El "Nobel de les matemàtiques" reconeix per primera vegada un matemàtic de parla hispana

Oslo"Quina temporada! Argentina guanya el mundial de futbol i un matemàtic argentí guanya el premi Abel. No es pot demanar res més". Això deia la presentadora televisiva Nadia Hasnaoui en la cerimònia de lliurament del premi Abel, celebrada a Oslo aquest dimarts. El premi, que reconeix avenços matemàtics pioners i que és considerat el Nobel de les matemàtiques, ha recaigut enguany en Luis Caffarelli, investigador de la Universitat de Texas, a Austin, i nascut a Buenos Aires el 1948.

Caffarelli és expert en un dels objectes matemàtics omnipresent en qualsevol camp de la ciència: les anomenades equacions diferencials amb derivades parcials. Tot i aquest nom tan complex, aquestes equacions es troben fins a la sopa —i mai més ben dit, perquè una de les coses que descriuen és el moviment de fluids—. I això és perquè relacionen la variació dels paràmetres que descriuen una certa situació amb les variables de què depenen. Resoldre-les significa entendre problemes com l’evolució de productes financers basats en la borsa, la dispersió de substàncies químiques o biològiques, el moviment de l’aire al voltant d’un avió o la propagació de les ones que emeten els telèfons mòbils, entre moltes altres coses.

Ara bé, habitualment són endimoniadament difícils de resoldre. "Molt pocs matemàtics vius han contribuït més a la comprensió d’aquestes equacions que l’argentino-americà Luis Caffarelli", assegurava el president del jurat del premi Abel, el matemàtic noruec Helge Holden, quan l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres va anunciar el premi.

"Són equacions que s’utilitzen a tot arreu, però que, des del punt de vista matemàtic, encara no estan ben enteses del tot", apunta Xavier Ros-Oton, investigador d'Icrea, del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i catedràtic de la Universitat de Barcelona que va treballar braç a braç amb Caffarelli durant tres anys a Austin. "Caffarelli va introduir mètodes tan revolucionaris per resoldre algunes d’aquestes equacions que tenen aplicacions en molts camps", explica Xavier Cabré, també investigador d'Icrea, del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, coautor d’un llibre i de diversos articles científics amb el matemàtic argentí.

Una pilota i un llençol

Una de les grans virtuts de les matemàtiques és que permeten generalitzar problemes. Això vol dir que contenen un llenguatge capaç de destil·lar el que tenen en comú molts problemes diferents. L’avantatge d’aquest enfocament és clar: resolt un, resolts tots. "Són com una navalla suïssa", va dir Holden en la cerimònia de lliurament del premi.

I ara imagineu-vos el problema següent: deixeu anar un llençol perquè caigui sobre un matalàs sobre el qual hi ha una pilota. Pregunta: quines parts del llençol tocaran la pilota i quines el matalàs? Aquest tipus de situació es coneix com a problema de l’obstacle i, com la gran majoria de preguntes científiques, és molt fàcil de plantejar però extremament difícil de resoldre. A més, hi ha un dubte que, d’entrada, semblaria pertinent: quin interès té saber si una part d’un llençol toca una pilota o un matalàs?

És la generalització, amics! Perquè resulta que aquesta situació forma part d’un tipus de problemes coneguts com a problemes de frontera lliure. Resoldre’ls serveix, per exemple, per conèixer el valor de productes financers basats en la borsa o per determinar l’evolució de les bombolles borsàries. "Si el llençol toca la pilota, és que les accions ja no són bones", aclareix Cabré.

Aquest és un dels problemes que els mètodes especialment enginyosos i elegants de Caffarelli han contribuït a esclarir. "En aquest camp, ha sigut el matemàtic de referència dels últims 50 anys; en certa manera, era un premi esperat", valora Ros-Oton.

L’heroi matemàtic

Caffarelli va rebre el premi Abel de mans del rei de Noruega, Harald V, sota el quadre d’Edvard Munch que presideix la sala d’actes de la Universitat d’Oslo, El sol, un oli de 8 per 5 metres que simbolitza la il·luminació del coneixement i que ressalta l’especificitat del caràcter noruec, però també la universalitat humana. Sota la llum d’aquell sol de pintura, Caffarelli va assegurar que "les matemàtiques són un llenguatge universal amb el poder de canviar el món".

Abans, quan la presentadora va anunciar que Caffarelli era el primer llatinoamericà a rebre el premi Abel, es va sentir un crit i, a continuació, una ovació general que va trencar la solemnitat de l’ocasió. Després, una interpretació d’un tango i una versió de la suite de Bach núm. 1 per a violoncel i bandoneó, van acabar d’imprimir caràcter argentí a l’acte.

Aquesta cerimònia és la peça central d’una setmana que l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres dedica a les matemàtiques, amb conferències, trobades entre matemàtics consagrats i estudiants de secundària, i una ofrena floral que és molt indicativa de la importància que un país atorga al coneixement.

En un acte organitzat el dia abans de la cerimònia, Luis Caffarelli va deixar una corona de flors al peu de l’estàtua del matemàtic noruec que dona nom al premi, Niels Henrik Abel (1802-1829). Construïda per l’artista Gustav Vigeland el 1908 i situada als jardins del palau reial de la ciutat, la peça mostra un colós de bronze de 4 metres sobre un pilar granític de 8 metres. Des del peu del pilar, entre discursos de diverses acadèmiques noruegues, tres músics vestits amb indumentària militar i armats amb dues trompetes i un trombó van tocar una peça solemne, emotiva i amb un punt marcial.

Sí. Noruega és aquest país de 5,4 milions d’habitants on la policia no va armada i que tracta el seu matemàtic més preeminent com un heroi.