Els parlants habituals de català a les Balears han caigut un 8,2% des del 2005

PalmaLa Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per conscienciar la població sobre la situació d'emergència lingüística del català i la necessitat de fer servir la llengua pròpia de manera habitual. Segons les dades de l'entitat, "només un 32,5% dels habitants d'arreu dels territoris de parla catalana empra el català quotidianament", malgrat que mai no hi havia hagut "tantes persones capaces d'entendre i d'expressar-se en català". Els darrers 15 anys s'han perdut mig milió de parlants habituals. En el cas de les Balears, la caiguda del nombre de parlants habituals des del 2005 ha estat d'un 8,2%.

En el cas del jovent, la situació a l'Arxipèlag tampoc és bona. Segons el darrer Informe.cat 2020 de la Plataforma, la llengua majoritària entre companys d’estudi illencs és el castellà, i només el 30,6 % del jovent d’entre 15 i 24 anys de les Illes utilitza el català de manera majoritària per parlar amb els companys. A Eivissa i Formentera es viu una situació crítica: només el 2,9 % dels joves parla habitualment en català.

L'ONG per la Llengua explica que quan una llengua arriba al llindar del 30% respecte del total d'habitants del territori, les persones comencen a ser conscients de la dificultat per trobar-se amb altres amb qui poder parlar aquesta llengua, i això fa que tendeixin a deixar d’utilitzar-la de manera espontània en l’esfera pública.

"Aquesta situació d’inseguretat dels parlants genera una espiral encara més gran de disminució de l'ús social de la llengua, perquè acaba causant que algunes persones que són competents en la llengua minoritzada s’acostumin a no parlar-la fins i tot amb d’altres de competents, perquè ja han adquirit l’hàbit d’abandonar-la", argumenten.

L'entitat adverteix que revertir aquesta situació "és molt complicat" i que calen "mesures dràstiques i urgents" per evitar que el català entri en aquest llindar del 30%. En aquest sentit, culpen "la deixadesa i marginació" del català per part de les administracions públiques d'aquesta situació, així com també la "pèrdua de consciència lingüística" dels parlants i el fet que el jovent d’avui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu on el català té molt poca presència.