BarcelonaEl Nobel de medicina ha premiat el que és un tractament esperançador per a molts pacients de càncer: la immunoteràpia. El nord-americà James P. Allison i el japonès Tasuku Honjo han sigut reconeguts aquest dilluns amb el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre la immunoteràpia contra el càncer, segons va anunciar ahir l’Institut Karolinska d’Estocolm.
La immunoteràpia consisteix en l’ús del sistema immunitari de cada persona per atacar i anul·lar les cèl·lules cancerígenes, de la mateixa manera que fa, per exemple, per combatre una infecció per bacteris. Fa temps que la recerca contra el càncer explora aquesta via, però “no s’entenia ben bé com funcionava o com s’havia d’utilitzar el sistema immunitari per atacar tumors”, explica Alena Gros, investigadora principal del grup d’immunoteràpia i immunologia de tumors Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). L’aportació dels dos investigadors premiats ha sigut, precisament, entendre el seu funcionament.
James P. Allison, nascut a Texas el 1948, va estudiar una proteïna que funciona com un fre en el sistema immunològic i es va adonar del potencial per alliberar cèl·lules immunitàries que ataquin tumors, a partir del qual es va desenvolupar un nou enfoc per tractar els pacients. Tasuku Honjo, nascut a Kyoto el 1942, va descobrir una proteïna en les cèl·lules immunitàries i va revelar que també funciona com un fre, però amb un mecanisme d’acció diferent, cosa que va possibilitar el desenvolupament de teràpies de gran efectivitat contra el càncer.
“Un cop descobreixen que aquestes molècules també podien frenar la resposta immunitària, el que es fa és dissenyar anticossos monoclonals que inhibeixen la interacció molecular per fer que aquesta resposta immunitària torni a funcionar. És a dir, un cop identificats els frens a la resposta immune, el que es fa és treure’ls perquè el sistema immune actuï”, explica de manera gràfica Gros.
La contribució d’Allison i Honjo és “clau”, perquè “permet aplicar una teràpia que ha donat moltes esperances als pacients de càncer”, reconeix aquesta investigadora del VHIO.
“Hi ha molts altres investigadors que han contribuït força a aquest camp, però els descobriments de Allison i Honjo permeten entendre els mecanismes que limiten el correcte funcionament del sistema immunitari als tumors i han contribuït a ampliar el número de pacients amb càncer que es beneficien d’aquests tractaments”, diu Gros sobre els premiats.
La immunoteràpia s’usa per tractar melanoma, càncer de ronyó, de bufeta i limfoma de Hodgkins. “Com que es tracta d'un mecanisme que s’aplica a tot el sistema immunitari de tots els individus, té un potencial molt alt per tractar diversos tumors però no funciona igual de bé en tots”, admet Alena Gros.
Camí per recórrer
Tot i que fa anys que s’està administrant, la investigació encara té camí per recórrer, i ara es treballa per poder aplicar-ho “de manera més dirigida” perquè “no tots els pacients se’n beneficien”, afegeix Gros, que recorda que durant anys la immunoteràpia era un camp “molt ignorat” perquè només s’havien observat “respostes ocasionals” en un percentatge petit de pacients. Els que responien a la immunoteràpia, però, ho feien “de manera espectacular”. “Alguns, fins i tot, eliminant per complet el tumor”, afegeix Gros.
El guardó de medicina obre la ronda d’anuncis d’aquests prestigiosos premis, al qual seguiran avui el de física i demà el de química. Divendres s'entregarà el Nobel de la pau i, per acabar, dilluns de la setmana que ve es donarà a conèixer el d’economia.
Cada un dels guardons està dotat aquest any amb nou milions de corones sueques (870.000 euros), a repartir en cas que hi hagi més d’un premiat, com és el cas. Els premis s'entregaran el 10 de desembre, coincidint amb l’aniversari de la mort del seu fundador, Alfred Nobel, en una doble cerimònia al Konserthus d’Estocolm i a l’Ajuntament d’Oslo, on s’atorga i entrega el de la pau.
Edició atípica
L'edició actual dels Nobel és atípica, ja que no s'entregarà el Nobel de literatura, ajornat fins l'any que ve per l'escàndol que envolta l'Acadèmia Sueca, la institució que l'atorga.
La decisió es va adoptar després que al novembre un diari publiqués la denúncia de 18 dones per abusos contra una persona després identificada com a Jean-Claude Arnault, artista francès vinculat a l'acadèmia a través del seu club literari i espòs d'una de les seves membres, Katarina Frostenson. Arnault ha sigut condemnat justament avui dilluns a dos anys de presó per un tribunal d'Estocolm.
Així funciona la immunoteràpia
Activa les defenses
La immunoteràpia consisteix a estimular el sistema immunitari del pacient perquè reconegui i elimini el seu propi càncer. Al contrari dels tractaments habituals, activa les nostres defenses perquè puguin atacar el tumor.
Menys efectes secundaris
La immunoteràpia té menys efectes secundaris i més lleus i fàcils de tractar, cosa que permet als pacients tenir més qualitat de vida. Alguns dels efectes són afectacions a la pell, diarrees, alteracions hepàtiques o hipòfisis.
Sola o acompanyada
La immunoteràpia es fa servir sola o combinada amb els tractaments tradicionals. Ha demostrat beneficis comparada amb la quimioteràpia o la radioteràpia, sobretot en melanoma, càncer de pulmó, de bufeta i de ronyó.