“No puc vomitar la teoria als alumnes, sense que m’importi si l’entenen”

PalmaVicenç Navarro (Palma, 1991) és una persona entusiasta i amb ganes de canviar el món. Aquest darrer curs ha tingut la primera experiència com a professor de matemàtiques d’una escola d’adults, el CEPA La Balanguera. “M’ha enganxat”, confessa. “He estat molt motivat, amb persones de molts perfils i amb objectius complementaris, però no iguals”, afegeix. Abans, havia fet feina com a professor en una FP de Construcció civil. “No tenia res a veure, perquè allà em centrava molt més a aconseguir uns resultats i a avaluar els estudiants. A l’escola d’adults, en canvi, també formes els aspirants però, en el meu cas, l’avaluació la feien organismes externs”, exposa.

Idealisme. Un dels lemes que defineix Vicenç és ‘Crec en un món millor’. Es descriu com a idealista i creu en les “sinergies que es generen entre les persones”, diu. Una doctrina, aquesta darrera, que intenta aplicar en la seva manera d’ensenyar. “Tothom pot aportar, perquè tothom percep el coneixement i les derivades que se’n desprenen de manera única, fet que és molt enriquidor”, explica. En les seves classes, d’una de les assignatures més temudes pels estudiants, intenta transmetre “optimisme, esperit de supervivència i resiliència”, afegeix.

Els prejudicis. Habitualment, la societat pensa en les escoles d’adults com aquells centres als quals va “la gent que no ha estudiat quan toca i ara, tard, volen provar sort”, explica Navarro. Ell mateix tenia aquest pensament quan va començar a fer-hi feina. Però va descobrir una realitat que va canviar la seva concepció. “He tingut alumnes que són aquells que el sistema educatiu havia catalogat com a fracassos escolars”, exposa. En realitat, però, són persones amb “grans habilitats, que en moments de la seva vida no les han sabudes explotar”, afegeix. Precisament “el que feim els CEPA és intentar treure el millor de tothom”, perquè en l’educació d’adults “1+1 no sempre sumen dos”, diu.

Modus operandi. L’educació, així com l’entén Navarro, és “absolutament bidireccional”. “No som capaç de vomitar la teoria als alumnes sense importar si l’entenen o no”, assenyala. A les escoles d’adults hi ha molts alumnes que fa anys que estan allunyats del sistema educatiu, un fet que demana un ritme d’aprenentatge més pausat. “Molts alumnes venen amb la idea que no podran assumir el curs, i és feina meva i de la resta de docents demostrar-los que estan equivocats i que tenen una llum que ells no coneixen”, detalla. En aquest procés, generar “empatia i proximitat amb els estudiants és la base de l’èxit”, precisa.

Futur. Vicenç resta a l’espera de saber a quin centre educatiu serà destinat el curs que ve, però té clar que vol continuar a l’educació d’adults. “D’aquest darrer any me n’enduc persones i experiències que m’han canviat, a mi i la meva manera d’ensenyar”, explica. “Als CEPA, els claustres estan molt units i això és magnífic, perquè fa que tot funcioni rodat”, exposa. Ara bé, en cas que no pugui anar a una escola d’adults, la seva passió no variarà. “Estaré encantat d’iniciar un nou camí que em permeti aportar i rebre nous aprenentatges. Perquè la diversitat és un patrimoni global, però a l’educació, a més, és una oportunitat”, assegura.