols sobre allò que és masculí i allò que és femení encara tenen un lloc en el desenvolupament de les polítiques públiques i les sentències jurídiques.

"Com podem anar cap a una perspectiva més feminista amb la implementació del dret de la igualtat efectiva i una vida sense violència cap a les dones? No sols ha d'haver-hi prevenció, sinó també reparació, tal com s'estableix al conveni d'Istanbul. Els canvis dins les festes tradicionals s'han de treballar a partir de dos vessants que estan interconnectats: és necessari caminar cap a una construcció social i cultural igualitària que es faci visible a les festes, a les polítiques públiques i també al dret, però per aconseguir-ho també és necessari un canvi jurídic".

Margalida Capellà, doctora en Dret Internacional Públic i Relacions Institucionals de la UIB i professora del Màster d'Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere, ha exposat la necessitat que es compleixin les lleis d'igualtat i de drets de les dones ja existents, com per exemple els protocols internacionals creats els anys 80 en què es defensaven els drets femenins.

S'hi inclouen el dret a participar, accedir i contribuir a la cultura i el dret a la cultura, i preveu l'eliminació de les discriminacions directes o indirectes que hi pugui haver i els estereotips que perjudiquen les dones a l'hora d'accedir a la cultura. "Un exemple claríssim és que aquí, a Mallorca, una nina pot arribar a ser presidenta de les Illes Balears o enginyera, però no pot ser cossier en molts llocs. L'Administració Pública és la responsable de modificar les tradicions que vulnerin el dret a la cultura de les dones", ha finalitzat Capellà.