Sociolingüística
Societat 03/07/2024

Només el 27,3% dels residents de les Balears parlen sempre en català amb la família

Plataforma per la Llengua apunta a la necessitat de conscienciar els parlants de no canviar de llengua per evitar el retrocés de l'ús social

3 min
joves

PalmaMés de la meitat de la població de les Balears parla sempre en castellà amb la família, segons un estudi de Plataforma per la Llengua. Aquesta dada esfereïdora per la salut del català a les Illes, ha estat extreta de l'InformeCAT2024, presentat aquest dimecres per l'ONG del català, que es basa en xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística el passat 2021.

Així, l'estudi assenyala que només un 27,3% de la població parla sempre en català amb la família, mentre que el 54,2% utilitza sempre el castellà. D'altra banda, les dades apunten que el 46,9% de la població declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6% que no utilitzava mai el castellà. Cal tenir en compte que, segons dades de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0% dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears.

El català continua sent la llengua amb més presència a la Selectivitat, però a la baixa

Tal com apunta l'informe, el català té major presència que el català en alguns espais com ara l'educació, que històricament ha estat un dels àmbits on la llengua pròpia ha tingut més força. Això continua sent així, però amb una tendència a la baixa, segons apunta l'entitat, ja que prop del 70% dels alumnes que feren les proves de Selectivitat l'any passat, varen fer l'examen en català. Malgrat tot, l'estudi desvela que any rere any es perden alumnes que es decanten pel català, atès que l'any 2014 eren un 82,6%. Amb tot, Plataforma apunta que l'extrema dreta és una de les principals responsables d'aquest retrocés, perquè el 2023 una organització espanyolista va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears dictàs mesures cautelars perquè els exàmens es repartissin en les dues llengües oficials.

Malgrat que la interlocutòria es podia recórrer, la UIB va acatar sense presentar-hi recurs. "És probable que aquest fet propiciàs que més alumnes responguessin en castellà, cosa que demostraria que la política lingüística és necessària per potenciar el català", apunten. Per territoris, els alumnes de Menorca continuen sent els qui usen més el català a la selectivitat, un 91,6% el 2023. A Mallorca van ser el 67,6%, amb una diferència important entre els resultats dels centres de Palma (52,1%) i de la resta de Mallorca (86,5%). També hi ha molta diferència entre Eivissa (49,3%) i Formentera (100%). 

Més presència a Internet, però menys ús social

En termes generals, arreu dels territoris de parla catalana, la llengua ha incrementat la seva presència a internet i a les xarxes malgrat que l'ús social continua disminuint perquè, segons Plataforma, només el 12,1% dels joves el parlen com a llengua habitual i menys de la meitat l'usa sovint. En aquest sentit, apunten que l'àmbit digital és un dels sectors on la llengua catalana ha aconseguit incrementar la seva presència en l'últim any. Algunes dades que avalen aquesta conclusió és que la llengua catalana ocupa el lloc 35 entre les llengües més utilitzades a internet.

Google Maps ha incorporat el català divuit anys després del seu llançament. A Wikipedia, el català és la quarta llengua en qualitat i extensió, basant-se en els deu mil articles considerats essencials per la mateixa pàgina web. Així mateix, les principals plataformes de reproducció de vídeo també han incrementat el seu catàleg en català. En concret, ha estat HBO Max la que més ha crescut, amb un augment del 2.900%, seguida de Netflix (109,8%), Prime Vídeo (74,1%) i Apple TV (45%).

Amb tot, Plataforma per la Llengua, a través de totes les conclusions publicades en el seu informe, conclou que el català es troba en fase d'emergència lingüística, però sense estar prop de la desaparició. De l'estudi de l'informe, assenyala com a principals fortaleses de la llengua la forta vinculació amb la comunitat política i el sentiment de pertinença de la seva comunitat. Per tot això, consideren que per fer front al retrocés en el seu ús social, cal sobretot, conscienciar la població de la importància de no canviar del català al castellà i garantir el compliment de les lleis que vetllen per la supervivència de la llengua.

stats