Els nòmades digitals són el nou mannà per als propietaris dels habitatges
Els alts ingressos i els canvis freqüents de ciutat d’aquests treballadors esperona el lloguer de temporada, que permet als propietaris eludir part de la regulació
PalmaCada matí des de fa un mes i mig, Arvid pren un cafè amb llet a un bar de l’avinguda de l’Argentina de Palma perquè li agrada “molt l’ambient”. Obre el seu portàtil Mac, mira el correu electrònic i el temps que farà. “Estic molt acostumat a consultar el temps. Al meu país, Suècia, val més fer-ho, sobretot a l’hivern”. És un dels milers de teletreballadors d’arreu del món que viuen a diferents indrets de les Balears i que formen part del col·lectiu conegut com a nòmades digitals.
A Santa Catalina, i a tantes altres barriades de pobles i ciutats, són bons d’identificar. Van a peu o en bicicleta, amb portàtil petit, roba còmoda i informal, i passen moltes hores a les terrasses de bars amb –normalment– nom estranger, mobles i decoració nòrdica, i el tiquet, –com el lloc on hem quedat per fer el cafè– en cap dels idiomes oficials de les Balears. “A mi, de totes maneres, no m’agrada fer feina als bars. Jo som filòleg i faig classes d’anglès per internet, i he d’estar concentrat i sentir-hi bé. No sé com n’hi ha que poden treballar hores dins un bar”, explica Arvid.
No hi ha dades de quants n’hi ha a les Balears, i tot són estimacions, però segons diferents plataformes especialitzades al món ja hi ha més de 30 milions de nòmades digitals, xifra disparada després de la pandèmia. “A veure, aquí ja teníem molta gent jove estrangera abans, que lloguen cases, pisos i habitacions. Jo ja no sé si són nòmades o no, el que si que sé és que el barri no s’assembla al que vaig conèixer quan vaig arribar a Mallorca”, explica José Domínguez, que fa un any va sortir de Santa Catalina. “No es pot ni pagar, ni aguantar, hi ha festes i trull a les terrasses cada dia”, conclou. “Els darrers veïns que vaig tenir, sé que treballaven per internet, eren dos i, segons em varen dir, pagaven 1.800 euros cada mes. Jo, si fos propietari, també voldria una renda així, però clar, qui ho pot assumir?”, es demana.
Encara que la casuística és diversa, els nòmades digitals solen tenir un sou més elevat que els residents de la comunitat que colonitzen. Això, i el fet que no solen quedar mai més d’un any al lloc de destinació, els fan uns clients molt atractius pels propietaris de pisos. Un nou competidor amb capacitat de pagament i que encaixa en la fórmula coneguda com a lloguer de temporada, actualment en creixement i una causa més de la reducció de l’oferta convencional de pisos de lloguer. “El motiu principal és una normativa, sobretot des de la darrera Llei de l’habitatge estatal [maig 2023]que no ajuda els propietaris. S’ha produït una fuga massiva de cases i pisos que han passat, entre d’altres, al lloguer de temporada”, explica Pedro García, expert immobiliari i directiu de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI).
“Som llatins, som pícars, i la gent aprofita que la Llei d’arrendaments urbans preveu aquesta opció. És un refugi clar per fugir de la Llei d’habitatge i, per tant, no haver de sotmetre’t a controls de preu o, per exemple, a no poder desnonar les persones vulnerables”, comenta Garcia. Els professionals consideren que el creixement del lloguer de temporada és la confirmació que posar més controls als propietaris d’habitatges “no és la solució, ans al contrari, hi haurà més oferta si es donen facilitats i incentius a qui llogui”, replica Alberto Murillo, director comercial de Helprop, una empresa d’assessoria immobiliària.
“És innegable que ha crescut el lloguer de temporada i que els nòmades digitals són atractius, però n’hem de cercar les causes en el cúmul de normes, que no aconsegueixen afavorir que els propietaris posin més oferta al mercat. La Llei d’habitatge pretenia protegir el llogater, i és obvi que tots volem que tingui garanties, però al final el que ha passat és que han desaparegut pisos. I clar, hi ha propietaris que han optat pel lloguer de temporada com una alternativa perquè no n’està afectat”, explica Murillo.
Sovint s’ha assenyalat el lloguer vacacional com el principal causant de l’increment del preu de l’habitatge a les Balears i d’altres zones turistitzades. Un advocat que assessora diferents immobiliàries i que demana l’anonimat assegura que “tot és una mica més complex”. “Evidentment que el lloguer turístic, l’expectativa de negoci, fa que els propietaris vulguin guanyar més i n’apugin els preus. Però el lloguer de temporada també ho fa, perquè resulta encara més atractiu. No has de fer net els llençols cada setmana. Amb un poc de sort, amb dos lloguers a l’any en tens prou i els ingressos mensuals són molt elevats. Ara mateix és clar que a zones urbanes com al centre de Palma o a Eivissa, és una opció molt rendible”, conclou.
El drama de trobar pis
Així i tot, Alberto Murillo assegura que d’entrada no recomanen el lloguer de temporada. “Perquè al final, els professionals hem d’intentar també que es resolgui la demanda d’habitatge, que és ara mateix un drama. Intentam fer una bona feina d’assistència al propietari, ajudam a filtrar, a trobar famílies que necessiten llogar i que són serioses. I us assegur que és dolorós veure com de tres candidats boníssims, dos es queden sense pis”, exposa.
Tot i que no neguen l’impacte del lloguer de temporada com “una causa més de l’escalada de preus”, els experts insisteixen en el fet que el principal problema és que s’han retirat propietats del mercat, i mentrestant continuen arribant “nova població, treballadors que venen a fer la temporada, a qui cal afegir el dèficit arrossegat; hi ha 4.500 persones inscrites al lloguer social”, recorda Pedro García. “Hi ha hagut una mala política tant local com estatal, que ve d’enrere. I amb la normativa actual no sortiran més pisos. N’hauríem de construir 10.000 cada any, molts adreçats al lloguer social, o el futur es presenta molt complicat”, sentencia.
Arvid apura el cafè i mira el cel un dia que no fa gens de sol. “Venim perquè ens agrada el clima, clar que sí, però també perquè ens hi trobam bé. Jo no em veig tornant a viure al meu país, almenys a curt termini. Un excompany de la universitat i jo compartim el pis i pagam 1.600 euros. És petit, però té tot el necessari, i et puc assegurar que nosaltres no feim festes. No tots venim a engatar-nos, ni de molt. Però sí que és cert que vivim una mica com si estiguéssim allargant la nostra etapa d’estudiants i, què vols que et digui, no em fa ganes passar a una vida més formal”, admet.
El fet és que el lloguer de temporada ha esdevingut un nou fenomen que s’afegeix als models que donen resposta a rendes més altes i que, en definitiva, treuen propietats del lloguer convencional. “És urgent que l’Administració ajudi i protegeixi els propietaris. Si no es fa res aviat, Eivissa acabarà de col·lapsar i Mallorca hi va darrere”, diu Alberto Murillo.
![Nomad List, un Netflix per triar on es vol viure.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5472 3648"%3E%3C/svg%3E)
Ni Mallorca, ni Eivissa, ni Menorca no aproven (Formentera no surt en el rànquing) l’avaluació que fa Nomad List, la major plataforma de nòmades digitals del món. Es tracta d’un espai de trobada de la multitudinària comunitat de teletreballadors, on es pot saber des del cost de la vida fins a la qualitat d’internet de cada zona. Per cert, una de les causes de la mala classificació illenca és el cost de vida. En el cas d’Eivissa, segons els registres aportats pels mateixos usuaris, viure-hi pot arribar a costar més de 4.000 dòlars cada mes.
El format de Nomad List és semblant al d’un gran Airbnb, amb imatges meravelloses de cada destinació, punts i dies de trobada per fer comunitat, ofertes de cursos i, fins i tot, feines. Mostra una visió completament positiva del món, amb tot ple de llums i colors. Mallorca, on viure mensualment costa uns 3.500 dòlars segons la plataforma, destaca per la seva seguretat, qualitat d’internet i llocs de diversió. En canvi, com la resta de les Balears, no destaca per la ‘felicitat’ dels seus habitants ni tampoc per l’absència de racisme. Cap de les Illes Balears no està inclosa dins els 200 primers llocs del rànquing que elabora Nomad List. De Menorca, els gestors de la plataforma adverteixen que no és precisament un lloc amb molta oferta nocturna.
Eivissa, per part seva, és la pitjor qualificada com a opció, per davall de les primeres 800 destinacions, però, en canvi, Nomad List en destaca especialment l’oferta d’oci nocturn.
La plataforma té prop de 40.000 usuaris registrats, i molta més gent que aprofita les seves informacions en obert per saber què fer i on trobar tot tipus de serveis. “Jo no ho he fet servir mai, perquè vaig arribar a Mallorca per una via més casual, i una vegada aquí em vaig cercar una feina a distància. Jo ja era nòmada, i després em vaig afegir això de digital”, diu Brigitte, una traductora alemanya que va arribar a 24 anys i ara ja en fa 10. Viu a Cala Major i no es considera “exactament l’exemple dels joves que van tots a bars que semblen Ikea”. “A mi m’agraden més les coses locals, sinó, per què vens?”, afirma.
En tot cas, Brigitte també teletreballa perquè fa feina per a una empresa de traduccions oficials i és conscient que “internet permet que milers de persones facin feina a les Illes i a molts punts de la Mediterrània gaudint d’unes bones condicions laborals, sobretot per la diferència salarial”. “Però no tot és tan guapo com el que es mostra a internet. Ni som tot el dia de festa, ni ens regalen el salari. Jo, abans d’un lliurament de material, puc estar tres dies sense sortir de casa. De vegades pens fins i tot que és una vida indesitjable”, lamenta.
De fet, un dels temes que més preocupa Brigitte és el futur. “Al final no ets d’aquí i tampoc ja no vols tornar allà. Jo ja no som una nina, però visc un poc al dia, no he fet una família, i són coses que fa uns anys no em preocupaven i ara hi pens. No ho sé, supòs que he gaudit molt del meu temps, de la mar, de no tenir gaire responsabilitats més enllà de la feina, però també veig que he renunciat a altres coses”, reflexiona.
