Només 11 centres educatius de les Balears s'han adherit al Pla de segregació lingüística

PalmaLes escoles de les Balears han donat l'esquena al Pla de segregació lingüística de la Conselleria d'Educació. Només 11 centres, tots concertats i de Mallorca i Eivissa, han sol·licitat adherir-se al Pla a partir del curs que ve. S’implementarà durant tres cursos escolars a Educació Primària. La Comissió de Selecció de la Conselleria d'Educació ha acceptat les sol·licituds dels col·legis Nostra Senyora de Monti-sion, Can Bonet, Mare de Déu de les Neus, Sant Vicenç de Paül-la Vileta, Sant Alfons Maria de Ligorio, Santa Mònica, Nostra Senyora de Consolació d’Eivissa, Nostra Senyora de Consolació d’Alaró, Nostra Senyora de Consolació de Palma, Aixa-Llaüt i Juan de la Cierva. Ara, Educació ha obert el període perquè els centres puguin resoldre les esmenes. Del total de 339 centres de Primària (117 de privats i concertats i 222 de públics), només un 3,24% s'ha interessat pel polèmic pla.

Els centres participants, explica Educació, hauran de garantir sempre un mínim del 50% de les hores lectives en llengua catalana per complir amb el Decret de mínims i oferiran la possibilitat de fer matemàtiques i coneixement del medi en català o castellà. Per part seva, la Conselleria d'Educació i Universitats dotarà els centres dels recursos humans necessaris per dur-lo a terme. Ara bé, no serà fins al setembre quan se sàpiga què rebrà cadascun dels centres. Ara per ara, el que se sap és que Educació té pressupostats 20 milions d'euros per aplicar la mesura durant el primer trimestre del curs 2024-2025. Ara bé, vista l'escassa adhesió d'escola, es dona per entès que no els emprarà tots i que, com va dir, els dedicarà a fer front necessitats d'infraestructures i atenció a la diversitat.

Pendents del TSJIB

En un comunicat, l'OCB ha celebrat el compromís dels centres educatius amb el model lingüístic actual i ha demanat que "els recursos prevists per a aquest despropòsit pedagògic es destinin a les necessitats reals dels centres educatius". L'entitat també ha agraït "la demostració de professionalitat dels centres i dels equips directius que han posat seny per reconduir un despropòsit pedagògic que només cercava satisfer les dèries ideològiques de l'extrema dreta".

Cal recordar que l'OCB ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el pla per impedir que es pugui aplicar. L’entitat considera que el projecte és clarament contrari a la legalitat vigent i que pot causar greus perjudicis a la comunitat educativa i al sistema educatiu balear en el seu conjunt. També han recorregut el pla tant el sindicat STEI com Plataforma per la Llengua.

"Davant el fracàs d’aquest pla articulat per raons exclusivament ideològiques i no pedagògiques, l’OCB posa en relleu la necessitat de suspendre cautelarment la seva posada en marxa el pròxim curs escolar i demana que els recursos prevists per a aquest despropòsit es destinin a necessitats més peremptòries dels centres educatius, històricament desateses, com la millora i manteniment de les infraestructures, l’eliminació de barracons, l’equipament i la climatització de les aules, l’increment de les plantilles docents, la baixada de ràtios, la millora de la inclusió educativa i les beques i altres ajuts, entre d’altres", diu l'OCB.

Un fracàs anunciat

L'escassa adhesió dels centres al pla es preveia des del primer moment en què es va anunciar al mes de novembre. Els sindicats, les famílies i els directors (majoritàriament de l’escola pública) hi han mostrat rebuig. De fet, en el marc de la campanya ‘La llengua no es toca’, els claustres de més de 200 centres, entitats i associacions s’han fotografiat per donar suport a l’escola en català. La comunitat educativa s’ha articulat al voltant de moviments com la Xarxa Educativa per la Llengua, que ha elaborat decàlegs perquè els docents expliquin als pares els beneficis d’aprendre en català. També s’han distribuït decàlegs per informar els pares sobre els beneficis del model lingüístic vigent.

Com s'ha confirmat, el pla només interessava a l'escola concertada. Durant els darrers mesos l’escola pública ha mirat amb molt de recel la concertada, perquè consideren que el projecte s'ha dissenyat a mesura per dotar-la de recursos extra. Un dels requisits per participar en el pla era tenir aules suficients per poder desdoblar els grups. La realitat és, però, que no hi ha cap, o pràcticament cap, escola pública que compleixi aquest requisit.