Només 3 de cada 10 llars de Palma aconsegueixen renegociar la hipoteca

L’Oficina Antidesnonaments de Cort, que intervé en aquests processos, acusa el Banc Santander i el BBVA de no atendre les demandes del Codi de Bones Pràctiques

L'Oficina Antidesnonaments de Palma té moltes dificultats per negociar amb el BBVA i el Banc Santander.
13/08/2021
3 min

PalmaNomés 3 de cada 10 llars de Palma han aconseguit renegociar la hipoteca amb el seu banc en els darrers sis anys. De les 265 peticions en els quals ha intervingut l’Oficina Antidesnonaments de Cort entre el 2015 i el juny d’enguany, les entitats bancàries tan sols n’han acceptades 99, mentre que n’han denegades 85 i 51 encara estan pendents de resoldre’s. Però hi ha bancs que posen més dificultats a l’hora d’aplicar el Codi de Bones Pràctiques (CBP), al qual estan adherits voluntàriament. L’acord signat els obliga a aplicar un conjunt de mesures per reestructurar el deute dels hipotecats que no poden continuar pagant perquè tenen una situació econòmica vulnerable, però cada vegada l’ignoren més. El Consistori i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca acusen el Banc Santander i el BBVA de no atendre les demandes dels afectats quan invoquen el codi.

“Fa més d’un any que ens costa molt negociar amb el Banc Santander i el BBVA; no sé per què tenen aquesta actitud”, lamenta la coordinadora de l’oficina, Marga Cladera. “Abans tenien gestors, però ara no sabem amb qui contactar”, diu, i afegeix que en alguns casos a la mateixa seu de l’entitat els han rebutjat la documentació dels afectats al·legant que no ho gestionen allà. Tot i això, “ho continuam intentant”, afirma Cladera, però assenyala que si el pis ha estat venut a un fons voltor, és més complicat contactar-hi i, a sobre, no estan adherits al CBP. La portaveu internacional de la PAH Mallorca, Bel Abrams, hi coincideix i considera que els bancs cada vegada posen més dificultats perquè els deutors s’acullin al codi. “Nosaltres pressionam perquè ho puguin fer, però és una batalla que no tothom suporta i acaben abandonant”, lamenta l’activista. Com que els tràmits solen ser llargs i desgasten, molts afectats que demanen ajuda a la plataforma acaben desistint i no tornen.

El procés per aconseguir renegociar la hipoteca pot durar més d’un any, perquè la tramitació és molt enrevessada. En alguns casos es deu al fet que la documentació que presenten els afectats és incompleta o que el banc tarda a contestar. Si el deutor, a més, no té ingressos i està pendent de rebre una ajuda, com ara l’Ingrés Mínim Vital, la cosa es complica encara més. Mentre esperen rebre el subsidi, no poden demanar una reestructuració hipotecària i el termini es perllonga més. En cas que una família no es pugui acollir al codi perquè no compleix els requeriments, l’Oficina Antidesnonaments negocia directament amb el banc, però això implica una despesa addicional, perquè a través del codi és el banc qui paga la despesa.

El covid-19 agreuja la situació

La majoria de palmesans que no poden pagar tenen la hipoteca a CaixaBank, i la coordinadora de l’Oficina assegura que és “més fàcil” negociar amb aquesta entitat perquè “sempre hi ha un interlocutor”. El Sabadell, la Banca March i Bankinter atenen “parcialment” les demandes del CBP, apunten fonts de la Regidoria de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat. De les 265 peticions registrades a Palma els darrers sis anys per renegociar la hipoteca, 208 corresponen a reestructuracions del deute; 56, a dacions de pagament –donar el pis a canvi de condonar el deute– i només una al quitament –la reducció dels diners que un deu–. Aquestes són les tres opcions que preveu el codi, a més que el deutor pugui sol·licitar el lloguer del seu habitatge des que es produeixi la suspensió del llançament.

D’entrada, els bancs opten per la reestructuració del deute i cinc anys després els deutors poden intentar renovar l’acord. Si no és així, l’entitat valora la dació en pagament perquè l’afectat perdi la propietat del pis i s’alliberi de gran part del deute. La portaveu de la PAH, però, apunta que molts queden sense ca seva i encara han de pagar molta d’hipoteca, i la pandèmia ha agreujat aquesta situació. “Arran del coronavirus, ha tornat a venir molta gent que no pot pagar la hipoteca perquè està a l’atur o té un Expedient de Regulació Temporal (ERTO)”, afegeix la cap de l’Oficina Antidesnonaments.

El director general d’Habitatge de l’Ajuntament de Palma, Josep Maria Rigo, assegura que la crisi sanitària els ha “desbordat” i es queixa que amb el marge de competències que tenen com a municipi només “ens queda ajudar”, informant i assessorant els afectats. “Ens agradaria donar recurs residencial a les persones que han perdut la casa, és una frustració”, declara Rigo. Per tot això, reclamen al Govern balear que acabi de desplegar la Llei d’habitatge creant el servei d’acompanyament, que faria una feina similar a l’Oficina Antidesnonaments. “Així podríem col·laborar”, diu. Per part de l’Estat, espera que acabi regulant el mercat del lloguer.

stats