Una noia amb autisme, sense plaça a l'institut on recomanaven els professionals: "És molt cruel"

BarcelonaLa família de la Níobe tenia clar que el curs vinent la seva filla havia de començar l'ESO a l'Institut Emperador Carles. Així ho havia aconsellat l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i l'equip d'educació especial del seu centre, l'Escola Pràctiques, els quals havien proporcionat informes que ho avalaven. Sobretot, perquè és on aniran 35 dels seus companys de classe, amb qui ha compartit nou anys d'escolarització, ja que el centre està adscrit i en garanteix la continuïtat. La Níobe té un trastorn de l'espectre autista (TEA), i l'entorn segur i estable –així ho asseguraven els professionals– li proporcionaria la tranquil·litat necessària per iniciar aquesta nova etapa educativa. De fet, els pares ja havien establert contactes amb l'equip educatiu del nou institut i, fins i tot, la noia l'havia visitat. Les expectatives de la família, però, es van ensorrar completament al veure la llista de l'assignació dels centres: tot i tenir una plaça reservada per a necessitats específiques, cap de les 18 que oferia l'Emperador Carles havia resultat ser per a la noia. És més, segons la família, de les 82 sol·licituds al centre, la de la Níobe és l'única que havia quedat exclosa.

"Estàvem tots preocupats perquè la continuïtat a l'institut no fos traumàtica i no se sentís aclaparada", explica el seu avi, Francesc Garcia. "En canvi, ha estat assignada a un altre centre del barri, la seva tercera opció. De què ens han servit els informes, la preocupació de l'institut? Ens han deixat penjats", critica. Després de saber que la seva filla no té plaça a la primera opció, la família ha mogut cel i terra per obtenir una explicació. Ha fet la reclamació pertinent al Consorci d'Educació de Barcelona (del qual depèn l'EAP) i a la Inspecció del Consorci, ha escrit a la conselleria d'Educació i ha portat el seu cas al Síndic de Greuges. "Piques aquí i piques allà, però ningú obre la porta. I passen els dies, i els nervis se't van menjant", lamenta Garcia.

La situació es veu especialment agreujada pel fet que la setmana vinent finalitza el procés de matriculació en molts instituts. "Al desengany emocional s'hi suma l'estrès de la incertesa sobre què fer", assenyala Garcia. O bé matriculen la Níobe a l'institut assignat per tal de tenir una plaça assegurada (amb la possibilitat de no poder revertir la decisió) o s'arrisquen a quedar-se sense la plaça adjudicada i haver d'anar a un altre barri. "Estem completament desemparats", afegeix la mare de la noia, Anna Garcia.

Un cop molt dur

El cop ha sigut especialment dur per a la família, però sobretot per a la Níobe. "Era un trauma anar a l'institut, però les amigues havien parlat amb ella i l'havien animat. Ara diu que si l'apuntem a aquest institut, no vol estudiar", lamenta Francesc Garcia. A més, el seu avi explica que fa dies que està bloquejada, com feia anys que no la veien. "«Per què em tracten així? Perquè tinc el TEA?», em pregunta. És molt cruel el que han fet. Ens preocupa que faci un retrocés i s'autolesioni", diu. "El que més ens dol és que havíem treballat el pas a l'institut, la Níobe es mostrava esperançada i il·lusionada. Però tot aquest treball no ha servit de res", lamenta la seva mare.

La Níobe compta amb el suport moral de la Federació Catalana d'Autisme i amb el de la resta de famílies de la classe de 6è de l'Escola Pràctiques, que han escrit una carta de suport on expressen la seva "incredulitat i indignació" davant de la decisió. "Sembla obvi que el primer pas per a la integració d’infants amb necessitats especials com la Níobe hauria de ser no apartar-los del seu entorn de confort, on ella se sent segura i acompanyada", critiquen.

"És un crim per a aquests nanos. Després de nou anys estudiant al mateix lloc, algú que està assegut en una cadira, sense tenir-ne ni idea, reparteix els infants com si fossin cartes. És l'única que no continuarà amb els seus companys, quan per necessitat pedagògica ho indicaven els professionals", sentencia l'avi.