Només el 12% dels homes illencs s'encarreguen majoritàriament de les cures a casa

PalmaLa pandèmia ha contribuït a visibilitzar en certa manera la tasca de les cures, però, així i tot, aquestes funcions continuen recaient majoritàriament sobre dones i estan molt infravalorades, tant a escala social com econòmica. Prova d'aquesta feminització són els resultats de la darrera Enquesta de Característiques Essencials de la Població i l'Habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística, publicada recentment i amb dades del 2021. Segons aquest estudi, només el 12% dels homes a les Illes Balears s'encarrega majoritàriament de les cures de persones dependents dins de casa.

El gruix de la tasca de cures es dedica als menors: ells representen el 80% dels dependents, mentre que les persones amb discapacitat, els malalts crònics i els majors de 70 anys són el 6% del total, respectivament. Si ens fixam en els menors, el percentatge de dones que s'encarrega majoritàriament de cuidar-los és encara major: són el 93%, mentre que només el 7% dels homes ho fa en aquest grau d'exigència.

D'altra banda, l'enquesta de l'INE analitza les hores dedicades a les cures dins la casa on resideix la persona, i també mostra que hi ha grans diferències segons el sexe. Entre les dones amb persones dependents a càrrec, el 49% dediquen més de sis hores a les cures, percentatge que cau fins al 27% en el cas dels homes. En ells, predominen els qui ho fan entre 4 i 6 hores (el 40%) i els que ho fan menys de tres hores (33%).

Pel que fa a les cures fora de casa, que solen ser remunerades, hi ha més paritat, però les dones continuen sent majoria: representen el 60% dels que cuiden alguna persona dependent. La majoria són nins (el 58% del total) i persones majors de 70 anys (22%). El 12% cuida malalts crònics i el 8%, persones amb alguna discapacitat. És destacable que els adults de mitjana edat són els que majoritàriament accedeixen a aquest tipus de feina: són el 56% del total d'enquestats que ha dit fer feina de cures fora de casa seva. El segon grup majoritari són els menors de 40 anys (24%), però no queden gaire enrere les persones majors de 60 anys, que representen el 19% dels cuidadors.

Precarietat i manca de suport

Moltes vegades la figura cuidadora, tot i exercir un paper essencial, està exposada a una sobrecàrrega física i emocional que sovint és invisible. Així ho apunta l'estudi El cuidado y sus protagonistas. Diagnóstico de una realidad oculta, publicat a la revista Global Social Work i coordinat per José Daniel Rueda Estrada, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. En concret, ha investigat com valoren les mateixes persones cuidadores els recursos disponibles i les seves necessitats i ha examinat la salut subjectiva d'aquestes persones i el nivell de sobrecàrrega al qual estan exposades.

Entre els resultats, l'article destaca que tres de cada quatre persones cuidadores (tant dins com fora de casa seva) són dones, moltes de les quals d'edat avançada i amb estudis elementals i recursos econòmics escassos. En aquest sentit, el 55 % reconeix que no rep suport ni ajudes en les tasques de cura, ni d'entitats ni de la mateixa família. Així mateix, més de la meitat reconeixen que se senten afectades per aquestes tasques en molts àmbits, ja sigui amb la feina, la formació, l'oci o les relacions familiars i personals.

Paradoxalment, la salut percebuda d'aquest col·lectiu és força bona, i amb prou feines un 21% presenta alguna mena de sobrecàrrega. Això "crida molt l'atenció", segons Rueda, "i va en contra d'alguns treballs que sí que detectaven nivells més alts de sobrecàrrega". "Probablement, aquesta capa de població té uns principis molt relacionats amb el sacrifici i la renúncia, cosa que han anat assumint per la seva pròpia experiència personal i vital. Consideren la resignació com un valor en si mateix i no reconeixen la renúncia com a tal", conclou l'expert.