Els reptes del moviment contra la saturació després del 21-J
Malgrat que les entitats continuaran amb les protestes, el Govern no vol plantejar cap decreixement ni modificar el seu full de ruta
PalmaI ara què? Aquesta pregunta és obligada per al moviment contra la turistificació de les Illes després de l’èxit de convocatòria del 21 de juliol, quan desenes de milers de persones varen ocupar els carrers de Palma per protestar contra els efectes perniciosos de la saturació turística. Continuaran les mobilitzacions? Com incidir en les institucions, que semblen dur un altre ritme, lluny de les urgències? El Govern està disposat a donar resposta a les reivindicacions, encara que només sigui una part?
“Estam mirant com avançar”, assenyala Pere Joan Femenia, portaveu de la plataforma Menys Turisme, Més Vida. Una vegada passi la ressaca de la gran manifestació, es plantejarà dur a terme una altra assemblea i “un nou cicle de mobilitzacions”.
El Govern no ha contactat amb la plataforma des de la manifestació –els organitzadors varen xifrar l’assistència en 50.000 persones i la Policia Nacional en més de 20.000–, i els organitzadors es plantegen com poden tenir “incidència per materialitzar alguna proposta”. “La resposta del Govern és insuficient i no hi ha voluntat de negociar amb la ciutadania. L’únic que volen fer és continuar amb la línia política que han marcat”, continua Femenia, qui remarca que la magnitud de la manifestació ha descol·locat l’Executiu. “No volien una protesta tan exitosa i, a més, no han pogut criminalitzar-la ni deslegitimar el moviment”, afegeix.
Pel que fa a l’aposta de l’Executiu, el Pacte per la sostenibilitat, el portaveu de Menys Turisme, Més Vida és escèptic. “És per guanyar temps. És una mesa on principalment hi ha el lobby turístic, que no vol cap canvi de paradigma i on el Fòrum de la Societat Civil i el GOB no se senten representats”, diu.
El nombre de turistes continua creixent
El plantejament del Govern no va més enllà de contenir el creixement del volum de turistes. El decreixement no entra dins del seu marc. Fonts de l’Executiu assenyalen que la feina del Pacte per la sostenibilitat continuarà endavant i asseguren que les primeres mesures arribaran en mesos. “Això no és qüestió d’anys”, remarquen. A més, neguen que la magnitud de la protesta hagi estat cap sorpresa i recorden que el PP ja tenia enquestes que posaven de manifest un gran descontentament. Però també consideren que no es poden fer passes en fals, perquè el procés de transformació de l’economia illenca no es pot abordar d’un dia per l’altre.
Ara bé, ni les protestes ni la intenció de posar límits del Govern han frenat de moment l’arribada de turistes. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), de gener a juny varen arribar a les Balears gairebé 6,2 milions de visitants, un 8,1% més que el primer semestre de l’any passat. Només el juny varen viatjar a les Illes 2,2 milions de persones –un 6,7% més que en 2023. Enguany, les Illes van cap als 20 milions de turistes –l’any passat hi va haver 17,8 milions de visitants. “Nosaltres no volem límits, sinó decreixement”, assegura Femenia.
Una de les claus de l’èxit de l’actual moviment contra la saturació és que ha canalitzat “en un sentit progressista” dos malestars que fins ara no s’havien entrellaçat de manera tan clara: l’ecològic i el social, segons explica el professor de Sociologia de la UIB David Abril, qui remarca la importància que entitats com els sindicats i l’Obra Cultural Balear també formin part de la mobilització. “Mantenir la cohesió entre els grups que s’estan mobilitzant és molt important”, comenta. Abril considera que s’ha de saber dosificar i adaptar les protestes i que no s’ha de perdre de vista el focus del problema, que és “la turistificació”, més enllà de la massificació. La ‘turistificació’ és el fenomen que fa que una societat, començant per les administracions públiques, “prioritzi el mercat turístic i l’activitat econòmica turística per damunt de la qualitat de vida i els serveis que han de rebre els residents”.
Més enllà de la implicació dels activistes i d’una part de la ciutadania molt conscienciada, a les protestes també hi han acudit per primera vegada persones que, més enllà d’una anàlisi de la situació, volen manifestar malestar perquè la saturació ja afecta de ple la seva vida quotidiana. “Això ha canviat radicalment el moviment, que ara és transgeneracional i transversal amb altres preocupacions”, apunta el professor d’Antropologia de la UIB Alexandre Miquel, qui considera molt important que les entitats puguin “influir les institucions” perquè la mobilització no sigui efímera. “Aquest moviment ha de tenir molta imaginació, ha de veure què es pot dur a la pràctica amb efectes positius i ha d’arribar a les institucions. Han d’aconseguir que se’ls tingui en compte”, continua, i adverteix que el poder “no vol discutir ni arribar a un acord”. “Això és precisament el que s’ha d’aconseguir”, afegeix.
L’estímul d’altres territoris
El malestar contra el turisme no és exclusiu de les Balears i hi ha hagut protestes a altres indrets de l’Estat com a Barcelona, les Canàries i Màlaga.De fet, un altre element important perquè el moviment no perdi força és que hi hagi estímul entre diferents territoris, segons explica el doctor en Geografia i Història, investigador postdoctoral de la UIB i coordinador d’Alba Sud Ernest Cañada. “Agafam força uns amb altres i hauríem d’apostar per més coordinació”, diu.
Aquest expert alerta que centrar-nos únicament en la massificació turística pot acabar sent un trampolí per a l’elitització del turisme. “Cal mantenir la pressió i fer propostes de transformació en diverses direccions perquè la sortida no sigui sobre la base d’un turisme de rics”, continua. Cañada remarca en aquest cas la importància del paper dels sindicats. “La tensió també s’ha de plantejar en termes de classe i les propostes de transformació no s’han de fer només en termes de reducció de l’activitat turística”, afegeix.
La feina s’ha de fer “a diferents nivells” i “no s’ha de deixar el carrer”, assenyala Cañada. L’expert també considera que s’ha de tenir incidència “a les empreses, als municipis i a l’Estat”. “La dinàmica del turisme és tan grossa que no la desmuntes només amb un cicle de manifestacions [com sí que va passar, per exemple, amb el TIL]. S’ha de tenir capacitat de resposta i propostes diferents”, conclou.
A més de la presència als carrers, cal elaborar un corpus teòric i fer propostes, un àmbit en el qual s’ubiquen associacions com el Fòrum de la Societat Civil, que a hores d’ara aglutina quasi una trentena d’entitats. “Cal una doble acció, al carrer i una altra més institucionalitzada”, comenta el portaveu d’aquesta plataforma, Jaume Garau. De fet, el Fòrum és present als grups de treball del Pacte per la sostenibilitat del Govern, on presentarà propostes concretes malgrat estar en desacord amb la metodologia i el funcionament.
Així i tot, “la mobilització ha de continuar, però amb garanties d’èxit”, diu Garau. “Segons quines accions poden ser minoritàries, però se n’han d’aconseguir d’altres de majoritàries. S’ha de saber quan dur a terme cada cosa i tenir en compte que hi ha d’haver una motivació important”, continua. Garau també assenyala la capacitat d’incidència en el poder com una de les principals dificultats i destaca la necessitat que “la societat civil sigui capaç de mantenir una posició unitària”.