No rotund de la comunitat educativa al Pla de segregació lingüística: el 94% de les escoles públiques no s'hi sumarà

PalmaLa comunitat educativa de les Illes Balears dona l'esquena al Pla pilot de lliure elecció de llenguapactat entre el PP i Vox. Segons una enquesta duta a terme per l'STEI, 207 de les 221 escoles públiques de l'Arxipèlag no s'afegiran al projecte de la Conselleria d'Educació, i les 14 restants encara estan pendents dels claustres per prendre una decisió. D'aquesta manera, el 94% dels centres tanca la porta a aquesta possibilitat, mentre que només el 7% es planteja l'opció d'adherir-se al pla. Cal recordar que el pròxim dilluns acaba el termini de 30 dies hàbils que han tingut els centres per mostrar la seva voluntat de participar-hi. De moment, l'escola concertada guarda silenci.

Davant les dades recollides a l'estudi, des del sindicat asseguren que aquesta negativa de la comunitat educativa illenca "posen en relleu, una vegada més, la nul·la necessitat de posar en marxa aquest despropòsit pedagògic, que en cap cas és una demanda de la comunitat educativa". A més, denuncia que la segregació lingüística no és més que "la cessió del PP a les exigències de Vox per arraconar el català d'un àmbit tan estratègic com l'ensenyament".

Amb tot, l'STEI reclama a la Conselleria que prengui en consideració aquestes dades, escolti les demandes que els claustres de professorat han fet al conseller durant les visites als centres i no dugui endavant aquesta proposta "segregadora i gastadora de molts milions d'euros". "Els seixanta milions disponibles per a aquest Pla pedagògicament innecessari s'han de destinar a aquelles qüestions que l'escola necessita", sentencia el sindicat.

De fet, davant els atacs que pateix darrerament el català, tant en la societat com en el món educatiu, els docents han pres encara més conscicència de la importància del seu paper i es reivindiquen com la garantia de l’aprenentatge de la llengua pròpia. “Som el darrer bastió, la darrera trinxera de la llengua, perquè a vegades notam que feim feina en un entorn bèl·lic, contra corrent i amb l’Administració en contra”, assegurava setmanes enrere Neus Morlà, mestra al CEIP Cas Saboners, de Magaluf, que no té cap alumne catalanoparlant.

Cal recordar que segons va detallar la Conselleria d'Educació el passat mes d'abril, el Pla pilot de segregació lingüística s'aplicarà el curs que ve a tot Primària, de primer fins a sisè, a aquells centres educatius que s'hi adhereixin. Les escoles de Primària que hi participin hauran d’oferir als alumnes la possibilitat de fer Coneixement del Medi i Matemàtiques en català o castellà. En el cas de Secundària, les famílies podran triar la llengua vehicular de Matemàtiques i de Geografia i Història i, després, d'una assignatura d’àmbit científic i tecnològic: Biologia i Geologia, Física i Química o Tecnologia. Educació ha reiterat que garantirà que un mínim del 50% del total d’hores de classe es faci en català i es compleixi el Decret de mínims de 1997.